Els plens del Vendrell com passa en política abans de començar ja saps el resultat com quedarà. Aquest ple el més interessant va ser les paraules d'una bona dona que al precs i preguntes va dir que el xató que se servia a la xatonada no era bo i que abans hi havia molt més de caliu. També va dir que la gent jove del Vendrell se les pira perquè aquí no hi ha futur i poca seguretat. Aquesta dóna va salvar la peli. De la resta, res que un nou regidor del govern cobrarà per assistència això vol dir que té una altra feina i anirà fent. En un pressupost de de 66 milions d'euros cada dia hi ha menys polítics que ho gestionen. Sort que està al davant el Keneton que pot amb tot i més. Com a nota curiosa el canon de l'aigua, que hauria d'anar per això es dedicarà a treure unes quantes places de parquing entre el pont nou i el pont vell, una renaturalització. A Coma-ruga que tenen inundacions quan plou res de res. Al Vendrell que de moment no, estem prevenint una presumpta Dana que fa segles que no ve per aquí. Seguim amb les urbanitzacions Mas Astó i Mas Borràs que l'Ajuntament i junta de compensació van remenant el tema i ja porten més de mig segle amb tot això. HI ha molts problemes i la casa gran ja té feina amb el que té. Un homenatge a la dona que en un plis plas va fer més que la resta de regidors en les dues hores i mig del ple. Endavant senyora anònima del Vendrell.
dimecres, 26 de març del 2025
Los Aitas, una peli avorrida
Tenia ganes d'anar a veure la nova proposta de Borja Cobeaga, los Aitas. Feia bona pinta. El trailer estava bé, doncs res hi anem. M'he trobat una peli avorrida que com a molt la posta veure a casa tranquil, no et cal anar a cap cinema. Sembla una cosa i el missatge és molt Woke. Esperes que passi alguna cosa i al final no passa res. El millor, un cop més al trailer de la peli. Erem tres persones al cine en un dimecres que és més barat. Res per oblidar.
diumenge, 23 de març del 2025
Un concert memorable del Drogas a Valls
El Drogas va aconseguir omplir dues vesprades la sala Red Star de Valls que té una capacitat de 496 persones. Dos gran concerts memorables que va aplegar el bo i millor dels rockers entre 45 i 60 anys. Hi havia molt de caliu a la sala i molts dels que estaven allí ho feien per passar una vetllada inolvidable com va ser. Amb una puntualitat rigorosa a dos quarts de nou i finalitzant a les 23 hores el concert va ser rodat. El Drogas va anar empalmant un tema amb un altre amb molt poc lloc per paraules. Les obligades presentacions dels acompanyants i poca cosa més. Una sort de tenir una sala propera on puguis veure aquests concerts amb pàrquing fàcil i molt bona sonoritat. Una lloc per gaudir de la música en directa d'aquella que ens agrada als ja portem unes quantes canes. El Drogas va demostrar un cop més tot i els seus 65 anys un molt bon estat de forma i una gran veu que arribava a tot arreu. Com acostuma a passar la majoria de gent que estàvem allà vam gaudir amb els temes de Barricada que devien ser un 25% de la trentena que va tocar. De la resta, alguns pocs se les sabien però la resta ni flowers. Una bona combinació per un cantant que és un dels mítics de la nostra generació. Esperem molts més concerts i llarga vida al Drogas i a la música de qualitat.
dijous, 20 de març del 2025
La zumba reivindicativa
El 8 de març se celebra el dia internacional de la dona. De mica en mica tots els municipis van programant actes per aquesta jornada especial que abasta tot el món. Abans només ho feien les localitats més grans, però com una taca d’oli municipis petits i entitats s’han anat afegint a la iniciativa.
Un dels actes que mai falla és la lectura del manifest de la jornada. Es pot triar diferents versions.. A banda doncs es van portant a terme altres actes com teatre, conferències, concerts, curses i algunes protagonitzades per algun tipus d’àpat. Jo sóc dels que penso que fins que no hi hagi el dia de l’home la cosa no estarà del tot normalitzada. Si fins ara només hi hagut el dia de la dona pot donar peu a què estem en una societat masclista. Celebrar aquesta efemèride indica que en situem en aquesta filosofia encara que als quatre vents anem proclamant la igualtat entre els sexes.
Hi ha països que celebren la jornada com una espècie de Sant Jordi però sense llibre. L’home regala a les dones de la seva vida un ram de flors o similar i es realitza una petita celebració. En aquest dia la senyora gaudeix de llicència per no realitzar a terme les tasques que al llarg de la història l’han caracteritzat.
Altres versions de la jornada porta a les dones i algun home al carrer a demanar igualtat en la relació entre els sexes en les diferents variants, des de la cura de petits i grans fins a les tasques domèstiques. Hi ha col·lectius més radicals i altres que són més de postureig i poca cosa més. N’hi ha per triar i remenar.
El que seria bo per tothom és que les dones igual que els homes, però ara sembla que no toca dir-ho, tinguessin uns serveis bàsics garantits. No estar un any i escaig en llista d’espera per tenir visita a l’especialista. Quan et toca ja no saps de què anava el tema o simplement ja se t’han passat tots els símptomes. És important també arreglar d’una vegada tots els problemes amb el transport públic que provoquen a les dones que hagin de passar tantes hores al tren, entre anar i tornar, com a la feina. Una alteració que les afecta profundament en la seva quotidianitat.
Les dones també han de tenir uns drets laborals i cobrar el que els correspon per les hores que els fa segon la seva responsabilitat. Ja està bé que omplim moltes empreses amb persones amb perfil de tècnic i que les seves retribucions siguin d’auxiliar administratiu en el millor dels casos quan no és el Salari Mínim Interprofessional. A banda de poder cobrar les hores extres que realitzen tal com marca la llei actual. No parlem de les dones que tenen contracte a mitja jornada i cada dia fan 12 hores a la feina. La meitat en negre.
Podem parlar de les filles que cuiden als seus pares i avis a casa perquè no tenen recursos per poder portar-los a una residència o a un centre de dia. Clar la persona que ve un parell d’hores al dia tampoc els soluciona gaire la vida, tot i que els hi permet anar a fer gestions personals i familiars.
Està bé fer zumba i curses, però el problema de la dona, com també pot passar a l’home, però avui no és el cas. Ella també pateix les conseqüències d’aquesta societat que ens volen vendre com a igualitària i perfecta i cada dia l’esquerda social és més gran. Només cal un tomb per algunes ciutats d’aquest Penedès estimat. En un punt del l’escombriaire és de la família i en altres latituds del mateix terme és un senyor que passa cada dos mesos en el millor dels casos. La igualtat com la cuina i tantes coses s’han de demostrar sobre la marxa amb fets concrets i no amb aquesta política cada dia més estesa de cartells i proclames puntuals marcats pel calendari. Som persones amb un seguit de problemes generals que demanen solucionas. No som un parc temàtic que avui toca la dona i demà els pobres de l’Àfrica. Vinga a muntar el faristol i a llegir i passem de tema i aquí no passa res Hem de ser més humans i racionals i cada dia és el dia de tothom. No cal tanta nata amb data de caducitat i millor que ens fixem en la base del pastís on hi estem tots.
Tot al Tabaris però sense recuperar els seus origens
dimarts, 18 de març del 2025
El nou comitè de Kenetlandia surt de l'estació
Doncs res. El dia 17 de febrer varen ser les eleccions sindicals a Kenetlandia i avui dia 18 de març hem constituït el comitè i junta de personal amb els seus presidents i secretari. Ara cada sindicat ha de triar els seus representants per les diferents comissions bilaterals amb la casa gran. El proper pas és una reunió amb al rei negre de benvinguda i bones paraules. A partir d'aquí, doncs res anar fent copiar i enganxar i no perdre més cosetes. Anar fent i parlar molt perquè tot quedi igual i cada dia hi hagi gent més disgustada amb un munt de baixes i etc. Però res, coses puntuals i segons els poderossos aquí no passa res, seguim endavant amb optimisme i els espartants que ho curen tot. Sortim de l'estació a veure si recularem molt o seguirem parats uns quants mesos esperant benediccions divines.
La soletat tampoc perdona al Vendrell
Al Vendrell com passa a tots els llocs hi ha molta gent que viu sola. Ahir a la zona del Puig del Vendrell van haver de treure una dona que portava morta uns dies. Avui en dia hi ha moltes tecnologies per vetllar per aquesta lacra social, però a vegades les noves tecnologies no arriben a tothom. Per aquesta bona dona, la cosa va arribar tard i van haver de ser els veïns que avisessin per la forta olor que sortia del pis. Una nova víctima de la soletat d'aquesta societat cada dia més ple de contradiccions però les coses dolentes cada dia són pitjors.






