La darrera edició de la Xatonada Popular del Vendrell a part de l’amenaça de pluja que va estar present durant tot el mati i a banda que l’edició la guanyés merescudament un lleidatà amant de la cuina, hi ha altres punts prou remarcables. Voldria destacar unes modificacions sobre la nova distribució d’aquesta cita que ja s’han esmentat en el recull de notícies, però jo crec que es mereixen que hi tornem a parlar.
La nova distribució dels diferents elements que configuren la Xatonada, crec que ha estat molt reeixida. Per una banda, s’aconsegueix un ambient més acollidor al reunir en un mateix escenari visual quasi tots els elements que hi participen. Des de la fira de productes naturals fins a les dues mostres d’elaboració d’aquest plat, la infantil i l’adulta. Per l’altra banda, també és dona més amplitud al centre de la Rambla, alliberant aquest espai dels stands que configuraven una mena de barrera allí al mig d’aquest cèntric passeig.
El fet que els pares estessin apartats dels fills a l’hora de l’exhibició infantil és una iniciativa a tenir en compte perquè els nous candidats a mestres van poder elaborar amb més soltura el seu plat. Els altres anys, els pares anaven i venien entremig de les taules. Moure’s entre aquelles dues fileres la veritat és que no resultava gens fàcil. La gràcia és que els més menuts ho facin tan bé com poden i que siguin ells els únics responsables en la seva elaboració. A banda, que tenen els mestres xatonaires al seu voltant que els ajuden en tot moment si ho necessiten. Una dels puntals de la bona acollida d’aquest event del primer diumenge de febrer van ser els tres humoristes que durant tot el matí de diumenge varen estar provocant la gresca i somriures dins ambient ennuvolat amb constant risc de pluja. Ells en un moment es varen anomenar “El Govern de Catalunya”. Les seves entrevistes, cançons, comentaris i altres arts de l’animació van fer molt més lleuger i agradable aquest matí protagonitzat pel xató Tot això han estat uns petits retocs que han donat una nova imatge a la festa molt més amena.
La propera cita important d’aquest tipus de certàmens, la tenim en el Turismar de Coma-ruga. Un esdeveniment que fa molts anys que necessita una redifinició amb uns objectius i un contingut adaptat als nous temps perquè ara per ara sempre es limiti a omplir a qualsevol preu una sèrie d’estands sense gaire ordre ni concert. Una cosa semblant ens pot passar en la Fira de Santa Teresa del Vendrell que necessita una relectura de la seva raó d’existir perquè cada dia reflecteix menys la vila i comarca que l’acull. En la darrera edició, a banda dels punts on venien productes alimentaris, la resta de la mostra va registrar en els moments claus com és la tarda de dissabte un descens de participants prou clar a la vista dels que passaven per allí.
Ara toca potenciar el que tenim a casa. Si els comerciants del Vendrell no poden participar perquè els suposa un cost molt elevat. Doncs encara que sigui utilitzant una presentació més assequible, la gràcia de la Fira és donar a conèixer el que tenim. Jo no li trobo cap sentit a què ens vinguin des de Girona a vendre pela patates especials o neteja sòls miraculosos.
En el moment de les crisis són una excel·lent excusa per fer un gir de 180 graus al nostre aparador puntual i canviar la seva filosofia i adaptar-la a aquest Vendrell tan sacsejat pels seus efectes negatius. No hem de ser ni els més bons, ni els millors, simplement hem de donar sortida a les nostres empreses i també als comerços de la nostra vila i comarca. És molt difícil trencar un dinàmica que fa molts anys que es perpetua, però enguany tenim una oportunitat per adaptar-nos a la nostra realitat. Potser en les primeres edicions, algú es queixarà, però possiblement amb el temps la gent veurà que és el camí més adequat per promocionar la nostra societat. Esperem que enguany hi hagi alguna cosa que denoti un punt d’inflexió. El que no és pot fer i menys en els temps que corren és fer una fira per complir l’expedient. Sinó potser que no la fem i agafem la seva partida del pressupost i el dediquem a una promoció real de l’ocupació o a atendre les persones més necessitades. Tampoc seria una cosa tan absurda, oi que no?
Publicat el 13 de febrer del 2009 al Diari del Baix Penedès
La nova distribució dels diferents elements que configuren la Xatonada, crec que ha estat molt reeixida. Per una banda, s’aconsegueix un ambient més acollidor al reunir en un mateix escenari visual quasi tots els elements que hi participen. Des de la fira de productes naturals fins a les dues mostres d’elaboració d’aquest plat, la infantil i l’adulta. Per l’altra banda, també és dona més amplitud al centre de la Rambla, alliberant aquest espai dels stands que configuraven una mena de barrera allí al mig d’aquest cèntric passeig.
El fet que els pares estessin apartats dels fills a l’hora de l’exhibició infantil és una iniciativa a tenir en compte perquè els nous candidats a mestres van poder elaborar amb més soltura el seu plat. Els altres anys, els pares anaven i venien entremig de les taules. Moure’s entre aquelles dues fileres la veritat és que no resultava gens fàcil. La gràcia és que els més menuts ho facin tan bé com poden i que siguin ells els únics responsables en la seva elaboració. A banda, que tenen els mestres xatonaires al seu voltant que els ajuden en tot moment si ho necessiten. Una dels puntals de la bona acollida d’aquest event del primer diumenge de febrer van ser els tres humoristes que durant tot el matí de diumenge varen estar provocant la gresca i somriures dins ambient ennuvolat amb constant risc de pluja. Ells en un moment es varen anomenar “El Govern de Catalunya”. Les seves entrevistes, cançons, comentaris i altres arts de l’animació van fer molt més lleuger i agradable aquest matí protagonitzat pel xató Tot això han estat uns petits retocs que han donat una nova imatge a la festa molt més amena.
La propera cita important d’aquest tipus de certàmens, la tenim en el Turismar de Coma-ruga. Un esdeveniment que fa molts anys que necessita una redifinició amb uns objectius i un contingut adaptat als nous temps perquè ara per ara sempre es limiti a omplir a qualsevol preu una sèrie d’estands sense gaire ordre ni concert. Una cosa semblant ens pot passar en la Fira de Santa Teresa del Vendrell que necessita una relectura de la seva raó d’existir perquè cada dia reflecteix menys la vila i comarca que l’acull. En la darrera edició, a banda dels punts on venien productes alimentaris, la resta de la mostra va registrar en els moments claus com és la tarda de dissabte un descens de participants prou clar a la vista dels que passaven per allí.
Ara toca potenciar el que tenim a casa. Si els comerciants del Vendrell no poden participar perquè els suposa un cost molt elevat. Doncs encara que sigui utilitzant una presentació més assequible, la gràcia de la Fira és donar a conèixer el que tenim. Jo no li trobo cap sentit a què ens vinguin des de Girona a vendre pela patates especials o neteja sòls miraculosos.
En el moment de les crisis són una excel·lent excusa per fer un gir de 180 graus al nostre aparador puntual i canviar la seva filosofia i adaptar-la a aquest Vendrell tan sacsejat pels seus efectes negatius. No hem de ser ni els més bons, ni els millors, simplement hem de donar sortida a les nostres empreses i també als comerços de la nostra vila i comarca. És molt difícil trencar un dinàmica que fa molts anys que es perpetua, però enguany tenim una oportunitat per adaptar-nos a la nostra realitat. Potser en les primeres edicions, algú es queixarà, però possiblement amb el temps la gent veurà que és el camí més adequat per promocionar la nostra societat. Esperem que enguany hi hagi alguna cosa que denoti un punt d’inflexió. El que no és pot fer i menys en els temps que corren és fer una fira per complir l’expedient. Sinó potser que no la fem i agafem la seva partida del pressupost i el dediquem a una promoció real de l’ocupació o a atendre les persones més necessitades. Tampoc seria una cosa tan absurda, oi que no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada