Tot un luxe musical a la Societat d'Albinyana amb l'escola de la Ka.

 

La Carmen Karavaca ha muntat la seva escola de música a les Peces d'Albinyana. Ahir dissabte a la tarda en el seu concert d'estiu va omplir la sala de la Societat d'Albinyana de música i molt bones vibracions. Va ser una gran vetllada amb els més de 50 alumnes de totes les edats i condicions que varen pujar a l'escenari a mostrar el seu art. Tot un luxe per Albinyana, perquè un dels llenguatges universals que tenim és la música i és una gran eina integradora global. La Ka viu la música i la sap compartir amb la gent des de la seva postura personal i sempre propera i escoltant a la gent. Gràcies

El dia de la marmota a la Policia Local del Vendrell

  Des de la secció sindical SPL-CME volem posar de manifest que es torna a precaritzar la plantilla de la Policia Local amb la contractació de nous agents interins, companys amb molt bona voluntat però sense la formació necessària per dur a terme la tasca policial amb un mínim d'excel·lència. A data d’avui, el nombre d’agents interins s’apropa a la quinzena, però a tocar de la temporada d’estiu sospitem que aquest nombre s’incrementarà de manera exponencial. Tornem, doncs, a la situació anterior d'excés d’interinitat al col·lectiu de la Policia Local del Vendrell. 

 La part social no ha tingut notícies per part de l’Ajuntament del Vendrell en referència a l’oferta pública d’enguany, la qual cosa fa suposar que aquestes places d’agents interins no es convocaran a curt termini, fet que posa en risc la seguretat del municipi. Darrerament s’havia aconseguit reduir l’interinatge fins a unes cotes acceptables amb les dues últimes convocatòries, que van ser fruit d’un nou escenari normatiu d’àmbit estatal. 

 Però, lluny d’augmentar la plantilla, com s’havia anunciat des de l’Ajuntament, el que va succeir és que molts dels agents interins van passar a ser funcionaris de carrera. Cal posar de manifest la manca d'exigència d’aquestes dues últimes convocatòries d’agents de policia fixes, en què el 100% dels aspirants van resultar aptes en les proves aptitudinals, psicològiques i d’entrevista, fet inèdit en processos selectius d'àmbit similar. 

Això fa pensar que aquest Ajuntament no té interès en potenciar l’actiu humà de la policia, ja que una plantilla atemorida i sense referents resulta molt més dòcil. Demanem, doncs, que totes les places ocupades de manera interina surtin a concurs el més aviat possible, inclosa la plaça d’inspector, que actualment resta vacant i està sent assumida per un sotsinspector en funcions de cap de la Policia Local.

Ara toca pagar més de 1.200.000 euros per decissió judicial. Plens del Vendrell

 

Un ple de maig dins la línia general on la part més interessant és quan participa el públic amb preguntes que molts cops no tenen resposta com és el cas dels solars ocupats per la Macarella amb qui l'Ajuntament ha fet un conveni no se sap a canvi de què si que hi ha canvi. També molt interessant el tema de personal de l'Ajuntament. Jo me lo guisso yo me lo como. Premiem als amics abans de les eleccions i a la resta que vagin demandant. La primera modificaciò de crèdt ajudant una mica mès a algunes entitats i pagant mes de 1200.000 euros a els colegues de FCC per un judici que van tenir i aquesta és la sentència en primera instància i no s'ha fer cap recurs a instàncies superiors. També va sortir un tema nou com és el repetidor que hi ha entre Calafell i el Vendrell prop de l'Institut de Calafell que sembla que produeix unes radicions superiors a les normals en un 200% . Seguim amb el tema de les urbanitzacions no recepcionades que és un tema estrella dels darrers 50 anys sense vies de solució Res seguim endavant amb idees frikis com convertir el Brisamar amb un complex esportiu tipus caldea o sigui res de res. 

Un ple on s'intenta justificar una unitat de la polícia que costa un ronyó i no va ni en rodes perquè aquest model no ha funcionat al Vendrell, però s'han de cuidar els amics i la resta que fan igual, doncs res que es vagin queixant.

El postureig polític penedesenc actua al Parlament

 

El dia 28 de maig va ser un dimecres normal d’un mes normal d’un a, però un cop més les nostres reivindicacions històriques van arribar al Parlament de Catalunya perquè tots els centres de poder ens tenen oblidats. Sort que tenim aquest poder Km 0 que no té competències i que te’l trobes a tot arreu convocant reunions i rodes de premsa per no aportar res de nou al panrama, però mira van omplint diaris i actualitat per demostrar que tot segueix igual i no hi ha voluntat de canvis seriosos a banda d’una mica de xapa i pintura. Simples canvis de nom perquè sembli que el carrer ara és una avinguda i el racó s’ha tornat a una plaça  sostenible.

Un cop més els alcaldes de les quatre capitals del Penedès van anar al Parlament de Catalunya a deixar constància de la nostra situació caòtica fruit d’una política de típic triler que explica només una part de la veritat. Evidentment per exemple al Vendrell tenim un padró de poc més de 40.000 habitants però segons el consum de l’aigua aquí hi viuen de manerra estable més de 50.000 persones sense tenir en compte els caps de setmana i les temporades vocacionals on la cosa és multiplica per dos o per tres.

Però ningú parla que totes aquestes segons residències que tenim a casa nostra tot i que no hi figurin persones empadronades també paguen els seus impostos, en especial l’Ibi i les escombraries que són les que porten més diners a les arques locals. Potser algú també paga el gual per poder estacionar quan arribi a gaudir de la nostra pau i tranquil·litat . Totes aquestes segones residències són un negoci segur perquè paguen durant tot l’any  i només ho fan servir una petita part del calendari. Quan la majoria d’aquestes persones venen a casa al cor de l’agost o a finals de setmana santa la cosa se satura. Recaptem per un any però no som capaços de reforçar els serveis quan toqui. Algunes competències que necessiten aquests veïns puntuals depenen d’altres administracions, però al final tots hi treuen el seu profit però després quan toca posar els recursos es desentenen del tema. Un altre tema és el postureig polític que es dedica a gastar un munt de diners en publicitat en campanyes vàries per demostrar que aquí estem al paradís. Hi ha moltes coses a la vida que es demostren en viu i en directe. No pots dir que tenim una ciutat neta quan el personal contractat i els serveis municipals  és per tenir mig net una petita part del poble i la resta doncs un cop al mes i  encara gràcies.

Una altra de les reivindicacions és el transport públic. La connexió entre el Vendrell i les platges, per exemple, entre setmana és nefast i quan arriba el cap de setmana és catastròfic perquè un diumenge hi ha molts pocs busos per anar del Vendrell als barris marítims com diuen alguns polítics. Doncs res, almenys en uns mesos posem un autobús llançadora entre el centre i les platges amb uns horaris clars i la gent ho te a la mà. Però clar no ho pengem tot del famós Pas Bus que està obsolet i molt curt per una vila com el Vendrell.

No anem reclamant diners a altres administracions quan després ens ho gastem en pagar sentencies judicials per sobre d’un milió d’euros quan ja porta quasi 10 anys en vies judicials. Quan es resolt en primera instància per aquesta mòdica quantitat no som capaços d’anar a un nivell superior a veure si tenim sort. Tant malament ho van fer els nostres predecessors que a la primera ja tirem la tovallola? No cal que parlem dels 6 milions que ara volen gastar en renaturalitzar un tros de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell. Traient el ciment i posant un talús de terra als laterals. Realment algú vol aquesta obra? Serveix per alguna cosa? Ens faran pressupostos participatius per si volem posar un fanal o un paperera en una plaça? A veure si passarà com el temple del Tabaris amb un pressupost inicial que es va triplicar. Evidentment la cosa ha quedat bé, però ens ha costat un ronyó i un tros d’un altre i realment. Això és el que necessitem. No cal anar a fer el préssec al Parlament si al final tots son del mateix color que ens manen des de la implantació de la partidocràcia general. No cal fer tants numerets amb aquests publireportatges i quan es faci la festa de la rosa o el capoll s’aprofita per parlar una mica de tot amb els camarades del partit. En el fons tots són els mateixos que es reparteixen els papers de l’elenc de la política.

Històries a mida i per fortuna d'un poble al sud dels Pirineus.

 Està bé això de la igualtat, però el problema que algunes administracions no ho entenen i la seva igualtat és la meitat entre el 10 i el zero. En un poble al sud dels Pirineus va i convoquen places de funcionaris de tecnics i auxiliars i segons la llei bàsica ha de ser només oposició. Res de concurs. A pèl. Després una entrevista i el millor endavant, però d'aquesta manera es carreguen de cop tota la experiència i formació que tenen. Una mica la loteria. Però aquest mateix poblat ibèric al sud dels Pirineus altres vegades convoca places que quan les veus ja es nota per qui va perquè al sud dels Pirineus es coneix tothom. Llavors poses la lletra del DNI i ja la tens automaticament. Jo crec que no es bo ni un cosa ni una altra, però a vegades hi ha molta voluntat per fer una cosa a mida i altres vegades es desprècia el pas d'una persona per aquesta empresa o altres similars. Qui ho hauria de vetllar i fer l'informe preceptiu per arreglar tot això, es desentén olímpicament i la resta no li diu res. Això passa al sud dels Pirineus i se suposa que al nord també passen coses.

La Trama Fenicia, persones fent de titelles d'un món mig màgic

 

Benicio del Toro té alguna peli que m'ha agradat com el Laberinto del Fauno, pero aquesta Trama Fenicia és com un esectacles de titelles en persones. Hi ha una ambientació molt diferent sacàrstica que critica la nostra societat, però al final no hi ha res de l'altre món. El plantejament està molt bé, però el resultat pot agardar o no. No hi ha termes mitjos. Jo la trobo molt arriscada i per mi no encaixa, però hi ha gent que la pot trobar estupenda. Està bé per la seva originalitat, però res més. Aprofiteu que les entrades ara estan a 3,50 euros durant uns dies.

Una festa rodona al Vendrell amb el Duo Alma.

 

El Duo Alma va ser l'encarregat d'animar ahir la Rambla del Vendrell, més de dues hores de concert amb una Rambla plena de gent amb taules i cadires i ballant gaudint de la festa. Gent com la Mari i l'Albert amb aquest grup animen molt a la gent i són l'excusa ideal perquè la gent gaudexi i tothom i surt guanyant. Per anar donant vida als espais cal que la gent surti sinó la gent va a altres llocs. Molt bona aquesta iniciativa en un horari genial perquè no molesta a tothom. Un repertori molt encertat i una alegria i bones vibracions que són molt ben rebudes per la gent. No ens calen grans propostes amb aquests concerts tothom en surt guanyant. Gràcies per fer-ho possible a tots plegats i com no a la molta gent que hi varem anar encara que hi hagués final de xampions.