El nostre sistema democràtic defineix els mètodes per escollir els nostres representants polítics i a l’hora marca, a grans trets, els eixos bàsics per on es poden moure per no sortir de les fronteres legalitat vigent. En la seva teranyina normativa s’hi amaga un complicat sistema de seguretat que intenta prevenir dels mals majors que puguin aniquilar tot aquest complicat entrellat que constitueix la democràcia. Aquesta xarxa de fusibles interelaciona diferents punts geogràfics a nivell comarcal o inclòs autonòmic a l’hora que estableix un subtil i diàfana connexió entre elegits i electors.
El fusible de l’abstenció és el primer que ens dóna la primera senyal d’alarma. Quan el principal nexe d’aquest sistema que vincula directament votant amb candidat no acaba de donar un ple rendiment és que alguna cosa no funciona en bones condicions. Després de llegir el veredicte de les urnes, tots els polítics es comprometen a treballar seriosament per solucionar aquesta manca de comunicació entre els dos elements que configuren el principi bàsic de la sobirania popular. No tornaran a recordar-se d’aquesta manca de suport popular fins a les properes eleccions quan molt segurament es tornarà a repetir aquesta situació a la que ja ens tenen acostumats. En realitat, aquest fet no suposa cap problema. Encara que només voti un 10% de l’electorat tots els escons estaran ocupats pels seus respectius. Els escollits tindran menys legitimitat però ni l’abstenció ni el vot blanc te un resultat real, tret d’un càrrega psicològica que no perjudica realment en cap moment els resultats de les urnes.
La seguretat d’aquestes seguretats de la democràcia també es pot veure amenaçades quan un partit que no forma part dels tradicionals del municipi amb una forma peculiar de fer política obté un resultat que no es pot obviar. Aquesta nova proposta electoral ha tingut que lluitar contra el repartiment injust dels espais electorals publicitaris televisius, ràdio, premsa i de pancartes de la via pública que sempre es basen en els resultats obtinguts en l’anterior comptesa electoral. Els més grossos potser tenen 80 plafons i els altres potser no poden comptar ni amb 5 per poder penjar la fotografia del seu líder amb el seu anagrama. Han tingut que començar de zero perquè no han gaudit del poder que atorga menar les rendes del poder amb el control de les diferents àrees, programa d’actes, inauguracions i resta de possibilitats que ofereix el poder per als seus titulars. La seva participació en els mitjans de comunicació tampoc assoleix ni de bon tros els nivells dels principals partits que integren el consistori ja sigui des del poder o des de l’oposició. Quan una formació política aconsegueix superar tots aquests entrebancs més o menys legals i convertir-se en una força decisiva ens trobem davant una situació molt complicada. No s’hi val amagar el cap a sota l’ala quatre anys més i esperar que obtingui una majoria absoluta que li doni el poder directament sense haver de dependre de ningú. Entre tots s’ha d’analitzar el problema. No és pot anar contra la formació ni contra els seus votants ni els seus regidors. Els vots sustenten la seva legalitat. S’han de treballar seriosament i amb rigor aquells punts socials que poden i generen conflicte i on ha basat el seu discurs. Només amb aquest mètode evitarem que d’aquí quatre anys tingui excuses i arguments que siguin capaços d’atraure tants de vots. Això és política i no la roda de premsa fàcil i resultona.
El tercer fusible d’aquest sistema ja és es troba una mica més amagat i depèn dels candidats i dels seus amors i desamors. Aquest salta quan un pacte entre diferents formacions no concorda amb la filosofia i els discursos pronunciats fins aquell moment. En aquest cas, els electors poden deixar fora del joc polític al seu antic líder. Aquesta mesura de seguretat pot donar moltes sorpreses en les properes eleccions i deixa el camí de la legislatura expectant pel que pugui succeir. La política també té els seus sistemes per pervindré resultats inesperats i s’han de saber utilitzar amb seny.
Publicat el 15 de juny al Diari del Baix Penedès
El fusible de l’abstenció és el primer que ens dóna la primera senyal d’alarma. Quan el principal nexe d’aquest sistema que vincula directament votant amb candidat no acaba de donar un ple rendiment és que alguna cosa no funciona en bones condicions. Després de llegir el veredicte de les urnes, tots els polítics es comprometen a treballar seriosament per solucionar aquesta manca de comunicació entre els dos elements que configuren el principi bàsic de la sobirania popular. No tornaran a recordar-se d’aquesta manca de suport popular fins a les properes eleccions quan molt segurament es tornarà a repetir aquesta situació a la que ja ens tenen acostumats. En realitat, aquest fet no suposa cap problema. Encara que només voti un 10% de l’electorat tots els escons estaran ocupats pels seus respectius. Els escollits tindran menys legitimitat però ni l’abstenció ni el vot blanc te un resultat real, tret d’un càrrega psicològica que no perjudica realment en cap moment els resultats de les urnes.
La seguretat d’aquestes seguretats de la democràcia també es pot veure amenaçades quan un partit que no forma part dels tradicionals del municipi amb una forma peculiar de fer política obté un resultat que no es pot obviar. Aquesta nova proposta electoral ha tingut que lluitar contra el repartiment injust dels espais electorals publicitaris televisius, ràdio, premsa i de pancartes de la via pública que sempre es basen en els resultats obtinguts en l’anterior comptesa electoral. Els més grossos potser tenen 80 plafons i els altres potser no poden comptar ni amb 5 per poder penjar la fotografia del seu líder amb el seu anagrama. Han tingut que començar de zero perquè no han gaudit del poder que atorga menar les rendes del poder amb el control de les diferents àrees, programa d’actes, inauguracions i resta de possibilitats que ofereix el poder per als seus titulars. La seva participació en els mitjans de comunicació tampoc assoleix ni de bon tros els nivells dels principals partits que integren el consistori ja sigui des del poder o des de l’oposició. Quan una formació política aconsegueix superar tots aquests entrebancs més o menys legals i convertir-se en una força decisiva ens trobem davant una situació molt complicada. No s’hi val amagar el cap a sota l’ala quatre anys més i esperar que obtingui una majoria absoluta que li doni el poder directament sense haver de dependre de ningú. Entre tots s’ha d’analitzar el problema. No és pot anar contra la formació ni contra els seus votants ni els seus regidors. Els vots sustenten la seva legalitat. S’han de treballar seriosament i amb rigor aquells punts socials que poden i generen conflicte i on ha basat el seu discurs. Només amb aquest mètode evitarem que d’aquí quatre anys tingui excuses i arguments que siguin capaços d’atraure tants de vots. Això és política i no la roda de premsa fàcil i resultona.
El tercer fusible d’aquest sistema ja és es troba una mica més amagat i depèn dels candidats i dels seus amors i desamors. Aquest salta quan un pacte entre diferents formacions no concorda amb la filosofia i els discursos pronunciats fins aquell moment. En aquest cas, els electors poden deixar fora del joc polític al seu antic líder. Aquesta mesura de seguretat pot donar moltes sorpreses en les properes eleccions i deixa el camí de la legislatura expectant pel que pugui succeir. La política també té els seus sistemes per pervindré resultats inesperats i s’han de saber utilitzar amb seny.
1 comentari:
Hello all
lexapro medication
Lexapro can be increased to 20 mg once a day after a week.
[url=http://www.piecethemusical.com/]generic lexapro[/url]
The family of a patient who is on Lexapro must be watchful of any changes in the patient’s moods or symptoms.
http://www.piecethemusical.com/ - buy lexapro
FDA has approved Lexapro, an antidepressant drug to treat major depressive episodes, panic disorders with or without agoraphobia, social anxiety disorders and generalized anxiety related disorders in adults.
Publica un comentari a l'entrada