Lleida any rera any va creixent amb nous barris fomats per places i carrers que es van afegint a la seva estructura actual. Per comunicar tot aquest entramat urbà hi ha una xarxa d’autobusos moderna que arriba als principals barris de la localitat. Aquest és un mitja de transport que necessita adaptar-se a les noves circumstàncies amb més línies i amb un augment de la freqüència de pas dels convoys. Estem davant del problema del gat i la cua. Com més oferta hi hagi molt possiblement més usuaris tindrà aquest servei públic. Hi ha trajectes que tot i no tenir unes grans distàncies que el separen, si que et pots passar perfectament tres quarts d’hora per arribar d’un punt a un altre. Un exemple clar és la línia que uneix Hospitals i la Plaça dels Pagesos. Lleida necessita a l’igual que altres ciutats treballar més intensament el desdoblament de les línies d’autobusos perquè anar d’un punt a un altre no sigui necessari fer tota la volta a la ciutat, sinó simplement la seva meitat com a màxim. Alguns pocs trajectes ja segueixen aquesta teoria, però aquest sistema s’hauria d’aplicar a més línies. Si mirem la realitat, amb uns criteris que surten dels estrictament geogràfics, seria molt útil per a la ciutat i els seus pobles veïns establir un servei de transport regulars amb unes freqüències acceptables, especialment a les hores punta. Una manera d’evitar o almenys lluitar con els embussos cada dia més freqüents en les vies més transitades de la localitat. Moure’s per Lleida cada dia és més difícil a peu i en cotxe. Hem d’apostar tots plegats per l’autobús.
Publicat a la Mañana de Lleida el dia 7 de juliol de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada