A mesura que passa
el temps anem veien com aquesta dualitat que a vegades es representa entre la
part tècnica i la part política d’una administració pública va mostrant un clar
guanyador, com no podia ser d’una manera la part tècnica va quedant reservada a
la justificació necessària per aquelles coses que el vessant polític no creu
interessant. Aquesta clara superioritat quan arriben les campanyes electorals
s’accentua perillosament.
Una de les eines
que fan servir els poders és la policia municipal que ha de servir per anar
tapant la majoria de les incidències que van apareixent en el dia a dia. Crits
en una llar, doncs res, enviem a un parell d’agents i que facin diligències i
ves a saber quan la cosa es podrà
arreglar. Els lladrucs d’un gos no paren en un nit tòrrida d’agost; doncs res,
la patrulla alguna cosa farà. Tots aquests incidents puntuals queden derivats a
la policia a banda dels problemes de seguretat i circulació inherents al cos.
Sembla que en un ajuntament la immensa majoria de funcionaris siguin policies i
poca cosa més. Per una altra banda, estan els serveis socials que també estan
en les primeres posicions de popularitat però a certa distància dels
uniformats.
El darrer dissabte
de maig vaig gaudir de la Rambla del Vendrell amb el Duo Alma en un horari
prudent i apte per a tots els públics a partir de les 20 hores. Feia goig veure
el centre del Vendrell amb molta gent gaudint del bon ambient i donant vida als
locals gastronòmics de la Rambla. Aquests com tants altres de la geografia
local sempre agraeixen aquestes iniciatives que ha comptat en part amb una
aportació econòmica d’aquests establiments comercials.
Els nostres
polítics quan no saben com arreglar una situació envien a la policia. Això és
la teoria sobre el paper. Molts cops ni contesten, ni venen i quan arriben
potser la cosa ja fa hores que s’ha acabat. Per anar apagant petits focus en
una població de més 50.000 persones no en tenim ni per començar. La solució és
anar treballant l’urbanisme i altres aspectes lluny d’aquests polítiques del
quedar bé a la que ens estan acostumant. Ja fa uns quants anys que de tant en
tant fan una batuda amb un munt d’identificacions i un parell o tres de
detinguts en zones concretes del municipi com la carretera de Valls. Doncs
aquell dia uns quants cossos de seguretat es posen pinxos porten el gos oficial
i endavant a fer una visita de control. Unes quantes imatges per anar repartint
a la premsa i aquí tenim el castell de focs per un dia. Al dia següent tot
seguirà i igual i aquests que potser aniran a declarar, al cap de no res ja els
tornes a tenir fent de les seves per la zona.
Si alguns acumulen més de 50 detencions, algú es pensa que alguna cosa
canviarà a la 51? Tot segueix igual.
Primer de tot hem de
ser conscients d’haver convertit un
barri en un gueto. Quan va començar tot aquest moviment social a finals del
segle passat, els indígenes que vivien allí el que volien era vendre el pis
perquè a mesura que passava el temps anava baixant d preu. Doncs res, ara tenim
el que tenim i la cosa segueix bastant igual tot i aquestes actuacions de xapa
i pintura.
Una de les
actuacions clau la tenim en el local social de Sant Joan que està mort de
fàstic allí al mig de tot plegat. Aquest podria ser l’epicentre per anar
canviant una mica el tarannà del barri i donar un altre aire a la zona. Potser
els primers cops costaria, però de mica en mica la cosa segurament aniria
canviant. Els principals interessants són els veïns de la zona que també
voldrien veure alguna activitat i només cotxes de policia demanant targetes de
residència. S’ha parlat molt de la Rambla del Vendrell i doncs iniciatives com
la música de la tarda dels dissabtes és molt millor que personatges i espartans
jugant al gat i al ratolí davant de tothom perquè cadascú sap el seu paper en
aquesta història. S’han d’utilitzar altres mètodes molt més útils i eficients
que fer anar la policia sempre que passi alguna cosa. No ens calen tantes càmeres
ni publireportatges polítics que no ens aporten res. Una mica més de seny i tot
ens anirà millor i podrem oferir una altra imatge a propis i estranys.