Aquest estiu vaig anar a Turquia uns dies de vacances. En un dels hotels, el guia ens va comentar que ara amb internet els hotels havien de tenir molt de compte en atendre bé als clients. Ara per ara és una veritat com un temple. Tothom des de l’ordinador o des del mòbil pot posar el seu granet de sorra perquè se’n vagi en orris o triomfi fins a límits insospitats. Fins no fa gaires anys hi havia els mitjans de comunicació locals, comarcals, nacionals, internacionals. Tota aquestes fronteres internacionals que fins ara existien s’han trencat per donar pas a una globalització que té tantes avantatges com inconvenients. Fa un parell de setmanes, Gemma Urgell, es queixava en el seu bloc que des del Consistori de Bellvei l’havien prohibit de parlar d’un tema espinós de la localitat. Doncs aquest “posi’t” ha registrat més de 40 comentaris i fins i tot ha saltat a l’apartat del Tothosap del DIARI. A partir d’aquí el consistori ha hagut de moure fitxa. La pilota estava a la seva teulada.
Al Vendrell hi ha més de 100 blocaires en actiu i més de 200 membres actius del Facebook. Això ha creat una xarxa d’implicacions impressionant. Hi ha persones que es coneixen de nou i altres es retroben després d’anys de desconnexió personal. Alguns blocs tenen un ressò mediàtic molt rellevant. El facebook pot passar una cosa molt similar encara que la seva intenció és molt més superficial, però a vegades és més enriquidora, però la veritat és que s’està estenent com una taca d’oli per la comarca a una velocitat exasperant.
Aquestes eines et permeten aproximar-te a un seguit de temes de primera mà i força copsa amb les persones directament implicades. Quan llegeixes la premsa escrita et dóna una lectura més genèrica i apta per a tots els públics. De l’altra manera, pots accedir directament a l’arrel de la qüestió.
Alguns governants encara pensen que és una bajanada que l’alcalde o el consistori tingui un blog. Jo crec que és un fet cada dia més necessari. Aquí no hi ha trampa ni cartró a no sé que es posi un filtre de comentaris com alguna persona fa. Un accés directe des de l’administració a l’administrat. No importa qui sigui l’encarregat de fer-lo realitat, però el més important és que a ulls de l’usuari, l’alcalde o el consistori li ha donat una resposta més o menys oficial amb un llenguatge clar que resumeixi el que molts cops amaga el llenguatge administratiu.
Molts polítics no hi creuen perquè seria una forma evident per on es veuria el llautó, prefereixen les notes de premsa i totes aquestes coses institucional que de tanta glòria, tan d’èxit i tanta bona acollida després d’un parell o tres resulten majoritàriament avorrides. En molts casos s’acostuma a llegir el titular i passar pàgina per buscar una cosa més sucosa.
Totes aquestes emissores que tenim a la comarca haurien de tenir almenys una hora setmanal que servis perquè un polític de l’oposició o del govern respongués a les preguntes de la gent. És una cosa ben senzilla que a Calafell ja fa el Jordi Sánchez i al Vendrell fa dues legislatures també és feia, però malauradament també s’ha perdut pel camí.
Ara també és el moment d’aquest tracte amb la gent. No només a les setmanes prèvies a les eleccions. Molts cops pel municipi van circulant grans mentires que amb aquest tipus de programes de ben segur que evitaríem perquè la realitat superaria la mentida. Ens estalviaríem alguns resultats polítics que són fruit d’aquesta manca d’informació que avui en dia pateix la nostra societat per culpa de voluntat política perquè de mitjans en tenim prou. Els blogs i el facebook són aquests eines que dóna la possibilitat a tothom de fer de periodista, poeta, mag , venedor d’il·lusions i mil coses més. És una llàstima que els nobles nus encara es pensin que porten nobles trajos com li passa al protagonista del comte número XXXII del Comte Lucanor de Juan Manuel. Un clàssic encara en plena vigència. Al final a Bellvei tot s’ha arreglat, però algun destacat individu de la classe política local ha quedat poc afavorit. El temps tot ho esborra, però sempre queda el record i el paper escrit.
Al Vendrell hi ha més de 100 blocaires en actiu i més de 200 membres actius del Facebook. Això ha creat una xarxa d’implicacions impressionant. Hi ha persones que es coneixen de nou i altres es retroben després d’anys de desconnexió personal. Alguns blocs tenen un ressò mediàtic molt rellevant. El facebook pot passar una cosa molt similar encara que la seva intenció és molt més superficial, però a vegades és més enriquidora, però la veritat és que s’està estenent com una taca d’oli per la comarca a una velocitat exasperant.
Aquestes eines et permeten aproximar-te a un seguit de temes de primera mà i força copsa amb les persones directament implicades. Quan llegeixes la premsa escrita et dóna una lectura més genèrica i apta per a tots els públics. De l’altra manera, pots accedir directament a l’arrel de la qüestió.
Alguns governants encara pensen que és una bajanada que l’alcalde o el consistori tingui un blog. Jo crec que és un fet cada dia més necessari. Aquí no hi ha trampa ni cartró a no sé que es posi un filtre de comentaris com alguna persona fa. Un accés directe des de l’administració a l’administrat. No importa qui sigui l’encarregat de fer-lo realitat, però el més important és que a ulls de l’usuari, l’alcalde o el consistori li ha donat una resposta més o menys oficial amb un llenguatge clar que resumeixi el que molts cops amaga el llenguatge administratiu.
Molts polítics no hi creuen perquè seria una forma evident per on es veuria el llautó, prefereixen les notes de premsa i totes aquestes coses institucional que de tanta glòria, tan d’èxit i tanta bona acollida després d’un parell o tres resulten majoritàriament avorrides. En molts casos s’acostuma a llegir el titular i passar pàgina per buscar una cosa més sucosa.
Totes aquestes emissores que tenim a la comarca haurien de tenir almenys una hora setmanal que servis perquè un polític de l’oposició o del govern respongués a les preguntes de la gent. És una cosa ben senzilla que a Calafell ja fa el Jordi Sánchez i al Vendrell fa dues legislatures també és feia, però malauradament també s’ha perdut pel camí.
Ara també és el moment d’aquest tracte amb la gent. No només a les setmanes prèvies a les eleccions. Molts cops pel municipi van circulant grans mentires que amb aquest tipus de programes de ben segur que evitaríem perquè la realitat superaria la mentida. Ens estalviaríem alguns resultats polítics que són fruit d’aquesta manca d’informació que avui en dia pateix la nostra societat per culpa de voluntat política perquè de mitjans en tenim prou. Els blogs i el facebook són aquests eines que dóna la possibilitat a tothom de fer de periodista, poeta, mag , venedor d’il·lusions i mil coses més. És una llàstima que els nobles nus encara es pensin que porten nobles trajos com li passa al protagonista del comte número XXXII del Comte Lucanor de Juan Manuel. Un clàssic encara en plena vigència. Al final a Bellvei tot s’ha arreglat, però algun destacat individu de la classe política local ha quedat poc afavorit. El temps tot ho esborra, però sempre queda el record i el paper escrit.
3 comentaris:
Estic completament d'acord amb la teva reflexió, des d'un petit espai a la xarxa que tothom pot tenir pot dir-hi la seva. Això és un espai de llibertat realment admirable i inimaginable fa uns anys endarrera. Sempre he estat una defensora a ultrança de l'ús de les noves tecnologies però cal reconèixer que no és fàcil, encara et trobes amb certes reticiències. Tot i que el pas del temps es va demostrant que lluny d'ésser una moda, espais com els blocs o el mateix facebook es consoliden i prenen més força de la que alguns desitjarien.
Així, que seguirem atents a l'evolució d'aquests nous elements comunicatius!
Una abraçada!
Laia
Bé Miquel, veig que estem d'acord amb el tema blocs.Si ho recordes també vaig fer una referència al tema en la meva bitàcola (Els blogs el 5é poder?)
Al Baix Penedès hi ha la PENDESFERA que aviat serà una font referent d'opinions del veïnat.
Amb el facebook ja no hi estic tant d'acord. A mi personalment, cada dia em bombardegen amb acceptacions d'amistats, fotos, murs, i altres monsergues que ja m'atabalen.Una mica infantil, o, si més no, juvenil, no et sembla?
Però és la moda.
Una abraçada
J. Mèlich
Sens dubte Miquel, internet i aquesta anomenada web 2.0 està canviant la comunicació. Diaris s'alimenten de coses que surten als blogs i, sobretot, com bé dius, tothom pot ser un periodista, només cal observar, escriure i compartir. I això s'està escampant a tots els nivells: polítics, empresaris veuen les noves relacions comunicatives que estan apareixen i, evidentment, els oberts i transparents hi entren sense por. Als altres, s'ho miren amb recança i desconfiança. Ja et deus imaginar quins són els polítics que previuran, no?
Publica un comentari a l'entrada