Una gran concert dels primers 10 anys de Guardafuegos a la Traviesa

 Un concert memorable ahir a la Traviesa de Torredembarra on els vendrellencs Guardafuegos celebraven els seus primers 10 anys sobre l'escenari. Encara que l'experiència d'alguns dels seus membres és molt més dilatada. En aquest esdeveniment els acompanyaven també els de Sin Reputación, el Cantante del Greco i Dani Carbonell del Vendrell. Van repassar des dels seus temes del principi com Cansado fins alguns com Bailando el agua que encara no  han sortit publicats i els van rodant en els seus concerts.

Jo calculo que ahi hi havia més de 200 persones entre dins i fora, però el que es segur és que hi havia molt d'ambient en un concert molt esperat pels seus seguidors d'un grup que fa uns 5 anys li costava reunir 20 persones en un local del Vendrell amb entrada gratuïta, però a base de treballar un estil i una indentitat es van fent un lloc en aquest difícil món de la música d'autor a casa nostra. No és el mateix tocar versions com fan molts o anar a l'estil trompetero en català i caure dins una multinacional de casa nostra i anar de festival en festival. Ells s'ho van currant dia a dia en un món alternatiu que no és gens anar pujant en una afició on no s'hi va a guanyar diners, però almenys no perdren pel camí. Molts d'allí al davant se savien les cançons i les anaven seguint des d'aquesta sala de fusta amb una gran sonoritat.

Enhorabona i endavant. Malauradament o per sort, no sé, ja tenen uns quants concerts i la gran majoria fora de Catalunya, però res a seguir el vostre pas ferm fet totxo a totxo i endavant. Tot arribarà però cadascú en la seva lliga. No tothom ha d'omplir un Sant Jordi fent rap o tocant versions.

Moltes gràcies per aquests moments i endavant. Un hora i mitja i escaig de concert i tot brutal. 

El meu black friday al Vendrell

 Aquests dies he comprat en tres botigues del Vendrell. En una vaig preguntar si em tornaven els diners si jo tornava el que havia comprat. Doncs res em van dir que si però quan ho vaig tornar em van dir que res de res que em feien un vale o podia comprar un altra cosa. Em van dir que a tot arreu feien igual. Mentida.  En un altre lloc vaig tornar el que vaig comprar i em van tornar els diners que em va costar trinco trinco. I en un altre lloc, doncs res que no ho tenien i al cap d'una setmana m'ho portaven. Cap problema. Tres estils diferents. Jo em quedo amb el del mig. Aquesta és la meva experiència pel Black Friday al Vendrell.

Subvencions, no gràcies

 

 

De totes les administracions públiques ens estan anunciant subvencions i ajudes per a tothom. Moltes d’aquestes aportacions econòmiques van dirigides a una secció molt concreta de la nostra societat. Pel que fa a la gran majoria de la societat queda exclosa de bones a primeres. Un triatge que molts cops està relacionat amb les percepcions econòmiques de la família. Aquí és on el mercat negre fa molt de mal. Hi ha molta gent que van sobrevivint amb aquests recursos fora del control d’hisenda. Gràcies a aquesta cara b que molta gent ho passaria molt malament perquè el vessant legal a vegades és molt minso per poder complir amb les necessitats bàsiques d’una persona.

Fa unes poques setmanes el President de la Generalitat va anunciar la construcció de 50.000 habitatges a tot Catalunya d’aquí al 2030. Una mesura que és tan bonica que sembla molt difícil per no dir impossible d’assolir sinó s’implementa un sistema extraordinari per a la seva realització. Avui en dia amb la demanda de llars a Catalunya si s’atorguessin totes les peticions actuals que tenim aquests habitatges de nova construcció encara quedarien curts.

Aquest tipus d’ajudes em recorden el paper de les butlles eclesiàstiques en l’edat mitjana. Si una persona no complia tots els preceptes religiosos donava uns diners al clero i quedava perdonat de la seva falta. Els nostres governs van pujant cada dia la pressió fiscal dels seus contribuents  que si la culpa la té Europa que si el medi ambient i mil coses més que es fan afegint a les justificacions. La gent cada dia va veient com ha de pagar més impostos i en conseqüència tot ha pujat el seu preu perquè algú al final de tot ha de càrrec d’aquesta pressió fiscal. Començat per aquests canons que es paguen per l’aigua que sense consumir ni un litre d’aigua ja de bones a primeres has d’abonar en alguns llocs 30 euros cada dos  mesos per finançar algunes obres que no tenen ni solta ni volta com la renaturalització de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell que pot portar més maldecaps que altra cosa.

Ara també anuncien que el proper any els autònoms també veuran incrementar la seva quota, una nova despesa  en benefici de l’estat amb els seus assessors, càrrecs de confiança i compromisos de partit que han de posar en algun lloc perquè no perdi poder adquisitiu preparant-se per a algunes eleccions per poder tocar algun tros del pastís del poder.

Per altra banda, estem en una societat on se suposa que alguns serveis públics com la salut, la seguretat i estan garantits, però ara resulta que tota aquesta vessant pública cada dia està més desatesa. Per tant la gent s’ha de buscar solucions per suplir aquestes mancances en els serveis públics. Primer de tot començant per les alarmes. Aquest és un negoci que prospera cada dia perquè  la inseguretat creix en les nostres localitats i les forces de seguretat només s’encarreguen, si poden, dels casos més greus. Per la resta, has de fer la denúncia i potser l’assegurança et cobreix una part dels desperfectes. No cal que parlem de sanitat on les llistes d’espera poden estar un any o dos o donar-te hora per al següent any. Total, quan et toca visita ja no saps ni de què anava o directament ja no hi arribes perquè has hagut de passar per urgències.

Els serveis de neteja viària s’aplica en una part del municipi i la resta queda exclosa. Tenir mínima decent el centre neuràlgic del poble o la part més turística i la resta un cop al més i anar fent.

No cal que tantes subvencions que en molts casos has tornar una part important quan fas la declaració de renda del proper any. El que s’ha de fer es baixar la carrega impositiva, iva inclòs i cadascú que es distribueixi els excedents com vulgui. No vull la imatge política  aquesta que tenim on et treuen la cartera i després t’ofereixen un euro per solidaritat. Al final prendre el pèl a la gent, anunciar la construcció de 50.000 pisos en 5 anys quan encara no se sap ni on es faran. La gent que ho necessita ho veu i ja va a apuntar-se a una cosa que ves a saber com anirà i quin serà el seu resultat. Només postureig, resultat d’una política de focs artificials que enganya a tothom.

Un bon cel Alfons per seguir vivint les teves passions com el futbol i l'escriptura

 Arriba a una edat que ja toca visitar de tant en tant el tanatori perquè hi ha amics, companys, veïns que et deixen pel camí per un motiu o altre. Ahir dia 25 de novembre ens va deixar una persona peculiar que un dia per algun motiu va venir d'un poble del costat de Barcelona al Vendrell i va entrar a treballar de bibliotecari al Vendrell. Un tio peculiar que a més de treballar entre llibres li agradava escriure llibres i va unir les seves dues passions el futbol i la lectura. L'Alfons és d'aquestes persones que no passen desapercebudes per la seva manera de ser o pel seu físic. Ell es quedava a la teva retina perquè era peculiar. No era del montón. Jo algun cop he parlat amb ell, però no gaire. Estàvem en móns diferents tot i compartir alguns punts en comú. Des d'aquí un record per l'Alfons i la seva manera de ser, el seu estil. Ell sempre allí rodejat de cultura i bona onda espero que ara puguis seguir compartint la teva manera d'entendre la vida. Et volia portar al Pas de Vianants però no va poder ser per agenda, però sempre et recordaré amb la teva mira dolça i el teu caràcter seré. Una abraçada senyor. Curiosament el meu pare també va morir un 25 de novembre, però del 2014. A veure si us podeu trobar en el més enllà i fer bones migues encara que al meu pare el futbol i la lectura no eren el seu fort, però hi ha molta humanitat per per compartir entre els dos. Ens queda la seva obra i el seu record etern.

Dani amb dos "collins" al ple del Vendrell

 Aquest dilluns passat va tenir lloc el ple ordinari de l'Ajuntament del Vendrell. Una mica de literatura per alguns altres juguen al seu joc preferit el dels trileros i resulta que hem pagat més 1.800.000 més per la recollida de residus però com hi ha eleccions no es pot pujar la taxa per no putejar més a la gent. Després de les eleccions ja ho apujarem i tots contents i feliços. Unes quantes mocions que es queden al calaix, però clar arriba a un punt que la gent ja està fins els collins i passa a una fase II. Aquest és el cas del Dani de Mas Astó que cansat d'alimentar una colònia de 20 gats davant de casa seva va portar dos exemplars amb gàbies al ple perquè ho mirés el Knt i els seus deixebles. Ell diu que fa mesos que es queixa i no li fan ni puto pas i l'alcalde que tranquil que si que es fan coses i res pim pam. La política del Psoe no fer res i dir que es fa molt i sobretot no oblidar la frase hi estem treballant per dir que passem de tot i anem a guanyar eleccions i prou. Aquí una foto del gran Dani que cansat que passessin d'ell va portar els seus estimats a plaça Vella. Una mica de festa de denunciar aquesta política de quedar bé. A apartir del minut 3:36 i minuts final del plenari

https://actes.elvendrell.cat/sesiones/SP_CAT_TARP4316500J0.PLENOS.2025112401?lang=ca-ES

Més recursos pel 25 N i per cada dia per evitar aquesta lacra social

 El dia 25 de novembre és el Dia Internacional de l'Eliminació de la violència en contra la dona.Molts ajuntaments fan un acte folclòric de lectura d'un manifest on diu el de sempre i algun acte més per fer alguna cosa. El que s'ha de fer és posar mesures i dotar de professionals que puguin treballar en els casos i deixar una mica de fer el burro amb actes que no porten enlloc i destinar recursos i formar a la gent per evitar aquests casos perquè avui en dia tot és massa llarg i massa ferragós. La millor manera es donant eines i professionals per arreglar els casos que es detecten i deixar de fer el paperina i si es fa que es faci amb una base darrera i no amb paraules paraules que no van enlloc.

El primer dia que hi som tots

 Ens coneixem des de l'Institut de l'any 1987 i sempre hem mantingut una molt bona relació. Ens veiem de tant en tant per parlar i compartir records i organitzar alguna cosa. Fins ahir no ens havíem trobat mai tots  per mil històries, però en aquest sopar nadalenc varem coincidir els dotze membres del grup. Feia molt de fred a fora, però un cop més aquestes trobades d'amics que et permet parlar de moltes coses que tenim en comú són com una teràpia de grup que va molt bé per anar carregant bateries. Seguim endavant i ja varem engegar la planificació pel 2026 que ja tenim a tocar.