Enguany el Premi Teresina
Martorell del Vendrell arriba a la seva desena edició amb un element molt
important com és que la població a títol individual o com a entitat pugui
aportar candidates per aquest reconeixement popular. Aquesta és una porta
oberta que fa més ampli el ventall d’on ha de sortir l’escollida.
Aquí el Vendrell, com
passa en molts altres municipis, ens agrada donar premis i reconeixements a
persones que ja estan traspassades i a vegades, quan som més agosarats optem per alguna que pel seu estat ja
presenta moltes limitacions de divers tipus per poder gaudir plenament d’aquest
reconeixement com correspon.
Jo sóc dels qui pensen que
tot això s’ha de fer en vida de l’homenatjada i si és possible que l’afortunada
pugui està en unes més que acceptables condicions físiques o psíquiques per
poder estar assaborir el que amaga que aquest reconeixement popular.
Des del meu humil punt de
vista, jo trobo que ara mateix hi ha dues candidates que crec que pel que han
fet o s’han trobat a la vida mereixen són les més encertades per rebre aquest
guardó. Ho exposaré per edat, començant per la més jove.
Primer de tot crec que
Helena Arribas pel simple i alhora contundent fet de ser la primera alcaldessa
(2003-2007) que ha tingut el municipi del Vendrell al llarg de la seva dilatada
història es mereix aquest guardó popular. Pel que he vist aquesta setmana
encara està en molt bones condicions i es podria retardar aquest premi unes
edicions donant preferència a altres que per edat o salut estiguin en uns
nivells menys lloables. Després aquesta dona també ha estat mestra de primària
i senadora a Madrid, però aquestes tasques han estat compartides per altres
veïnes i són punts que es poden posar en una altra categoria amb més perfils
que la comparteixen. El fet més significant és que el màxim poder local arribi
després de segles i segles de dominí masculí arribi a una dona doncs mereix el
nostre reconeixement popular encara que no representi els nostres colors predilectes,
però la història és aquesta agradi o no. El poble en el seu moment la va
escollir per majoria simple juntament amb la llista electoral que encapçalava
per governar la localitat durant una legislatura, tasca que com tots els
polítics va fer amb més o menys encert, però això ja és un altre tema que ara
no toca valorar.
La que jo crec que es
mereix el premi enguany o en la propera edició perquè tampoc cal esperar tenir
85 anys i que alguna xacra humana hagi fet de les seves per poder obtenir
aquest reconeixement vendrellenc és la Neus Oliveras perquè la feina que està
portant a terme de ja fa molts anys se’l
mereix amb escreix i de bon tros.
Jo encara que vaig
estudiar en l’institut on ella impartia classes quan ella ho feia no vaig tenir
la sort de formar part dels seus alumnes
perquè durant quatre anys vaig tenir una altra professora de català. Alguns
tenien la sort de tenir a la Neus i estàvem molt satisfets amb aquesta
professora que amb un llenguatge clar i entenedor et permetia anar esbrinant els
secrets de la llengua catalana i els misteris i enigmes dels seus grans
lletraferits.
La Neus Oliveras és una la
típica formigueta que s’ha dedicat a estudiar el que tenim a casa nostra. De
mica anar tirant del fil i anar lligant caps aquí i allà per construir una mena
de biblioteca d’història local dels segles XIX i XX amb els seus grans herois
com en Guimerà que coneix profundament i
d’altres no tant internacionals que bastien el panorama cultural de casa
nostra donant al nostre entorn un caliu cultural de primer nivell. Una persona
enamorada de la literatura, lligalls, cartes, revistes que fa anys que reposen
en alguna biblioteca i que des de fa uns temps alguns afortunats van
veient com es van escanejant i penjant en alguna plataforma d’internet que et
permet des de casa consultar el seu contingut i tenir a tocar un grapat de
revistes centenàries de Barcelona o diaris del Baix Penedès que la nostra
candidata coneix prou bé d’haver mirat de fa anys quines informacions
interessants podrem extraure del seus continguts.
Ella ha participat estudis
literaris, exposicions, catàlegs, rutes literàries i altres mil històries
cultural de tot tipus pel Vendrell. La Neus ha obert els seus estudis a altres
autors com Maria-Mercè Marçal, el Baix Penedesenc Alfons Maseras i Jordi
Sarsanedas. També ha participat en el món del teatre amb la creació de
projectes.
A part d’aquest petit
reguitzell aquesta la Neus és una persona propera, molt accessible i que
curiosament enguany celebra els 20 anys de coordinació el Club de Lectura a la
Biblioteca Pública Terra Baixa. Ella és una persona que viu amb la gent
del seu poble i s’implica socialment quan toca i no viu pas en una torre de
marbre de difícil accés per la resta de la humanitat.
En aquest senzill article
he proposat dues candidates que per motius diferents se’l mereixen, però
segurament n’hi ha moltes més que també reuneixen unes fermes condicions per
obtenir aquest reconeixement femení típicament vendrellenc. Esperem que qui
tingui veu i vot en aquesta decisió tingui bon ull i seny. Desitjo que aquest
guardó sense compensació econòmica arribi a qui se’l mereixi que encara que
siguin moltes enguany només en podrà ser una o un col·lectiu, però en aquest
darrer cas sembla una mica diluït el premi.
