Porto 27 anys a l'Ajuntament del Vendrell i ara ja estic en la generació que li queden dues legislatures més iva. Però davant meu s'estan jubilant aquells que tenien la meva edat o menys quan jo vaig entrar. Avui erem una trentena de persones que hem acomiadat al Jordi Torres que ha treballat 37 anys a l'Ajuntament del Vendrell, en la seva darrera etapa a cadastre. Una gran professional molt estimat per les persones que ha estat una peça clau en la història d'aquesta casa gran. Hem viscut uns quants anys junts tot i que en departaments diferents, però abans tots estàvem a plaça Vella i hi havia caliu. Ara tot això s'ha perdut. Entre 12 plans d'ocupació i al cap d'un any marxen 13 i coses d'aquestes i contractes temporals. A més molta gent no te cap reparo i sinó li agrada toca el dos a un altre lloc. Abans hi havia més fidelitat ara cadascú va a la seva bola i si poden rascar alguna cosa més doncs adeu. No res Jordi. A gaudir de la merescuda jubilació i endavant. Ens anirem veient en els propers àpats de jubilació i similars que ara aniran venint de mica en mica si és que es volen fer perquè alguna ha sortit per la porta trassera sense pena ni glòria. Ens veiem sr. Un plaer.
divendres, 7 de març del 2025
Tots a reciclar per ordre d’Europa
La costum de moltes persones de posar
totes les escombraries en el mateix recipient i llençar-ho tot junt té els dies
comptats. Fa anys que tenim en els nostres carrers i places uns contenidors de
diferents colors i dissenys per anar repartint tots els residus que generem. Ja
fa anys que es fan campanyes perquè la gent associï cada element al seu envàs i
tingui les coses clares. Amb el que no tenim tan clar, que hauria de ser el
mínim, doncs el posem al rebuig i tot arreglat. Per residus més puntuals tenim
la deixalleria comarcal que fins fa poc algunes estaven com amagades però en
els darrers temps s’han indicat amb més interès perquè tothom ho tingui clar i
ja no tingui excusa.
Evidentment en aquest país que la gent per
l’euro del carret de la compra fa miracles per poder recuperar la seva moneda
un cop ja hagi deixat els productes al vehicle s’ha de compensar d’alguna
manera les persones que reciclen. Al Vendrell que és un poble amb uns polítics
que sempre han mostrat molt de seny en endreçar el municipi han decidit que la
gent pagui per metres del seu habitatge. Segons els metres tributes, sense
tenir en compte la gent que hi viu. Jo ho entenc, quan tu escombres el pis, no
treus la mateixa porqueria si el pis té 50 metres quadrats que no pas 300
independentment de si viuen 2 o 9 persones. El més divertit es quan el regidor
de torn ho justifica llegint un informe d’aquestes empreses que t’ho fan tot a
mida i tant els fa fer un dossier sobre meduses que de polígons industrials. A
més el padró de la taxa d’escombraries està farcit de casos peculiars, hotels que paguen com a cases i alguns
habitatges que no tenen ni superfície i altres històries. Evidentment el corró
de la majoria optimista no s’ha dignat de polir aquests detalls per fer una
impost amb dos dits de front. Així no anem bé. Primer una mica de sentit per
part dels de dalt i que després no es queixin si la gent aplica la seva
política personal.
El Penedès i el Garraf celebren l'Any Nou Bahà'í
El proper diumenge 23 de març la
Comunitat Bahà'í celebrarà el seu Any Nou i l’Equinocci Primaveral
a l'Hotel Balneari de Coma-ruga (El Vendrell).
Aquest esdeveniment, que coincideix amb el
Dia Internacional de la Felicitat, proclamat per l'ONU, reunirà
persones de diverses procedències i pensaments en un ambient d'unitat, sentit
del servei al bé comú i alegria.
L'acte s'iniciarà a les 13 hs. amb un breu
programa de pregàries per la pau i la presentació de la significança d’aquest
dia, que destacarà els principis d'harmonia i unitat de les nacions del món en
la seva diversitat, que la Fe bahà'í promou a escala global.
Tot seguit, es celebrarà un dinar de
germanor en un ambient festiu, on els assistents podran compartir
reflexions sobre la importància del benestar espiritual com a motor de transformació
social.
La comunitat bahà'í, universalista
pels seus principis i arrelada a tots els països del món
en més de 100.000 localitats, ha estat reconeguda pel Govern espanyol
com una fe de casa nostra per la seva història i la seva tasca en la
defensa de la igualtat de gènere, el fomentde l'educació infantil i
juvenil en valors, la promoció de l'esperit democràtic i el
suport a la investigació científica com a eina per neutralitzar els
fanatismes, les desinformacions i elsnegacionismes.
Per a més informació i confirmació
d'assistència, es pot contactar amb l'organització a: Remei Pérez, remeipt@gmail.com,
dijous, 6 de març del 2025
Es busca cafeter
Un dels principals punts neuràlgics de molts municipis petits és la societat que fa unes quantes dècades es va aixecar amb la col·laboració del veïnat per tenir un punt de trobada i compartir les dates festives.
Els que som fills de pobles petits com jo de petit ha escoltat la tasca que van fer ara fa un centenar d’anys els veïns del municipi aixecant un local social. Uns cedien el terreny o el venien a uns preus econòmics, els altres treballaven altruísticament perquè l’edifici anés agafant forma, altres hi aportaven diners bàsics i necessaris per fer-ho realitat. En aquells temps no calia ni arquitectes, ni plànols ni res similar. Un mestre d'obres espavilat era capaç de dirigir i construir estructures molt més sòlides i amb perspectiva de futur que algunes infraestructures d’avui en dia. Tot el poble hi col·laborava de la manera que podia per fer realitat el seu somni. Evidentment que hi havia diferents bandos dins el mateix municipi encara que fos petit. Aquesta rivalitat que també tenia coses bones els aportava la força i energia per millor que els altres encara que tots haguessin de sobreviure a la misèria. A vegades la gràcia es tenir algú amb qui competir per no deixar-se portar per una sobredosis d’autobombo.
Eren temps en què no hi havia ni cotxes ni monopatins. El tren era un luxe i el més normal era el carro o muntar sobre algun animal que la gent guardava a casa perquè aquest li proporcionava un transport que el permetia arribar als pobles del costat. Els camins de terra eren freqüentats per anar d’un lloc a un altre, ja sigui per anar a un ball de nit o comprar farina per poder elaborar el pa.
Aquests edificis socials que van néixer abans de la Guerra Civil i després de les Guerres Carlines del XIX són fruit d’aquesta prosperitat elemental dels nostres avis quan ja podien dedicar un poc temps i diners a l’oci.
Aquests edificis centenaris de la comarca ara estan vivint aquesta tendència en què el voluntariat s’ha vist reduït per personal retribuït. En un lloc on els voluntaris eren l’eina principal de funcionament poc a poc es va substituint per contraprestacions econòmiques perquè encara que cada any es pugi el Salari Mínim Interprofessional tot resulta més car que no pas l’augment de la nòmina.
En algunes localitats petits de la comarca trobem algun bar privat o similar que porten a terme aquesta tasca, però hi ha altres indrets on aquests espais de convivència no els podem trobar. La societat és un dels eixos bàsics d’aquests petits pobles per poder tenir un espai compartit i on es poden realitzar els principals actes socials en espai cobert.
La realitat és que aquest voluntariat que a canvi d’uns pocs diners passaven hores i hores servin cafès i algun vermut al migdia no pot fer front a les seves despeses bàsiques personals i es busca altres alternatives laborals deixant aquests espais socials sense servei. La cosa és senzilla, les quatre begudes que es poden fer i un parell de festes majors i alguna cosa més no dona pergaire. Els toca buscar una feina complementària per poder arribar al cap de més amb uns mínims. Llavors abonar a aquests professionals puntuals un salari tampoc resulta rendible als socis de l’entitat que ja abonen les seves quotes per cobrir les necessitats bàsiques de l’entitat. La globalització fa la resta, quan no hi havia alternatives era difícil sortir del municipi. Avui en dia tenim molt per triar. Agafar el cotxe és el més normal de moltes famílies. El cercle d’abans era molt reduït avui en dia la cosa es pot ampliar fins a nivells globals si fa falta.
Aquests locals que fa 50 anys eren el pal de paller de la societat de molts pobles cada dia es veuen més buits perquè la gent ja viu en altres epicentres i molts cops lluny de la seva llar.
Es busca cafeter és un anunci que es podria posar en molts llocs de la nostra comarca i d’altres municipis similars. Aquest perfil cada dia és més difícil de trobar per la manca de rendibilitat del seu negoci i perquè els valors actuals no tenen gaire en comú amb la dels fundadors que les van crear. Fa cent anys amb molta més misèria que ara i sense wifi els nostres avis podrien construir grans edificis socials. Avui en dia amb els nostres valors actuals no podem ni mantenir un cafeter que per uns pocs diners compleixi amb la seva tasca bàsica. Primer marxa el cafeter i sinó no hi ha voluntat de mica en mica es va perdent tota l’activitat social i aquest punt de trobada social es va convertint en un vestigi històric oblidat fins que tanca les portes amb un futur incert.
dimecres, 5 de març del 2025
Nou sindrome social, reunitis
El món avança però amb el temps es van incorporant noves teràpies socials. La que està entrant amb força és la reunitis que quan es fan moltes reunions i molts cops no serveixen per res. A vegades es crea la reunicó amb el motiu, però no s'arriba a fer cap trobada. Tambe passa que es fan reunions i després es fan coses que no tenen res a veure amb el que s'ha dit o quan es fan reunions amb ordre del dia interessant i quan es treuen coses interessants surten per la tangent. Doncs res tothom coneix aquest fenomen de reunitis en una de les moltes versions que tenim.
Nova edició del sopar d'homes d'Albinyana
Una cinquantena de persones va participar ahir a la vesprada en el tradicional sopar d'homes de la societat d'Albinyana, una tradició que fa més de 50 anys que dura i que darrerament s'ha incorporat el sopar de dones que es fa el dia abans en el mateix lloc. Enguany n'hi havien 48 de dones. Un ambient distès per compartir una estona amb persones del poble o vinculades al poble. Una d'aquestes trobades que se les espera amb candeletes. El sopar molt bé de les mans de Jordi Marrassé, un crack que li ve de família.
dissabte, 1 de març del 2025
El Vendrell 4 - Calafell 1 És carnaval
A la rua del Vendrell hi havia 48 particpants, la majoria amb carrossa. A Calafell la cosa va ser més fluixa. Fins ara la gent s'ho podia combinar però enguany es van iluminar tots plegats i van decidir que h feien quasi a la mateixa hora amb 30 minuts de diferència. Res ha guanyat el Vendrell perquè és una tradició que el divendres la gent vagi al Vendrell i dissabte i diumenge a Calafell. No té sentit fer 4 rues ent res dies, quan la majoria són les mateixes que donen voltes amb petites variacions. No cal tant a Calafell. Avui i demà ja lluiran com toquen. Això és politica un rua per nucli més Iva. S'ha de ser raonable i deixar tothom el seu lloc. Si aquesta és la política que fan com anira el Consell Comarcal del Baix Penedès és que és l'ambaixada de Calafell al Baix Penedès. Aquestes no són les formes senyors.
Al Vendrell la rua va durar tres hores i poc i la gent estava concentrada en els llocs principals i en alguns punts dels carrers, però a partir de les 22 hores, la gent anava cap a casa perquè era més del mateix i començava a fer fred. La gent es va concentrar a partir d'aquesta hores en llocs puntuals com el Caracas. Res suposo que la política obliga a duplicar rues, però res ho justifica.
Encara que després els polítics vagin de guay i diguin, res la gent pot anar als dos llocs. Doncs això no acostuma a passar. És com esperar que la sorra recuperi totes les platges. Al final s'han de gastar 250.000 euros l'any per posar sorra del Vendrell a Calafell i quan el mar vol la torna al seu lloc i anar fent. La història de mai acabar.



.jpeg)


