dissabte, 21 de juny del 2025

Un lllibre d'Ernest Prunera que t'enganxarà



 El Prunera és una d'aquestes persones peculiars que la vida de tant et regala.Tot dura fins que dura, però l'amistat encara que no ens veiem quasi mai i no ens envíem Whatsapp cada dos per tres està en plena forma. Ell és un artista de la vida tot i que ha estudiat periodisme i fa uns anys es va enamorar d'una pubilla de Vilanova i va a aterrar al Diari del Baix Penedès que era una repúlica independent del Diari de Vilanova on van passar uns cracs com el Lleó, el Llorenç, el Guillem que no era tan famósla Magda, l'Enrique, L'ermità que donava alegries a tots els polìtics de la comarca i alguns mes que cada setmana havíem d'ompir 28, 32 i i a vegades 40 pàgines de notícies de la comarca. Aquells temps era quan la gent mirava la tele i llegia diaris. Avui és una cosa dels nostàlgics perquè tothom s'ho mira a la carta o amb tik tok o altres aplicacions

Doncs res, l'Ernest Prunera era l'alegria de la festa amb el seus acudits originals que eren fets amb gràcia i encara que potser no eren molt bons ens feien riure. Ell era una persona que com poques diem el que pensem i clar això porta problemes quan no tens amistats o el carnet d'algun partit.

Doncs res us convido a llegir la seva darrera obra que va guanyar el Néstor Lujan. Una obra que enganxa i ens parla de moros, cristians, bruixes, polítics, espies, cardenals corruptes i molt més de fa més de 1000 anys entre Catalunya i França. Una història on no hi falten els amors i les relacions gays. Us animo. Està molt ben escrit i enganxa la veritat. Ja ho veureu que li han donat el premi perquè s'ho val i no pas perquè sigui amic d'algú. Ell s'ho curra. Apa ja ho sabeu. Més que recomenable. A més el seu tracte en directe és molt agradable i sempre té un somriure a la boca i un guardat per si de cas.

dijous, 19 de juny del 2025

A Calafell li pugen els colors

 



Calafell aquestes setmanes ha estat en els primers llocs de l’actualitat per la seva disputa amb els seus companys de partit del Vendrell. El  tema està en els camions de sorra que exporta el Vendrell cap a Calafell per arreglar durant uns mesos la manca de sorra d’algunes platges. Uns volen que circulin per la platja i els altres en nom del corriol camanegre, amo i senyor del litoral, els fan anar per unes carreteres estretes pertorbant la pau i tranquil·litat d’aquestes vies properes al mar. Un estira i arronsa que cada any costa a l’Ajuntament de Calafell més de 250.000 euros i que naturalment la natura torna al seu lloc en un cap de setmana de temporal marítim. Fer i desfer. El poble paga feliç i content. En els darrers anys l’egoisme humà ha posat ports marítims a cada cantonada, fet que ha provocat que el mar vulgui renaturalitzar el seu espai i amb un “reset” tornem a començar.

Fins fa un parell d’anys, l’únic municipi de la costa baixpenedesenca que no tenia zona blava era Cunit, però amb la presència dels socialistes al govern la cosa s’havia de canviar. Evidentment l’any passat durant els mesos d’estiu ja van implantar el pagament per estacionar en una part de  la via pública. Ja es va acabar això d’aparcar tot el dia davant mateix de la platja i estar  mig dia a la sorra sense haver de contribuir a les arques municipals.

Els seus companys de partit de Calafell veient que el poble del costat implantava la zona de pagament va decidir comprar uns quants pots de pintura de diferents colors i anar pintant més carrers i places per anar recaptant calerons. Si la gent va a comprar o a la platja, doncs res que deixin uns quants diners a la caixa pública perquè després es puguin pagar festivals, assessors i rues de carnaval  i el que toqui.

He escoltat justificacions tant brillants com que hi ha gent que deixa el cotxe estacionat en un lloc i no el toca durant més d’un mes, doncs per arreglar això es fa una d’aquestes ordenances tan mediàtiques que es fan i es desfan i a vegades es compleixen. S’imposa un temps màxim d’un vehicle estacionat en un lloc. Si no ho compleix, doncs avís i si fa falta grua, dipòsit i endavant. Però no cal que es posin sobre la taula arguments que no porten enlloc.

Es pot arribar a entendre que hi hagi zones blaves en llocs molt cèntrics per aquestes persones que han d’anar a un lloc concret. Valoren el cost i llavors prefereixen pagar dos euros i no haver de caminar un quart a peu per arribar. El que s’ha de fer es tenir pàrquings dissuasoris al voltant del nuclie perquè la gent pugui deixar el vehicle en una distància raonable i estalviar-se aquests calerons.  El que no podem fer es pintar de colors tots els pàrquings de la zona. Al final el que passarà és que la gent anirà a una gran superfície o a un altre lloc i de mica en mica el poble anirà perdent poder de convocatòria. Potser les tarifes que s’apliquen no són gaire elevades. En algun lloc diuen que 0,20 euros l’hora, però molta gent quan veuen aquests arcs de sant Martí pel terra ja desisteixen directament d’estacionar el cotxe i opten per altres llocs. La platja de Calafell és un dels punts oberts amb  més comerços de la comarca i amb més negoci. Potser que no cal que posem tanta pintura pel terra.  Ens podem estalviar o retallar algun d’aquestes propostes culturals de cap de setmana per atraure gent i deixem que la gent aparqui gratuïtament com s’ha fet fins ara. Si algun deixa molts de dies el cotxe, doncs res, fora i ja està. La majoria de la gent té les coses molt clares. Ara només falta que els polítics i derivats també les tinguin i tot pot anar molt millor. Les coses són com són i no com volen que siguin alguns. Els seus companys del Vendrell ja han dit que l’estiu que ve també li posaran colors a alguns carrers dels barris marítim del Vendrell. A veure que passa tot plegat. Ser modern no es recaptar més sinó perdre potser un euro per guanyar-ne dos.

Només 4 busos expres al dia entre el Vendrell i Barcelona, patètic



 Fa quatre dies anunciaven que el Vendrell a partir de setembre tindria una lìnia de Bus Express amb Barcelona. Clar evidentment no van donar més detalls i que estava sobe la taula. Aquests dies l'actual alcalde de Cunit ha dit la veritat que només hi ha previst quatre viatges per circuit, al dia un pel Vendrell i un per Calafell. En total 8 al dia entre anar i tornar per cada recorregut. Això és una vergonya per una comarca com aquesta. Se'ns estan rient a la cara amb aquesta misèria de busos que pocs podran aprofitar. Al Garraf entre els uns i altres tenen més 100 al dia. És que arriba un punt que són tan lamentables que fan pena. A veure si la cosa s'arregla i sinó que deixin com estar sense cap voluntat d'arreglar res. Misèria i companyia

divendres, 13 de juny del 2025

Uns es queden, altres sembla que marxen i altres ves a saber.

 De mica en mica les coses es van aclarint ara que estem a dos anys de les properes municipals. Aquí a Kenetlandia sembla ser que alguns no repetiran, tot és  possible perquè això de la política és molt dolç. Sembla ser que aniran a la banqueta en les properes eleccions, el rei negre, l'ambaixadora de la Tecla, el representant Aqualia i la senadora. Per altra banda sembla que el Robin, el Batman i la Rossa segueixen. Es de suposar que les altres dues segueixin perquè se les veu amb ganes en tot això de la política. A veure que passa, però de mica en mica es van apuntant cosetes. Potser tornarà a la 1a linia un dels que varen deixar a la banqueta per al proper partit. A veure que passa. Ja fa dies que vull l'olla. A veure com es va aclarint tot plegat. Paciència. 

Homenatge gastronòmic

 



Passejar pels nostres carrers i places et permet veure com tenim figures il·lustres de la vila o del món en general donant noms a aquests espais públics. A vegades aquestes distincions les trobem en edificis o sales i també en altres topònims i localitzadors d’altres espais en la nostra geografia.

A vegades aquest reconeixement es pot aplicar en fungibles. com es diu actualment.  Tot i que el mot més apropiat seria comestibles perquè al cap d’una estona de passar pel plat desapareix per acabar en algun lloc incert.

Un dels petits homenatges de la vida que sempre m’ha fet molta il·lusió i que pocs coneixen és que jo tinc un típic i popular plat italià dedicat en un dels locals més populars del Vendrell. Ni més ni menys es tracta de la pizza Antonio’s que podem trobar per 13,5 euros en el local del carrer de les Flors del Vendrell Buona Pizza.

Un d’aquests dies mentres esperes rebre la caixa amb el teu sopar comences una d’aquestes converses sense solta ni volta amb el propietari del negoci pot acabar amb la creació d’una nova proposta que combina aquells productes que un triaria per la seva pizza ideal. En aquest cas tenim: tomaca, mozzarela, bacon, gorgonzola i ceps.  El resultat de tot plegat fa més de cinc anys que dura i ja és una de les que té més demanda. Evidentment no coincideix en res amb el meu nom, però darrera s’amaga una història que ve de lluny i que potser algun altre dia explicaré. Doncs res, la meva versió païble la podeu trobar al cor del Vendrell amb oferta de beguda inclosa. Petits detalls de la vida que no fan currículum però omplen molt. Gràcies Antoniu per aquest detall rodó amb molt bon gust i apte per a tots els públics

dijous, 12 de juny del 2025

L’ibuprofè polític, la polícia

 


 A mesura que passa el temps anem veien com aquesta dualitat que a vegades es representa entre la part tècnica i la part política d’una administració pública va mostrant un clar guanyador, com no podia ser d’una manera la part tècnica va quedant reservada a la justificació necessària per aquelles coses que el vessant polític no creu interessant. Aquesta clara superioritat quan arriben les campanyes electorals s’accentua perillosament.

Una de les eines que fan servir els poders és la policia municipal que ha de servir per anar tapant la majoria de les incidències que van apareixent en el dia a dia. Crits en una llar, doncs res, enviem a un parell d’agents i que facin diligències i ves a saber quan la cosa es  podrà arreglar. Els lladrucs d’un gos no paren en un nit tòrrida d’agost; doncs res, la patrulla alguna cosa farà. Tots aquests incidents puntuals queden derivats a la policia a banda dels problemes de seguretat i circulació inherents al cos. Sembla que en un ajuntament la immensa majoria de funcionaris siguin policies i poca cosa més. Per una altra banda, estan els serveis socials que també estan en les primeres posicions de popularitat però a certa distància dels uniformats.

El darrer dissabte de maig vaig gaudir de la Rambla del Vendrell amb el Duo Alma en un horari prudent i apte per a tots els públics a partir de les 20 hores. Feia goig veure el centre del Vendrell amb molta gent gaudint del bon ambient i donant vida als locals gastronòmics de la Rambla. Aquests com tants altres de la geografia local sempre agraeixen aquestes iniciatives que ha comptat en part amb una aportació econòmica d’aquests establiments comercials.

Els nostres polítics quan no saben com arreglar una situació envien a la policia. Això és la teoria sobre el paper. Molts cops ni contesten, ni venen i quan arriben potser la cosa ja fa hores que s’ha acabat. Per anar apagant petits focus en una població de més 50.000 persones no en tenim ni per començar. La solució és anar treballant l’urbanisme i altres aspectes lluny d’aquests polítiques del quedar bé a la que ens estan acostumant. Ja fa uns quants anys que de tant en tant fan una batuda amb un munt d’identificacions i un parell o tres de detinguts en zones concretes del municipi com la carretera de Valls. Doncs aquell dia uns quants cossos de seguretat es posen pinxos porten el gos oficial i endavant a fer una visita de control. Unes quantes imatges per anar repartint a la premsa i aquí tenim el castell de focs per un dia. Al dia següent tot seguirà i igual i aquests que potser aniran a declarar, al cap de no res ja els tornes a tenir fent de les seves per la zona.  Si alguns acumulen més de 50 detencions, algú es pensa que alguna cosa canviarà a la 51? Tot segueix igual.

Primer de tot hem de ser conscients d’haver convertit  un barri en un gueto. Quan va començar tot aquest moviment social a finals del segle passat, els indígenes que vivien allí el que volien era vendre el pis perquè a mesura que passava el temps anava baixant d preu. Doncs res, ara tenim el que tenim i la cosa segueix bastant igual tot i aquestes actuacions de xapa i pintura.

Una de les actuacions clau la tenim en el local social de Sant Joan que està mort de fàstic allí al mig de tot plegat. Aquest podria ser l’epicentre per anar canviant una mica el tarannà del barri i donar un altre aire a la zona. Potser els primers cops costaria, però de mica en mica la cosa segurament aniria canviant. Els principals interessants són els veïns de la zona que també voldrien veure alguna activitat i només cotxes de policia demanant targetes de residència. S’ha parlat molt de la Rambla del Vendrell i doncs iniciatives com la música de la tarda dels dissabtes és molt millor que personatges i espartans jugant al gat i al ratolí davant de tothom perquè cadascú sap el seu paper en aquesta història. S’han d’utilitzar altres mètodes molt més útils i eficients que fer anar la policia sempre que passi alguna cosa. No ens calen tantes càmeres ni publireportatges polítics que no ens aporten res. Una mica més de seny i tot ens anirà millor i podrem oferir una altra imatge a propis i estranys.

diumenge, 8 de juny del 2025

Molt de caliu als Nens del Vendrell



 Jo no sóc casteller, però me'ls trobo. Encara recordo fa uns anys quan els Nens van anar al Conurs de Tarragona i no van puntuar i com el 4 de 8 es resistia a ser bastit, però en els darrers anys hi ha caliu a la colla i tot va molt bé. Tinc una amiga que acompanya la filla i aquesta va als assajos com una trobada genial i s'ho passa pipa i genial. Estava super contenta amb la camisa nova que li van donar. Això és fer castells i la cosa és viu a plaça i tot el que van darrera. Enhorabona als que ho fan possible. Ho fan molt bé.