En un poble petit com Albinyana amb un centenar de veïns de tota la vida
que són els que porten el timó del dia a dia per seguir navegant sempre hi ha
persones que tenen un paper destacat dins l’auca del poble. Altres veïns doncs
tenen un paper més discret i estan en un segon i tercer pla. No parlo ja ni
dels qui passen olímpicament del que succeeix al poble i només es preocupen de
quins grups venen per festa major i quan
està obert el contenidor de l’orgànic. Doncs a Albinyana tenim, la dona de
missa, el pagès de tota la vida, el pagès innovador, la persona que sempre es
preocupa pel poble, el polític, el funcionari efectiu, el qui es porta bé amb
tothom, qui surt a caminar a les 6 del matí, qui li molesta que els cotxes
estacionin davant de casa seva, la persona qui munta excursions de iaios i
molts altres personatges que es van repartint els papers d’aquesta
representació diària perquè el poble tiri endavant sense trencar la rutina i
entrar en dimensions desconegudes.
Doncs el Carles Fontanals Orpi que ens va deixar el passat dia de sant
Isidre Llauradó era la típica bona persona que compartia bona i empatia amb els
seus veïns. Tot un senyor que per amor havia vingut de Llorenç del Penedès i de
bon començament s’havia integrat totalment en la societat d’Albinyana
participant en els seus actes socials i sempre es mostrava disponibl quan la
gent el necessitava. Una persona calmada, responsable, agradable, respectuosa
d’aquestes que difícilment poden generar algun tipus d’enemistat. Només tenia
63 anys de vida. En aquests moments del trist destí era el president de la
Societat Recreativa Unió Albinyanenca que curiosament enguany celebra un segle
de la seva fundació. Per altra banda era el jutge de pau del municipi.
En Carles era una de les persones que també deixa petjada per la seva
història personal i humana que també l’ha posat a prova i que sempre ha tingut
la millor resposta que es pot esperar d’un cavaller. Una persona molt estimada per les persones que el coneixien
que va marxar de cop sense avisar. Segurament com dirien algunes veus populars ara vol que segueixi la tasca que feia al
poble en altres llocs més llunyans i més propers a la divinitat. Un bon cel i
moltes gràcies per tot el que has fet i per tot l’amor i amistat que has
compartit a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada