El Govern central per aixecar els nivells de natalitat d’aquesta país s’ha despenjat amb una mesura popular i entenedora que arriba a totes les classes socials sense cap mena de discriminació. Tinguem en compte que aquest tipus d’esdeveniment apareix emmarcat en un any que te molts números perquè tingui una segona cita amb les urnes abans d’arribar el Nadal. La protagonista del titular és la nova proposta de donar 2.500 euros per nadó a les famílies espanyoles. La lletra petita ens explica que es començaran a cobrar al novembre i s’han de demanar 15 després de l’esperat natalici. Aquesta és una mesura popular que arriba a totes les classes socials i que tothom perfectament a la primera. No cal gaires explicacions per lligar causa i efecte econòmic.
La hipoteca, els prèstams, els crèdits i altres invents del sector financer ens han anat acostumant a prescindir cada dia més dels diners en metàl·lic. Quan alguns bancs ofereixen als joves hipoteques per 50 anys per poder pagar el primer habitatge. Aquesta xifra màgica de mig segle s’albira com una cosa llunyana i gairebé inassolible. Amb el pas del temps la majoria hi arriben, però ja has tingut que passar per un seguit d’etapes com l’educació dels fills, els seus amors d’adolescència, el cotxe dels fills, l’entrada del seu habitatge. Després de totes aquestes etapes et plantes als 75 anys. En aquest punt de la vida et dones compte que aquell rebut del pis, que ja necessita unes reformes, ha deixat de venir perquè ja has satisfet totes les quotes. En un llenguatge electoralista totalment actualitzat podríem dir que el banc et regala la hipoteca del pis amb motiu de les bodes d’or. La practica és que coincideix amb aquest número, però tot això ja vindria establert també a la lletra petita.
Els diners de mica en mica han anat cedint protagonisme a favor de la qualitat de vida. Amb una existència humana basada en una àmplia oferta de productes financers a llarg termini, la diferència entre 50 i 60 anys és una cosa que queda molt difosa per la perspectiva temporal amb que ho observes des de la joventut. Llavors, en realitat, que és el que et queda? Intentar escurçar el màxim possible el deute bancari a base d’acumular hores extres o plantejar-se un modus vivendi amb més qualitat per poder gaudir més del temps d’oci i de la família i d’altres circumstàncies que no es poden comprar amb diners.
Aquest gairebé mig milió de les antigues pessetes amb el que el nou nadó vindrà al món s’han de veure complementades amb altres mesures com l’ampliació del permís de maternitat. No fa falta que arribem a les 90 setmanes que tenen a Suècia actualment, però si que doblar les 16 setmanes que tenen actualment les mares que acolliran els seus fills aquí a Espanya. Actualment l’Estat paga 100 euros mensuals durant els primers tres anys del nadó si la mare treballa. Per la seva banda, La Generalitat aporta actualment 625 euros anuals durant els primers tres any. Unes sumes totalment insuficients, però tot és plantejar-s’ho. Aquesta política fonamentalment crematística s’hauria de completar amb aquestes mesures de caire laboral que encara que no tinguessin una traducció directa en euros al cap del mes, moltes parelles els suposaria un estalvi més elevat. Només cal mirar el preu de les escoles bressol públiques que ronden els 130 euros mensuals, a banda del menjar que té un cost aproximat de 6 euros per àpat. Són empreses que han de fer front a les seves despeses diàries.. El que no aporten els organismes públics ho han de fer els pares de la criatura. Aquí és on els organismes públics haurien de fer un esforç per abaratir la factura mensual d’aquests centres o facilitar la seva custòdia fins pogués entrar a l’ensenyament reglat.
Si la vostra política es elevar el creixement demogràfic del país? Doncs endavant. Feu política social que complementi a aquestes mesures puntuals de caire econòmic. Incentiveu a les empreses amb més de 100 treballadors perquè puguin dedicar algun espai, amb els corresponents cuidadors, a l’atenció dels fills dels seus treballadors a uns preus més assequibles. Abaratir els preus dels bolquers i dels productes bàsics per als nouvinguts al món. Potenciar els descomptes en els impostos i taxes municipals aquelles famílies numeroses amb més de dos fills. Que entre tots fem possible tirar endavant amb les noves generacions que han de seguir marcant el ritme d’aquest país.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 20 de juliol de 2007
1 comentari:
I, per més inri, la minsa quantitat de diners que et donen quan tens una criatura, et toca declara-la perque hisenda s'emporti la seva corresponent tallada;no sé quina mena d'ajud és aquest.Et recolzo totalment amb el fet que les empreses hauríen d'estar obligades a tenir un servei de guardería, i no només per nens petits, sinó fins als dotze anys que els nanos ja poden ser una mica responsables per quedar-se a casa a esperar que els pares tornin de la feina. I si són empreses petites o familiars, que en el sou anés inclòsa una quantitat per cubrir la despesa de cangurs o guarderíes.
Publica un comentari a l'entrada