Que puc fer si no tinc termostat?

Els diferents poders polítics que ens governen des de les respectives administracions fa dècades que s’han acostumat aconsellar-nos sobre un seguit de comportaments que pertanyen molts cops a la nostra esfera privada de llibertat. Ells sempre vetllen per nosaltres perquè tinguem una qualitat de vida sostenible. Aquest és un terme modern que no podia obviar pas. Molt possiblement també mostren preocupació per preservar el medi ambient i definitivament, perquè al final de comptes, no ens oblidem que hem de ser solidaris i treballar pel benefici de tothom que habita sobre aquest planeta.
El Govern de la Catalunya, el terme Generalitat queda massa identificat amb l’etapa del seu predecessor Jordi Pujol, està invertint una forta quantitat de diners en publicitat per intentar-nos convèncer que posem el termòstat del nostre habitatge a 25 graus centígrads amb la finalitat de preservar el medi ambient i estalvia energia. Però un cop més no podem començar la casa pel sostre. Primer de tot hauria de fer una política real per afavorir que els joves i les persones amb ingressos inferiors poguessin accedir amb més facilitat a un habitatge amb unes condicions mínimament dignes. Una entitat pública s’hauria de convertir directament, a través d’alguna de les seves societats mercantils, en un promotor d’habitatge a un cost que cobrís les despeses, però sense aspirar a grans beneficis com fan la immensa majoria de les immobiliàries. Amb l’imparable creixement de l’euribor i l’entrada en funcionament del nou codi tècnic de l’edificació, que puja una mitjana del 20% el cost dels habitatges, els joves cada dia ho tenen més negre per accedir a un habitatge. La hipoteca mitjana ja se situa en 1.000 euros mensuals quan salari mínim interprofessional o les pensions mínimes no arriben ni de bon tros als 600 euros mensuals. Aquí hi ha alguna cosa que falla en aquesta societat i no és precisament el termòstat que volen que el situem a 25 graus.
L’altre dia un amic em comentava que d’aquesta promoció que La Caixa ha fet al Pèlag de pisos de lloguer amb pàrquing per a joves i gent gran cada mes entre lloguer i la comunitat li resultava que ha d’abonar més de 400 euros mensuals. No vull parlar ni dels problemes dels pàrquings i dels acabats, però crec que són uns preus exagerats per a uns pisos de protecció oficial i de lloguer per a cinc anys amb sorteig inclòs
Saltem al camp de la formació universitària i trobarem dades prou significatives. Un 30% dels universitaris catalans deixen la carrera que comencen. D’aquesta dada extraiem que un 20% ho porten a terme d’una manera definitiva perquè el 10% restant ho fan per cursar uns altres estudis del mateix nivell. Només 8 estudiants de cada 100 acaben la carrera en 4 anys. Uns ho fan perquè aquests programes actuals universitaris de 4 anys no reflexen el contingut real dels coneixements que se’ls exigeix per obtenir el títol i necessiten 5 anys, com l’anterior pla, per poder-ho assimilar. Una part molt important d’aquesta problemàtica deriva directament de la dificultat que tenen els joves per compaginar treball i formació. Els pares d’aquests fills que estan a la universitat molt possiblement encara estan pagant una hipoteca que segurament és molt inferior a la dels progenitors dels anys posteriors víctimes d’aquest mercat immobiliari que va duplicar i triplicar els preus amb el suport de l’euribor que continua en alça.
Tots en sortiríem beneficiats si la Generalitat optés per posar un anunci aconsellant que el percentatge que les entitats bancàries afegeixen sobre l’euribor no passes del 0’25%. Els que tinguin la sort de tenir pis i aire condicionat ja sabran a quin punt posar el termòstat, però ara per ara és molt difícil que moltes persones puguin arribar a aplicar aquest consell que el Govern de Catalunya els dóna pel bé de la humanitat per manca de recursos econòmics per fer-ho realitat.
L’Estat central es podria apuntar a la iniciativa a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social quan aquesta entitat pública es resignés a percebre només el 25% de les cotitzacions actuals dels joves fins a 25 anys que compaginen estudis i formació de grau mig i superiors. Són dues mesures populars que donarien una millor justificació a què el Govern de Catalunya s’atrevís a suggerir-nos com hem de tenir el nostre termòstat.

Publicat al Diari del Baix Penedès, el 6 de juliol de 2007