A Calafell "tots som presumptament iguals"

Ara a Calafell entraran en la nova versió del "Tots som iguals". Els polítics ja no tindran ni espais reservats als llocs, ni pàrquing gratuït, ni mòbils d'empresa amb saldo lliure. Ja no hauran de fer discursets d'aquests de compromís en els actes que facin. Això que l'alcalde clogui l'acte s'ha acabat. Si el conviden bé i sinó hi pot anar o no, però si hi va es pot seure on vulgui i al final no cal que faci el discurset que guapos i bons que som. A Calafell suposo que el salari dels polítics també serà igual o similar als dels plans d'ocupació perquè així si que realment tots estan en la mateixa mesura. Suposo que quan un polític no vagi al ple se li treurà del sou i se li descomptarà de la seguretat social com acostuma a passar a la resta de treballadors. Suposo que això de tenir un noia de premsa que agafi tot el que fan i ho tunegi per quedar bé i que llueixi als quatre vents també ho deixaran de fer. Ara amb el facebook i el twitter de cadascú vas que et mates. Suposo que aviat faran un òrgan participatiu perquè la gent pugui presentar les seves mocions al ple amb uns mínims i uns criteris, però alguna cosa no estaria gens malament. En les rodes de premsa que s'organitzin hi aniran els qui ho monten i ja està, ja no caldrà tenir la careta de l'alcalde a tot arreu que arriba un punt que es fa pesat. Suposo que ara a Calafell els regidors aparcaran com la resta de mortals, no fa gaire hi havia una campanya a veure qui pillava malaparcat a qui. Ara a Calafell tots som iguals. Ara els àpats on vagin els polítics s'ho hauran de la seva butxaca com acostuma a passar a la resta de mortals. La proposta és interessant a veure com ho acaben de lligar.

La Xarel·lada de Cunit, una gran eina per promocionar lo nostre

Un nou èxit en la III edició de la Xarel.lada de Cunit per part dels seus organitzadors. Una cita ja consolidada que en un dia et permet fer una visita llampec per alguns dels punts més interessants del municipi, conèixer la història del xarel.·lo i veure'l de prop com toca en un cita com aquesta. A la tarda és el torn dels restaurants i productors de vi que al passeig et presenten alguns dels seus plats.Una proposta variada on pots trobar des de pizza a arròs passant pels callos un plat que les noves generacions ja ni coneixen.. Esperem que de mica en mica es vagi aferrant al calendari, de la mateixa manera que evolucioni i serveixi per dotar al Penedès d'una fira per potenciar els seus patrimoni sense caure en les coques de Perafita. No cal molts de dies i si es fa amb gràcia amb voluntat com ara és un bon principi d'una evolució que hem d'anar seguint en els propers anys.

Una comarca ben farcida de potencialitats

Tornem a un any més a l’estiu, deixem la rutina del dia a dia i durant un parell de mesos intentem viure diferent fins que el temps i el calendari ens torni a posar al nostre lloc. Aquesta mena de mercat obsolet i ben sortit de productes de menjar forans que té lloc a la Coma-ruga és un clar indicador d’aquest canvi. Comencen les festes majors. Una bona excusa  per anar de revetlla i gaudir d’aquests caps de setmana que no s’acaben mai. Ara no és temps de pensar en la política, la crisis de CiU ha caigut just en la línia vermella de separació d’aquest període. A la tardor tornarem a entrar de ple en una nova etapa per decidir el futur Govern de Catalunya. Pot passar de tot, només ens cal esperar que decideix la gent. No hem de fer cas el que diuen les enquestes. Cada dia hi ha més persones que tenen interioritzat el políticament correcte i a l’hora de la veritat aposten per qualsevol formació tot i que no tingui res a veure amb allò que han manifestat davant d’un enquestador. La gent ja està fart de vot útil, de ser un ciutadà exemplar que recicla i complex les normes de convivència bàsica. Cada dia hi ha més persones que trenquen aquests models no escrits de convivència, evidentment els costa un xic més trencar amb les línies vermelles que els pot portar problemes administratius i fins i tot penals. En un país presumptament ric com era el nostre abans d’entrar en aquesta crisis si que tenien sentit les multes i sancions. Avui en dia on ocupar un pis i viure paral·lel a la legalitat està consentit i fins i tot si ho fas amb educació i no molestes als veïns queda bé i tot resulta que pagar una multa és una cosa retrògrada que ja forma part del nostre passat. La gràcia és poder posar-se alguna cosa a la boca cada dia. La resta és un exercici que depèn de les circumstàncies.

Acabarem amb els nostres problemes prenent el sol a les platges que tenim posant-nos crema al cos no sigui que després ho passem malament. Les conseqüències ja les coneixem. Per arribar al nostre destí hi podem anar per la via verda que és un dels espais més concorreguts del Vendrell. Crec que en alguns mesos hi ha més gent fent aquesta ruta del colesterol que no pas a la Rambla del Vendrell.. Els més senyors aniran amb tren, evidentment sense pagar bitllet, si els enganxen mala sort, però abans ja donaran un cop d’ull a les xarxes socials a veure per on estan avui els revisors. No faltaran els top manta que tornen a ocupar el passeig marítim de Coma-ruga, però sense els nivells d’altres anys. Una cosa més raonable. Sembla fins i tot que hi hagi hagut un pacte entre les diferents parts, per alguna cosa deuen servir les conferències en un hotel de cinc estrelles. En una zona estan ells amb els seus bossa de mà i cd’s i més endavant estan les botigues que ens ofereixen els típics objectes per a turistes.

La gran estrella d’aquest estiu serà Calafell amb el seu nou passeig que ha provocat que el del Vendrell hagi quedat un xic antiquat. Un any més Calafell serà el municipi que recull més gent amb els seus bars, les seves botigues i altres espais que saben atraure el turisme any rere any.

Els més moderns ens parlaran de les rutes de dins el Baix Penedès per conèixer cellers, vinyes i la nostra part més muntanyosa, però ara per ara desconec que algú hagi organitzat una proposta seriosa tenint en compte tot aquest potencial del Baix Penedès amb les diferents parts. Hi ha propostes concretes, però falta unir esforços. Recordeu que aquesta comarca és un espai que és presumptament rica en moltes coses, però si no ho lliguem una mica i som capaços de vendre un producte amb cara i ulls ens quedarem allí a les golfes amb cara de bons nens. Haurem de seguir esperant que algú ho tiri endavant de cara al client.  Per internet i ho pugui vendre amb uns mínims garantits que ho tenim de fa anys i panys, però està tot  allí com el pagès que té uns melons molt dolços a la vinya i ningú els va collir. Així som nosaltres farcits de potencialitats. Ara ja sabem que els tenim, ara només falta entrar en aquesta nova fase que potser algun emprenedor ho farà. Temps al temps.

Aquest és el nostre espai i el nostre món durant aquests mesos. Tindrem turistes, segones residències i algú que vindrà a veure el món del Pau Casals o de l’Apel·les Fenosa, però ara per ara som platja, som parada de tren i turisme de xancles, nevera, tauleta de càmping, cadires de plàstic i per dinar pollastre a l’ast amb patates xips i un refresc portat de casa. Un dels àpats que comparteixen molts dels nostres visitants i que no li donem el reconeixement que es mereix. L’altre element popular que és un reclam són les patates braves. Evidentment en aquesta comarca hi ha llocs que són exquisides, però en altres sembla més pròpies per omplir d’alguna manera l’expedient.

Nosaltres estem aquí, esperant que arriben les Festes dels Barris del Vendrell que és el més popular que tenim amb una Fira del Pilar ( abans Santa Teresa) que cada any perd una mica més i una festa major que està agafant empenta gràcies als Nens que ja comencen a fer-se grans i iniciatives com l’Embarcada entre d’altres que estan convertint-se en la clau d’aquests dies tan esperats. Només falta que s’hi vagin integrant nouvinguts que són els que dominen demogràficament la vila,. Aquesta és la nostra història, ni més ni menys. Aquest estiu no tenim Mundial de futbol, ni Olimpíades haurem de seguir el món com camina mentre prenem una cervesa ben fresqueta en alguna terrassa o ens anem a caminar per la platja mirant com el mar acaricia les ones pensant quantes coses encara queden pendents de canviar. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 23 de juny 2015

Gran concert de Gospel i Big Band de Music's del Vendrell

Un dels llocs especials per escoltar música al Vendrell són els jardins del Museu Déu, en especial a l'estiu i sobretot a partir de les 7 de la tarda. Ahir era el torn del  cor de Gospel de Music's del Vendrell que fa dos anys que rutlla de la mà d'Argemí Curtó. Un grup de 9 noies i un noi ens van oferir un ampli repertori d'aquests cants espirituals nascuts dins les esglésies americanes. Una gran evolució per dos anys d'uns alumnes que alguns no tenien ni un borrall de solfeig i poc a poc i amb paciència i treball ja es poden permetre el luxe de pujar als escenaris de casa nostra per demostrar a la resta de gent el fruit del seu treball. Molta sort i endavant amb noves propostes. Després va tocar la Big band d'aquest centre educatiu del carrer Muralla que ara fa deu anys que es va fundar dirigits per Victor Verge ens van oferir un ampli repertori de les bing bands americanes. Un grup més que consolidat que ha de servir de referència a aquesta nova formació de gospel. Esperem que tinguin molts concerts i de mica en mica vagin perfeccionant i ampliant repertori. Ens veiem.

Molt interessant la Xarel.lada de Cunit

Us aconsello que aquest dissabte aneu a la Xarel.lada de Cunit. La tercera edició d'una aventura per donar a conèixer el Penedès Marítim amb el gran Jaume Casañas d'anima i motor de la cita. Us heu d'apuntar a turisme@cunit.cat. Una excel.lent oportunitat per conèixer aquesta localitat del Baix Penedès famosa per estar al costat de la tèrmica de Cunit i per la seva carretera que no et deix anar a més de 40. Hi ha molts espais interessants que aquest dissabte al matí tindreu l'oportunitat de conèixeer en primera persona. Per la tarda, el típic dels tiquets amb cava i bon menjar, però al matí també val molt la pena. Ja ho veureu.

Le Meridien Ra Beach Hotel & Spa, un lloc en primera persona

Una de les coses diferents d'aquest cap de setmana és anar a sopar al Beach Club de l'Hotel Meridien Ra del Vendrell a tocar de Calafell. Era l'inici de la nova temporada d'estiu que ofereix aquest important complex hoteler de casa nostra. He anat en comptades ocasions a llocs d'aquest nivell, llavors com acostuma a passar un no està habituat a aquest nivell o tracte. Els cambrers estaven molt per tu, t'ajudaven a portar el plat a taula, et controlaven el bolso quan anaves a buscar el menjar al bufet. Tota l'estona estaven per tu, però ho feien sense ser pesats ni reiteratius. Controlaven el temps. La gràcia de tot plegat és que hi havia buffet lliure amb una àmplia varietat de productes que un no està habituat a menjar. Això et provoca que has d'anar a donar un tomb a controlar l'oferta abans de decantar-te per un o per un altre. El més popular era la pella i la fideuà. La resta hi havia coses com el burrito de gambes o de carn, el tàrtar, el sushi, enciam, tot tipus de verdura, el guacamole, una àmplia varietat de formatge, el pernil tallat amb cura amb el pa de vidre que no hi pot faltar. La gràcia, de  veritat, és que tot estava riquíssim acompanyat amb uns vins que no recordo d'on eren que estaven al seu nivell.  Un lloc tranquil amb el teu espai acompanyat de molt bona música en un lloc envejable a tocar del sarau de Calafell, però compartint un espai molt tranquil. Després va venir un concert del Pau Vallvé que estava dins els concerts Vida que es fan per Vilanova i la Geltrú. Un lloc envejable. Us ho recomano. Pau, amor, tranquil.litat, sense estrés, en el teu món encara que hi havia gent al teu voltant, però cadascú al seu rotllo. En un lloc on primer has de saber en quin idioma et parlen i tot seguit dir alguna cosa. La gent molt atenta i educada, sense caure en el piloteo i el servilisme que ja ha passat a la història. Us ho recomano. Vaig viure una vetllada genial. Si teniu l'oportunitat hi podeu anar. Els preus no són prohibitius. Una experiència sense sortir del Vendrell que et permet veure que aquí a part d'apostar pel turisme de xancla i nevera rigida també tenim petits oasis de pau i felicitat que has de saber trobar mentre escoltes el soroll del mar i els teus peus trepitgen la sorra i escoltes de lluny la música sonar en un volum molt encertat. Sense comentaris. Hi heu d'anar. Ja em direu alguna cosa.

Per sobre dels partits sempre hi ha les persones

Una de les aventures de les quals em sento més satisfet és tirar endavant un programa de ràdio des de fa vuit anys a Ràdio el Vendrell. En els darrers dos anys Bellvei Ràdio, Domenys Ràdio i Ràdio Banyeres també el comparteixen dins la seva graella. Quan varem engegar aquesta proposta de Pas de Vianants erem sis persones del Vendrell com la Laia Gomis, Yolanda González, Marta Mercader, Roger Caballero i Alfredo Valdivielso. Tots nosaltres descobríem el món dels blogs i de les xarxes socials i deixàvem la nostra petjada en les pàgines del malaurat Diari del Baix Penedès. Alguns ho varen deixar ben aviat, però al cap d’un any, per un motiu o un altre aviat varen anar baixant del tren. Vaig aprofitar per incorporar altres tertulians com el Xavier Ollonarte, Enric Batlle, Elisabeth Urpi i el darrer fitxatge la Lilliana Valencia que també varen seguir l’exemple dels companys d’estudi. Jo segueixo en peu perquè encara mantinc la il·lusió de les primeres retransmissions gravades. Sempre queda un cuc dins teu que et dóna força i empenta per tirar endavant. Aquest és un programa tertúlia, debat que va canviant segons quines persones ens acompanyen darrera els micròfons. Sempre he intentat portar gent no tan freqüent en els mitjans de comunicació locals i comarcals i donar veu a persones que tenen moltes coses que dir i no han tingut tantes oportunitats com altres. Hi ha una llegenda urbana que tothom té una entrevista. Algun cop he trobat persones que m’han sorprès molt gratament i altres que em pensava una cosa i quan rasques una mica la crostra veus que li falta color, però de totes he après alguna cosa i m’he enriquit a l’igual que suposo que els oients que els dilluns acostumen a estar darrera l’aparell.

Arran de les eleccions municipals i tal com ha quedat la comarca vaig decidir tancar la temporada amb una tertúlia de polítics que tenien alguna cosa diferent. No cal ni que fossin ni els millors ni els pitjors, però per algun motiu mereixien portar-los a un estudi i fer una petita tertúlia del panorama post 24 maig. En aquest dilluns dia 15 vaig poder reunir en una mateixa taula a la nova alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré que crec que va ser la persona que més ràpid va tenir que la sociovergència era el millor per al seu municipi després que el Josep Maria Puigibet no assolís la seva enyorada majoria absoluta. No hi podia faltar l’Arnau Gómez que s’estrena amb el seu grup Decideix Llorenç que ha tret tres regidors en un municipi on CiU havia registrat una àmplia majoria en les darreres eleccions. Per part de l’interior de la comarca també hi havia l’Alfons Ribas del PSC de l’Arboç, una llista  que ha passat de 6 a 8 regidors  al municipi en un moment en què aquesta formació no passa pels seus millors moments. Per part de la costa, va venir la Montse López de Calafell que el passat dissabte va veure en els seus propis ulls com un pacte entre altres forces deixava fora de l’alcaldia al Joan Olivella que havia estat el més votat. Un pacte on intervé C’s, PSC, una formació local i PP.  No  hi va faltar l’Àngles Aunion que en nom d’una agrupació d’electors que governa Bellvei juntament amb el PSC ens va exposar les seves inquietuds com la resta de convidats.

Una de les coses que vaig descobrir és que aquesta comarca necessita això taules de diàleg entre les diferents municipis per poder tirar endavant la comarca. Fins ara hi havia molt d’amor al melic que feia impossible unir  esforços amb el veí. La nova situació social i econòmica demanen cada dia més que els pobles treballin junts per poder tirar aquesta comarca endavant. En aquesta taula evidentment van aparèixer algunes diferències en els temes de sobirania catalan, però crec que vaig entendre que el que vol fer la gent és votar. Està bé que tinguem els nostres representants polítics, però hi ha coses com la nostra sobirania que el poble reclama aquest dret. Evidentment que la gent que hi estigui en contra també tindrà la seva oportunitat de dir que no, però la gràcia és que tothom pugui hi pugui dir la seva.

Tot aquest garbuix de formacions que tenim a casa nostra són un clar exemple que la gent ja està fart d’ambigüitats i de jugar a “puta i a la ramoneta”. Els partits s’han de posicionar en un lloc o en un altra. Segons la majoria doncs es pot fer una cosa o es pot apostar per una altra, però sempre respectant a la part perdedora. Però aquesta dualitat s’ha de gestionar amb seny i aquesta és la gràcia que vagi endavant.

L’altre dia vaig notar un ambient semblant als inicis del programa quan la majoria dels qui ho vàrem iniciar representaven a certs parits polítics. En molts casos hi havia un ampli consens entre els diferents tertulians. Si que és veritat que en altres punts com l’urbanisme i el medi ambient s’havien creat autèntics debats irreconciliables, però jo crec que aquests eren la minoria d’una mena de relació d’entesa entre tots. Hi ha mecanismes de debat que poden ponderar les postures majoritàries sobre la resta.  Hi havia gent del PSC, Unió, EUIA, IC-V.

A vegades els partits no deixen que les persones apliquin el seny i adopten postures irreconciliables en coses tan senzilles com aplicar el sentit comú. Si escolteu el programa en algunes d’aquestes emissores que he comentat al principi veureu que tot es pot arreglar encara que a vegades no ho sembli. Per sobre dels partits sempre hi ha les persones. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eix Diari, Baix Penedès Diari a partir del 16 de juny del 2015