Demà dia 13 de febrer fa deu anys de la mort sobtada de Carles Sabaté. Sau, els Laxen, els Sopa i els tancat per defunció són alguns dels grups més emblemàtics de la meva joventut. Amb ells em vaig enamorar, vaig estudiar, vaig somiar i fins i tot em vaig fotre de lloros perquè anava massa concentrat escoltant la seva música. Són moltes coses que em vénen al cap i molts moments i cançons que no s'obliden fàcilment. Aquesta nit quan miri la lluna pensaré en aquella canço que s'ha convertit en un himne per als enamorats quan no és més que una declaració d'amor a la lluna, però tohom ho va entendre d'alguna altra manera. Boig per tu i que estiguis on estiguis continui sonant la teva música arreu de les nostres vides encara que sigui a casa o en un bar molt concret. Sempre viuràs entre nosaltres. Per tu i els teus, Carles. Moltes gràcies. Encara recordo quan es va comentar per la tele aquesta mala notícia per tots plegats i crec que trigarà en borrar-se.
3 comentaris:
Avui he vist un trocet del programa El Club i han parlat d'ell. És difícil de creure que ja han passat deu anys!
Tot i que jo sóc més gran, també vaig enganxar-me a la música i les lletres de SAU.
Ens hem posat d'acord, Miquel... en homenatge al que va ser (per mi) el millor cantant de l'anomenat "rock català". Un petonàs!
A mi em fa recordar la meva adolescència. Suposo que cada músicaet marca una època o etapa de la teva vida.
Un article molt emotiu.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Publica un comentari a l'entrada