Per què no fem cas a les urnes?

El poble ja ha dictat el seu decret sobirà. Ara és el torn dels responsables polítics que han d’aplicar les seves directrius. El primer punt que trobem és l’abstenció. Gairebé un 50% del cens de les poblacions més importants de la comarca no va acudir a la cita electoral del passat diumenge. Es poden fer moltes lectures dels resultats que es van obtenir el passat cap de setmana. La conclusió que se’n pugui extreure no hauria d’anar més enllà de la valoració de les llistes polítiques que els han representat en aquesta legislatura. Són les notes de final de carrera. La valoració no és prou fidedigna perquè han de passar pel sedàs de les llistes tancades que no dóna uns resultats prou verídics i en consonància amb la realitat. En aquest cas, l’apartat d’observacions que acompanya a les notes finals està farcida de comentaris que s’han de llegir entrelínies però que molta gent ha entès implícitament i sense gaires aclariments.
Els electors prefereixen resultats concrets i tangibles. Fugen ràpidament de promeses inversemblants, focs d’artifici i altres novel·les de cavalleries que ens volen vendre a preu de saldo. El que te tots els trumfos a la mà és el polític de carrer que coneix els problemes reals dels ciutadans. Del que va en tren a Barcelona, el que intenta estacionar el seu vehicle un divendres a les 12 del migdia la zona del mercat del Vendrell, el que ha de portar el nen a l’escola bressol d’Albinyana perquè a la vila no hi ha lloc, el que estudia a Tarragona i ha d’anar en tren perquè l’autobús li resulta massa car, el que té un bar musical sota casa que no tanca fins a les tantes, el que espera una carta important d’Hisenda que fa un mes que li van dir que va sortir de Tarragona, el que ha fet tres hores de cua a urgències, entre d’altres El polítics han de tocar de peus a terra. Han de conèixer aquestes petites històries personals que configuren la nostra vida de cada dia. Els que no sap veure aquest món discret i rutinari molt difícilment assolirà un marge considerable de confiança popular. A molts no els interessa ni les dretes, ni les esquerres ni el centre que ho ocupa tot. Ni si oneja la bandera catalana sola o està ben acompanyada. La majoria de persones volen resultats concrets que els faci la vida un xic més fàcil o almenys els eviti alguns problemes. Les ideologies històriques estan a bon preu en una parada del mercat del divendres. Tranquils que no hi ha gaire cua.
Després d’una campanya força tranquil·la amb alguna petita guerra de cartells localitzada. Uns piscolabis que força gent aprofitava per berenar gratuïtament independentment de la seva coincidència política amb l’acte al que assistia. En general, la participació dels veïns en els diferents actes dels partits ha estat força minsa pel volum de gent del Vendrell encara que alguns s’apuntaven a quasi totes les trobades per si queia alguna cosa Jo crec que aquests quinze dies de campanya oficial, a efectes electorals, són poc rendibles. En dues setmanes no es pot arranjar tot allò que no s’ha fet en 4 anys de gestió municipal. És com una revalida de setembre, però amb quatre cursos suspesos. No crec que els resultats haguessin variat gaire si els comicis s’haguessin portat a terme abans de la campanya electoral.
Els resultats ens indiquen clarament que al Vendrell s’hauria de formar una socio-vergència forta que pogués tirar endavant el futur del municipi evitant que amb la mínima batzegada trontolles i se n’anés en orris. Aquest és el missatge que les urnes han volgut dir a tothom. Els polítics també haurien d’assabentar-se d’aquest missatge que molta gent ha comprès a la perfecció amb la primera lectura dels resultats. No fan falta ni pactes antinatura, ni sorpreses fora de lloc. Ha estat una llàstima que aquesta sociovergència, si arriba, hagi estat provocat per una forta irrupció d’una força política nova. Tothom és sabedor dels principals de problemes del Vendrell. Aposto que força solucions dels principals partits també coincidirien. Un hospital que funcioni millor i que depengués directament de l’ICS públic. Més pàrquing gratuït. Més seguretat ciutadana. Més escoles bressol. Una raonable mobilitat viària. Una transport públic convincent. Llavors que esperem?

Publicat al Diari del Baix Penedès el 1 de juny de 2007