Rocknbusto, unes dignes versions dels Laxnbusto

 

Ahir vaig fer un nou esport anar a veure un grup de versions dels Laxnbusto que són un dels meus predilectes. Amb gairebé anys a l'esquena és normal que surtin grups de tribut.Hi ha un grup del Baix Penedès que fa versions i es diu Relax però encara no l'he vist mai perquè em costa veure covers d'un grup que enguany he anat a tres concerts i clar jo tinc una idea al cap que costa molt de treure i val més no anar, però ahir a l'Arboç per altres històries vaig anar a veure Rocknbusto i la veritat que va estar molt bé repassant els grans èxits del grup del Vendrell durant una hora i mitja. Una proposta molt digne d'un grup de gent jove que sap el que fa i té un interessant espectacle. Ara els originals tornaran a parar, però sempre tenim aquest grup de versions per a la gent jove i pels carrinclons que volem veure les cançons en directe. Si els teniu a prop no ho desaprofiteu. Val la pena ja ho veureu. 

Nou capítol de reietons locals al Baix Penedès

En aquest principi de setembre hem tingut l’honor d’escoltar el primer flash d’una notícia que ha demostrat que tenim uns batlles que tot això de parlar pel bé territori i de fer país i, ni tant sols comarca, és una cosa que els hi va molt gran. No fa gaires anys almenys al Baix Penedès cada poblet tenia el seu polígon industrial encara que sigui a tocar del poble del costat, però res cadascú el seu. Per la zona marítima, també tenim la seva versió aquàtica, cada poblet el seu petit port esportiu amb motos d’aigua a l’estiu. Què després ens gastem un dineral transportant sorra d’una platja a l’altra la que tenim a tocar. No passa res, segons  perquè hi ha diners, per altres coses direm que hi estem treballant i quedarem com a senyors.

Fa unes dues dècades que Calafell acull les runes en constant degradació d’una mítica discoteca entre els nuclis de Calafell i Segur que de mica es va morint de fàstic tot i tenir un premi FAD pel seu disseny i interior. L’Ajuntament, socialista com és normal, el va comprar l’any 2021.  Ara li vol donar una destinació galàctica, una mica com ha fet el seu company de formació del Vendrell. Si al Vendrell tot l’invent d’aquella mena de llauna de sardines  del Tabaris i rodalies ens costa sobre els 8 milions d’euros amb una subvenció europea d’un milió i mig. Calafell està mirant de fer una cosa de més nivell amb un hotel modest de 5 estrelles, una cosa senzilla per la majoria de gent de classe mitja i baixa que ens visita. Un palau de congressos, per fer què? Qui vindrà? Només cal veure els congressos que es fan al Vendrell, “cinema, aniversaris d’empreses privades, lliurament d’orles universitàries, festes de Nadal, xerrades... Congressos? quan? qui? Que pregunti al seu company de partit a veure qui ve per les nostres contrades a fer realitat aquestes exquisides activitats. Res que facin un centre cívic per gent gran i gent jove que serà molt més útil i més social i tothom en traurà profit.

Baix Penedès, terra de congressos i estrelles

  

 

 

 

En aquest principi del mes de setembre tot just abans de començar el curs escolar i derivats ha sortit a la llum pública una gran transformació d’un espai mític per la gent de la meva generacio ubicat entre Calafell i Mas Mel. En un espai ubicat abans d’arribar al pont de Mas Mel a cavall de finals del segle XX va sorgir un edifici d’aquestes que marquen generacions com uns anys abans ho va fer el Vip’s als nostres pares i germans grans. Estic parlant ni més ni menys que Louie Vega, una gran discoteca que va viure una època gloriosa per despres acabar a l’òblit i la contínua decadència. Aquest local que va rebre un premi FAD pel seu interior i disseny va acabar com passa en molts ajuntaments socialistes en mans de l’Ajuntament que evidentment havia de fer alguna actuació galàctica per aprofitar la infraestructura i dignificar la zona.

Doncs res, en aquesta comarca on els reitons del Psc dominen el panorama amb uns hereus de CDC desintegrada i una Erc que va només ha agafat el control de petits llogarets comarcals sense gaires més possibilitats. Molts dels nous pobladors de la comarca estan una mica lluny dels postulats d’aquest partit que fa un temps apostava clarament per la independència i ara per ara la cosa està una mica confosa.

Quan un cabdill local va veure que el seu company de partit va muntar per uns 7 milions i escaig d’euros amb una petita subvenció europea un palau de congressos amb una plaça on a l’estiu pots coure ous ferrats sense combustible fòssil va decidir fer també construir algun mausoleu en el seu honor. Va començar els contactes.  Com no podia ser de cap manera un important cadena es va oferir per construir en aquest espai amb vistes al mar   un palau de congressos i un hotel de cinc estrelles. No podia ser menys, tenint en compte la gent d’alt nivell adquisitiu que durant tot l’any ens visita a casa nostra. El Vendrell ja va apostar fa uns anys per l’Hotel Ra d’alt nivell, ara li tocava a Calafell.

Vist l’espectacular acollida del Tabaris en el seu primer any de funcionament on cada dos per tres es realitzen mediàtics congressos com els de cinema, “vesprades de blanc”, lliurament d’orles  escolars, reunions vàries, dansa inclusiva,  mercats de nadal, aniversaris d’empreses del Vendrell i tants altres trobades d’alt nivell és més que urgent que Calafell tingui la seva versió per intentar mantenir la rivalitat entre aquests dos reietons socialistes baixpenedesencs. Cunit fa la seva guerra i cada dia està més proper al Garraf i més lluny del Baix Penedès. Temps al temps.

Calafell que aquest estiu s’ha de dedicar a pintar tots els carrers i places de la platja de colorins per augmentar la recaptació municipal dels vehicles estacionats. Una mesura que de  pas vol reduir una mica el deute municipal que tenia de 900 euros per habitant l’any 2024. Curiosament la més alta de la província de Tarragona amb un deute de 28.413 milions d’euros el 2024.

És hora que els nostres polítics pensin en el benestar de la majoria de la gent del poble i deixin de fer el burro invertint diners que tothom sap que cap empresa privada hi posa un euro sense poder treure’n almenys dos de benefici al cap d’un temps prudencial. Les cartes als reis al gener, ara toca posar els peus a terra.

Aquí s’hi poden fer moltes coses, però una residència per la gent gran no estaria malament, abans que algun empresari de fundacions sense ànim de lucre la faci pel seu compte en benefici d’uns pocs. Un Centre cívic també hi quedaria estupdendament, però per favor un palau de congressos és com  convidar a un poeta a un acte de campanya del Psc.

Farses posturils dels socialistes kenetians

 

Primer de tot per pagar això de ser una de les 8 capital d'Espanya entre una cosa i i l'altra has de pagar 15.000 euros, res que es tracta d'una empresa privada que has de pagar com tantes coses. Val més que aquests diners haguessin anar a arreglar instal·lacions esportives i ajuda esport base que falta que fa. Res una nova dosis de postureig.

El tema de les vacances dels iaios, resulta que és una nit que no ha de ser en cap de setmana i els iaios han de pagar els menjars de la seva butxaca. Només hi ha 71 places i es mira pels ingressos econòmics i si estan en el món de serveis socials.  A alguns els resultarà més cara la salsa que els cargols o hauran d'anar de tuppers i entrepans. De moment per aprovar les bases ja ha costat uns 5.000 euros per fer un ple extraordinari i de pressupost doncs res  uns32.000 euros i són de la Dipu.

Tot plegat fa riure i molt i així tothom content i enganyat.

CUMPRASIA ,BIAIXPOÈTIC, 5a EDICIÓ, OCTUBRE 2025

 

Aquest octubre torna la CUMPRASIA, BIAIX POÈTIC, el Festival de Poesia de La Cumprativa de Llorenç del Penedès, que enguany ja arriba a la seva cinquena edició.

El festival, que s’ha consolidat després de quatre edicions, es va iniciar el 2021, fruit de la voluntat de donar un lloc propi a la poesia en un poble tan actiu culturalment com és Llorenç del Penedès.

Al llarg de les darreres edicions ha comptat amb importants noms propis, d’entre els quals poden citar-se Dolors Miquel, Jordi Llavina, Jordi Valls, Anna Gual, Nati Soler, Jaume C. Pons Alorda, etc. Amb tot, no podem oblidar que CUMPRASIA va més enllà de gaudir de la veu dels mateixos poetes recitant els seus versos, també s’hi encabeixen representacions teatrals i concerts de caràcter poètic, exposicions de pintura, cursos...

Així doncs, i bevent del coneixement generat a les anteriors edicions, enguany el festival comissionat pel poetallorencenc Carlus Figueras, vé carregat d’actes que aniran succeint-se del 3 al 26 d’octubre.

Per començar, el divendres 3 d’octubre, a 2/4 de vuit del vespre, s’inaugura l’exposició «Ordinari de la Celebració», col·laboració entre el poeta Carlus Figueras i l'artista gràfic Pitu Rovirosa, qui interpreta les paraules del primer a través de la seva fotografia.

El diumenge del mateix cap de setmana, dia 5 d’octubre, al migdia, espresenta el llibre «Caires Circulars» de l’artista resident al Vendrell, Joan Descals i la poeta Llorencenca, Nati Soler Alcaide on, en un acte de retroalimentació, la poeta Nati Soler interpreta pintures del pintor, mentre que aquest darrer fa un exercici similar amb poemes de l’escriptora. Aquesta presentació es produeix just un any després que s’inaugurés a La Cumprativa de Llorenç del Penedès l’exposició de títol homònim, la qual fou la llavor que ha germinat convertint-se en llibre. 

La setmana següent l’ateneu de Llorenç del Penedès comença amb els recitals monogràfics, rebent el divendres 10 d’octubre, a les 8 del vespre, la M. Antònia Massanet, poeta d’Artà (Illes Balears), qui ens impregnarà d’uns poemes íntims que no deixaran indiferent a ningú.

Posteriorment,eldivendres17d’octubreitambéales8devespre,quiensdelectaràrecitant els seus versos serà la Laia Maldonado Llobera, jove poeta del Baix Penedès, qui ens durà pels camins del seu imaginari en un recital que es perfila sorprenent.

L’última setmana del festival ens brindarà dos actes interessants.El primer d’ells el dissabte 25 d’octubre, a les 8 de la tarda, serà la representació de l’obra teatral «36+1», on l’actriu Maria Pla, des del seu peculiar punt de vista, ens transporta pels camins de la poesia creada pel poeta Ricard Creus.En finalitzar podrem fer un col·loqui amb l’artista. L'endemà, el diumenge 26 d’octubre, a 2/4 d’una del migdia i cloent el festival, es presentarà el llibre de poesia «Vinyes velles», de Roser Guasch Bea, amb la participació de Jordi Llavina.«Vinyes velles» és una selecció de les poesies més representatives que l’autora ha publicat al llarg de vint-i-cinc anys, agrupades en cinc apartats, cinc paraules o llavors sembrades en cada llibre.Aquest volum, editat sota el segell CUMPRASIA, de La Cumprativa de Llorenç del Penedès,inaugura una col·laboració amb una distribuïdora, cosa que permetrà que estigui disponible a totes les llibreries del país.

Una ordenança amb tanga

 

 

 

A finals del  mes d’agost era totalment normal escoltar de  la gent que omplia terrasses, platges i espais públics a casa nostra parlant principalment de la nova ordenança de civisme i convivència del Vendrell. Ni Gaza, ni Ucraïna ni tant sols dels problemes de brutícia i transport públic del Vendrell que mira que ja estan més que integrats en la societat local tenen un pes important en les converses públiques. A tothom li va agafar una necessitat imperiosa de comentar el nou text legal sota la calor de l’estiu mentre en una mà aguantava una beguda refrescant i a l’altre guardava la cartera no fos que canvies de titular d’una manera inesperada.

No podies sortir al carrer sense  abans haver repassat el nou text, no fos cas que et trobessis la veïna del quart i de bones a primeres et preguntés que en pensaves de la nova campanya institucional per evitar cap  temptativa de grafitejar qualsevol paret perduda del municipi. La cosa anava seriosament. Doncs res. Durant el mes d’agost la gent del nucli del Vendrell de i tota el seu terme tenia una fal·lera manifesta per parlar d’aquest document que estava penjat a la web del sr batlle. L’agost és un temps ideal per tirar endavant aquests canvis normatius perquè qui més qui menys està a casa més que mai esperant qualsevol informació pública per passar l’estona esbrinant el seu contingut. La veritat no fa temps de sortir gens al carrer.

Evidentment abans d’aquest debat general públic i notori, tothom va poder assistir a algunes de les sessions que es van portar a terme al municipi per explicar als ciutadans la nova normativa. Tothom  podia escollir la millor sessió pública amb una amplia difusió pels canals oficials i xarxes optimistes on per part dels dirigents municipals s’aclaria en directe la filosofia i el contingut d’aquest important text que renova un vestigi de l’era Domingo que es va aprovar en un llunyà 2011.

El primer que salta a la vista és que hem passat d’un document de 80 pàgines a 28. La cosa es redueix a més de la meitat de volum, una dada prou destacada perquè en aquestes obres d’art administratives a vegades hi ha més palla que  gra que sempre costa de trobar amagat entre tantes bones intencions.

Tanta retallada en paper ha de portar necessàriament la seva compensació en reducció de contingut normatiu. Si fins ara això de fer obres a l’agost era una cosa prohibida amb excepcions clares com les que fa l'Ajuntament que sempre ha tingut una inclinació especial per fer grans reformes com la de la naturalització del Torrent de la Bisbal tot just a les portes de la Festa Major. Fa uns anys va ser el torn de les obres del doctor Robert que també van tenir el seu agost de plena activitat. No fa gaire va ser el torn de l’estació de tren del Vendrell que la tenim allí com un museu esperant que algun dia es faci el miracle i entri en funcionament, però de moment està parada esperant algun miracle.

Aquesta retallada de text també afecta a les activitats de càrrega i descàrrega nocturna que amb el nou text legal ja no estaran prohibides explicitament.Res que al forn del costat et poden venir a portar la farina a les tres de la matinada, no sigui que al dia següent no tinguem la coca per sucar amb el xocolata. Ens podem quedar sense esmorzar per culpa d’una normativa antinatural.

En aquesta minva del text tampoc tenim regulats el soroll generat pels local d’oci, bars, discoteques i evidentment dels botellots res de res. Tothom sap que aquí al Vendrell aquest fet de portar la beguda en una nevera al cotxe o dins una bossa és totalment residual i ningú el practica. Som un poble sense aquesta problemàtica.

A part de tot això hi ha una caça i captura contra tot grafiter que faci el seu art en alguna paret del municipi sense que hagi de passar un procés de control i supervisió oficial. Evidentment hi ha gent que embruta  i això que no es art si que ha d’estar penat, però altra gent omplen espais públics amb aquesta cultura que va per unes altres vies i camins que no pas les imposades en aquests normatives de pa sucat amb oli. Seguim endavant amb optimisme i via lliure per locals d’oci i obres en ple agost.  I de jugar al carrer? Res de res. Només faltaria, per favor. I per cert, les gallines fora del nucli urbà, ves per on. Els ous cada dia més lluny o a la botiga.

Sense cap de policia a la Policia Local del Vendrell

 

 

La secció sindical SPL-CME de l’Ajuntament del Vendrell ha tingut coneixement que el sotsinspector que exerceix les funcions de cap de la Policia Local (la plaça d’inspector resta vacant des que l’anterior cap va marxar a dirigir la Policia Local de Sitges) es troba de vacances, sense que s’hagi designat ningú per assumir el rol de cap en funcions.Cal
recordar que aquesta designació requereix un decret d’alcaldia; per tant, actualment no disposem de cap de la policia local, i tampoc sabem qui té aquesta responsabilitat en cas que passi algun incident. Potser, a efectes legals, no la té ningú.

 Algú haurà de respondres i cal. La Llei de policies locals 16/1991 estableix que, en aquests casos, la responsabilitat recau en el comandament amb més graduació — en aquest cas,un sergent—, i, si n’hi ha més d’un, en qui tingui més antiguitat alcos.

Tot i això, es tracta d’una disfunció formal i, de fet, l’organització queda sense cap referent clar.

Per aquest motiu, demanem a l’alcalde que resolgui amburgència aquesta situació, i fem extensiva la mateixa exigència al regidor de Governació.