El que tinc comprovat és que el comerç tradicional en temps de crisi va perdent. A canvi augmenten els xinos, grans superfícies i altres establiments on les ofertes i la cosa clara: una bossa amb carn em costa tant i punt. Això és el metge ja preparat per vendre. Les converses de carnisseria i aviat les de peixateria van desapareixent. Tot en bosses i ben claret. Esperem que la cosa no vagi per aquí, però no sé que em diu que si que hi va. Que podrem fer?
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Cal reflexió des de dins pel comerç tradicional, creure que l'atenció personalitzada no és l'únic que es pot oferir, es pot super especialitzar l'oferta, oferir degustacions sobre noves entrades de referencies, receptes senzilles i a la vegades innovadores amb fullets, decoració del establiments representant la identitat del lloc, i per d'amunt de tot oferir qualitat garantida, bona matèria prima amb denominació d'origen..., sortit d'aigües, vinagres de totes menes, espècies, cruixents, foies...hi ha un ventall immens i molt atractiu, productes semi-elaborats..., pel comerç de sempre no està tot perdut!
Encapsular.. és la tendència de la societat actual...
Publica un comentari a l'entrada