Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 4 de gener del 2008

Els racons del Vendrell que amaga el GPS

Jo passava per allí i he vist una esplanada plena de màquines i persones treballant. He consultat el meu GPS actualitzat i m’ha confirmat que estava davant de la Rambla Miret. No em podia creure que aquest espai de forma allargada i ubicat al marge del torrent és tractava ni menys ni més que d’una rambla. Un nou lloc amb jocs per a nens, bancs, una zona verda i pàrkings per a un centenar de vehicles que hi podran estacionar gratuïtament. Tot aquest embalum, a primera vista, sembla que no hi cabrà. La superfície no és gaire gran per els equipaments que ha d’acollir. Aquesta nou vial m’ha trencat els esquemes que jo tenia fins ara del que era una rambla. Al meu cap m’ha vingut la imatge de la del Vendrell, la de Vilanova, la de Vilafranca i fins i tot he anat a Barcelona. Cap te res a veure amb aquest solar que sembla que estigui a punt de caure dins el torrent. He buscat al diccionari etimològic i m’ha indicat que prové del terme que l’àrab utilitza per denominar el mot català actual “sorra”. Llavors he entès perfectament els casos de Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Era el punt per on passava un torrent o un riu o similar. El cas de Vilafranca el desconec, però si que puc parlar de la Rambla del Vendrell que abans s’havia anomenat com a passeig. S’anomenava Passeig del 4 de març perquè unia la vila amb l’estació de tren. Llavors en un moment donat li van posar rambla i el Vendrell amb aquest canvi toponímic ja estava a l’alçada de tots els municipis que tenien la seva rambla que definia un lloc especial per a l’oci o mercats i fires. Durant molts anys ha desenvolupat aquesta tasca a la perfecció.
La part nova del Vendrell tampoc no podia ser menys i havia de reunir un espai que donés resposta a aquest significat especial que el terme “rambla” ha anat agafant a casa nostra. La Rambla que tothom coneixia i encara molts denominen com la Jané Parera es va convertir amb la de Jaume Cañas Cañas. Artista de Banyeres que no ha estat exempt de certa polèmica durant els darrers anys de la seva vida i fins i tot després . Tot i que ara per ara ha amainat el temporal que hi havia entre les diferents parts. En aquest espai, algun espectacle puntual per la festa major, alguna tema electoral i poca cosa més. Em deixava una petita dosis de cinema un parell de cops a l’any com a molt. Tot i que pel seu estat està més proper a una rambla com la que tots coneixem, li falta una mica més de vida social.
El que no entenc és que a aquest espai que quedi entre el carrer Indústria i el Torrent de la Bisbal se’l conegui com a Rambla. Si aquesta zona ha tingut aquest honor també se li podia aplicar al que hi ha entre el torrent del Lluc i l’avinguda Tarradellas de la zona del Puig, prop del cementiri. Són força similars.
Deixem les rambles a un cantó tinguin més o menys dret a utilitzar aquest nom i ens endinsem en el difícil món de les avingudes. El meu GPS em porta a l’Avinguda del Baix Penedès: un vial ample amb força lloc per a vianants i vehicles. Doncs em trobo amb un carrer amb una mica més grandària que un carrer Roquetes. Les seves diferències amb la majoria dels carrers de la part nova del Tancat no són excessius i no aporta cap cosa destacable a part que la darrera plantada de la rotonda al bell mig del vial. El cas de l’Avinguda Sant Vicenç és similar.
A l’igual que hi ha normes per moltes coses, a l’hora de denominar un vial també hi hauria d’haver uns mínims exigibles. El meu GPS m’ha fet descobrir entre màquines i pols la misteriosa Rambla Miret. Qualsevol que passa per allí es dóna compte que ni més ni menys estem davant d’una de les inversions claus de tota una legislatura i encara no ha acabat. Per favor siguem coherents i utilitzem el diccionari com és mereix no per anomenar avinguda a un carrer aquest serà més gran.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 4 de gener del 2008

1 comentari:

Montse ha dit...

Hola Miquel, bon any 2008, feia dies que no ens comunicavem, però bé aquest és el meu missatge, que els teus sommis es facin realitat, una mica cursi no?, però espero que sigui així.