La Festa Major del Jan Toldrà

Sonic Brothers ho peta a plaça Noval del Vendrell en un concert que va resultar molt curt i amb una sonoritat i contundència impressionant que va agradar a propis i extranys. Després de Santa Anneta toca, el dia del Gos, una petita cercavila infantil que acaba a la plaça del Tívoli amb un grup de patxanga que no lliga ni deslliga amb els nens que potser es merexien un espectacle més infantil o simplement aquest concert hauria de ser en un altre lloc i un altre horari perquè a aquelles hores allì la majoria de present eren nens amb els papis. No acabava ni de lligar ni de deslligar, era un mig mig, però va ser divertit tot i el sol que feia hi havia caliu. A la tarda els Malcasats van introduir dos personatges amb el paper de Rajoy i Puigdemont i la veritat és que molt bé, en especial el nostre Rajoy que ho va clavar. Altres petits canvis amb noves incorporacions i tot i fer servir sempre les paraules de sempre vinculades amb el sexe, crec que aquest cop ho va racionalitzar una mica, a vegades eren massa reiteratius. Està bé i s'ha de fer, però no cal tant. La traca, els nous administradors del Vendrell, alguns més coneguts que altres, però segur que ho faran molt bé perquè aquesta és la seva intenció i si és la intenció ho acostumen a fer bé. Només cal que els deixin fer i tot anirà sobre rodes. Sobre els concerts de la plaça Nova del darrer dia, hi havia molt de caliu, pel que fa a Smoking Souls, estava bé, però la veu del noi a l'estil de David Summers d'Hombres G, no m'acabava de fer el pes. Era una barreja entre Hombres G per la veu i Obrint Pas. Poques vegades s'ha sentit un concert ropck en valencià a casa nostra i enguany varem tenir una oportunitat. L afesta major ja ha finiquitat. Ara a treballar per la propera. La gent ha quedat molt contenta de les orquestres a la Rambla, pel que fa als concerts doncs s'ha donat l'oportunitat a la gent de la casa de pujar a l'escenari per la seva festa major, cosa que està molt bé. HI hagut una mica de tot per tots els gustos. Aquest cop s'ha recuperat els macroconcerts de l'època Buira amb els Txarango que ho van petar en la nit de Sant Jaume. Hi havia un servei de seguretat que no sé que feia, potser si pillava alguna cosa, però mirava les bosses de tant en tant, però clar controlar aquell espai és una tasca impossible i estaven allí perquè la gent  veies que hi havia vigilància, però tot tranquil. No vaig veure la problemàtica de l'any passat amb els concerts al pàrquing de Colom. La gràcia entre altres coses són els grups. No és el mateix portar els 40 criminals que no pas els Sonic Brothers, ja hi ha una gran selecció natural que és la gràcia de tot plegat perquè no passi res. Si vols maranya doncs ja saps a qui has d'anar a buscar, facis on facis el concert. El millor de la festa major el pregó. Jo posaria per Sannta anneta altre tipus de grups de música perquè tot i que el hip hop és molt important, no hi ha tants seguidors com altres tendències musicals com el rock. Aquesta és la realitat i llavors el hip hop doncs ho posaria un altre dia i ja està tots contents.
El millor lloc pel castell de focs és el Botafoc encara que a alguns establiments de les Flors ho notin, però per altra banda, tampoc s'ha posat ni cinema, ni Nostre foc en aquesta zona nova del Tancat. Només ball per una acadèmia del Vendrell. Un cop més s'ha obviat la Rambla Cañas que de tan maca que és no hi fem mai res. Jo crec que hauria d'estar més repartit i obrir-ho  a altres parts del municipi. No cal que anem a la punta de dalt de l'Oasis, però a la Rambla Cañas alguna cosa per donar vidilla a la gent d'allà. N'hi ha per tots si es vol fer bé. És molt trist el tema de les Majorets perquè encara que hi hagi mil raons a favor o en contra, en el moment que s'han acceptat no se'ls hi pot dir, ara no senyors. Això no és una política sèria. Si toca o no toca és un debat per fer un referèndum, però només per haver estat acceptades en el seu moment, ja es causa justa de seguir endavant. S'ha fet molt comèdia de 8 nenes i la seva orquestra que l'única cosa que volen fer és aportar el seu art a la fsta major. Si portessin a sobre un vestit d'esquirol de la Roca Aguilera potser hi entrarien, però com són hereves de la tradició americana res de res. Ho volguem o no, però aquest és el Vendrell que tenim.
Apa a per la propera festa major. Moltes felicitats a tothom que ha participat en la festa major des de dalt o des de baix, vistos i no vistos i fins a la propera. Està bé tenir administradors, però a vegades crec que tenen un xic  massa protagonisme. Són administradors de la festa major que intervé o almenys  ho hauria de fer el poble del Vendrell. A per la propera. Ara a l'agost anirem a les platges amb les festes majors que són els programes de cada any amb un copy i pega. Enguany serà la festa major que ens va deixar Jan Toldrà,. EPD

Sonic Brothers, un concert brutal a la plaça Nova

Segueix la festa major del Vendrell. Ahir amb la cercavila infantil pel matí i l'adulta per la tarda, molt bona divisió sinó acabés molt tarda. Les Majorets van tenir la seva pròpia cercavila amb actuació final a la plaça del Tívoli. Sobre la seva inclusió en la cercavila és una cosa que podem estar parlar anys i panys, però jo crec que un cop has estat acceptat un cop el que no es pot fer és al proper any dir que res de res. Ells ja han estat incloses en altres anys i per tant tenen tot el dret a ser-hi. N pot ser que al mig de la partida canvien les normes. Del protocol val més no parlar. És una cosa de quatre que està allí i que fins que no sigui una cosa aprovada per tots tampoc no té cap validesa practica i real. El concert d'ahir a la plaça nova de Sonic Brothers va ser bestial del bo i millor que ha passat pel Vendrell en els darrers anys. Esperem que tinguin molta sort en aquest món de la música perquè en el fons de tot no tothom escolta regaton.
Avui matí al vermut del Tívoli era una cosa rara, hi havia un grup que feia patxanga que no era especialment per canalla tot i que també s'hi esqueia. Si es vol programar un grup quan acaba una cercavila infantil que posin un grup d'aquest estil i no la Morena que és per tots els públics i totes les edats.
Ahir, els enamorats del Ball van quedar encantats amb la Salseta que va fer un concert rodó. La cosa ja s'acaba i en el dia del gos només ens queda les darreres propostes.

L’espai jove de la Muntanyeta

Tots els joves que passen les tardes a l’Espai Jove de la Muntanyeta estan cofois per haver participat en el futur de la mobilitat urbana de la vila, també han pogut dir la seva al Botafoc i per poc que no cauen dins la programació de futur dels Barris Marítims.

Tot el col·lectiu aquesta setmana s’ha afanyat a emplenar la butlleta per estar al balcó de l’Ajuntament, ells prefereixen veure la realitat des d’un visió privilegiada. Ja estan farts de suar entre el públic que està baix a plaça mirant com va tot. Volen aprofitar aquest privilegi que els atorga l’il·lustríssim ajuntament.

Uns joves que enguany ja no podran portar cap barra perquè no es veuen en pit d’aportar cap paga i senyal abans de la cita no sigui que enguany faci mal temps i hagin d’afegir diners a la seva tasca d’estar tota la nit servint begudes. Han entès el missatge ben clar, sinó ens volen, doncs no hi anirem.

Aquest grup ja té prou clar que el Consistori els hi ha preparat una cercavila pròpia no sigui que trenqui l’harmonia i l’equilibri de la resta. Llavors ells solets tindran la seva pròpia, esperant que algun grup alternatiu s’hi afegeixi i algun dia en puguin tenir un parell a la vila en igualtat de circumstàncies.

Alguns d’aquests joves ja fa dies que tenen decidit tocar el dos. Dos dies de festa local s’han d’aprofitar i enguany més perquè amb un dia laboral aconsegueixes  5 dies que et permet anar a algun lloc de visita, però altres es quedaran aquí a gaudir d’aquestes festes tan nostrades que ens esperen.

Tot just de començar la part interessant de la festa, ja han fet caixa i han buscat un grup de música per cloure la mostra de grups de foc. En els darrers anys sempre s’havia buscat un grup per aquest dissabte, però, enguany han muntat la seva festa privada al davant del seu local social fins no gaire tard per no molestar gaire els veïns.

Els membres de l’espai Jove de la Muntanyeta enguany estan tots integradíssims perquè han tingut l’oportunitat d’escollir un dels tresors de la vila. Llavors ells sempre han tingut molt clar que l’Aligueta és el seu fort. La seva unitat havia de traduir-se en figures concretes de la nostra cercavila més tradicional.

Ells que són un grup que fa mesos que treballen intensament en l’elaboració del protocol de la festa major amb altres companys d’altres zones del Vendrell estan molt entusiasmats en aquesta clara voluntat popular de posar fil a l’agulla a una tradició ancestral que fins ara anava de boca a orella. Ells han fet el que la gran massa de gent de tot el municipi demanava: posar per escrit.

Els seus òrgans representatius són escollits cada dos anys en una assemblea popular on hi poden prendre part tots els socis de l’entitat. Segons la normativa vigent un president no pot estar més de quatre anys seguits al càrrec. Això els ha permès una gran participació de totes les persones que fan possible aquest espai jove.

Hem de tenir en compte que ells no reben cap subvenció pública. Sempre s’han negat a aquest tipus de submissió econòmica i prefereixen aconseguir els seus ingressos per altres fites. Fins ara eren uns grans professionals de les barres dels concerts i similars que es feien a la vila, però enguany que no gaudeixen de la simpatia dels màxims responsables ja estan estudiant  com recollir finançament per a les seves activitats socials.

Són grups alternatius aliens als grans partits difícils de manipular, però tenen clar quins són els bons i els dolents de la política. Persones formades que saben qui els hi pot donar gat per llebre. Molts els desconeixen, però els realment estan en relació amb els grups i entitats que estan properes als seus principis o activitats. Això és el més important per ells, la resta només es palla.

Festa major segueix

La festa major del Vendrell fa el seu camí. Ahir era Santa Anna, una llàstima del 4 de 9 dels Nens que ja el tenien, però la canalla va fallar. Sempre queda Llorenç. La cercavila com sempre. Els versots dels diables una mica fluixos la veritat. El tema de les majorets, van entrar normals i la banda darrera tocant A quien le Importa de l'Alaska. Quan van entrar a plaça la gent va aplaudir i la cosa va quedar aquí.  El Correfoc molt bé, però al ser entre setmana, potser no hi havia tantes bèsties com els caps de setmana, però molt bé. L'encesa del campanar també em va agradar. Va estar força bé. Després als concerts amb el primer grup vendrellenc la cosa es va anant animnat, però al segon grup que venia del Maresme amb el nom de Làgrimas de Sangre, hi havia molta gent. Ambientillu de gent molt jove amb moltes persones que practicaven el botellon i amb olors a el que no són aromes de Montserrat. La Chatta a la Rambla va portar molta gent a ballar i sguim pel bingo.

Un pregó de luxe per una festa major normal

Ahi vaig viure un dels millors pregons que mai he vist. Realment em va sorprendre molt positivament. Als meus 40 i pocs n'he vist uns quants i com ahir molt pocs. Realment la combinació entre la Gemma Ventura, la Marta Bellvehi i la Carlota Baldrís a tres bandes com si fos un maridatge va ser sorprenent. Un joc de sentiments, emocions i records a través de la música, la imatge i la veu es van fusionar en un gran espectacle que va arribar al cor dels molts que estàvem a la plaça Vella. Tot marcat, molt ben combinat i dosificat, poc a poc jugant amb les paraules, amb els colors amb les notes per donar un repàs a les vivències d'una jove del Vendrell que està trimofant en el món de la creació literària a la xarxa. No cal que duri molt i que repassi fil per randa vida i miracles de les persones, petits retalls, apunts compartits per moltes persones van generar un pregó de molta molta qualitat per unes persones, la majoria, que formen part del club dels VTV. Genial, no em cansaria de felicitar a les persones que ho varen fer i a els administradors de Santa Anna que van tenir aquesta molt molt bona idea. I com no, una menció a un dels homenots d'aquest poble, com el Jan Toldrà un home que es podria escriure un llibre d'una nissaga peculiar del Vendrell que sempre ha aportat el seu seu toc personal des del Jan Matines, fins al Jan Toldrà que ens va deixar el dia de Sant Jaume, per ser enterrat per Santa Anneta, no podia ser d'una altra manera, deixar-nos per la festa grossa. Coses del destí. Molta gent a Txarango, massa en un concert que es podia escoltar bé, no com altres cop que Txarango s'ha sonoritzat malament. Guardafuegos va estar bé, dins la seva línia. No vaig veure el castell de foc, però fons fiables diuen que una mica millor que l'any passat que tampoc vaig veure. La vida segueix. Fins ara molt bé el Petit de ca l'Eril i el Pregó d'ahir: sublim

Puritanisme XXXX

Hi ha viles que estan decidides a viure del passat al preu que sigui. No fan servir mòbils, ni s'envien correus electrònics. Encara van amb ciris pels carrers i de cotxes ni un. Evidentment per la festa major només fan sortir els de sempre. Si algu proposa una cosa més moderna, doncs res de res. Estem anquilosats en aquest passat gloriós que els documents ens demostren que va existir. Res de moure's d'aquest puritanisme exqusit, no sigui que vingui la modernitat i ens tregui de fora del club dels puritans XXX. No anem bé.

Un concert contundent del Petit de Ca l'Eril

Molt interessant el concert que ahir va portar  a terme el Petit de Ca l'Eril a l'auditori petit de l'Escola de Música. Una proposta diferent, divertida, amena i ben afinada. Realment ja ha perdut una part del seu frikisme i del seu accent lleidetà, però ha tirat per sons i melodies alternatives amb ritme i que enganxen a petits i grans i són capços de crear un gran ambient. Ja no és un boig de la guitarra ara va amb una banda que peta molt bé i amb uns temes contundents que marca una nova manera de fer. Molt ben triat per aquest dia. Va ser un concert molt entranyable per aquesta festa major, llàstima de la pluja, però millor dins que fora.