A principis dels anys 90 la comarca seguint l’empenta del Consell Comarcal capitanejat per Benet Jané i els seus seguidors va decidir que això que la comarca no tingués una universitat no podia continuar. S’havien de posar mans a l’obra. Aquestes inquietuds formatives van portar a què tots els consistoris amb el Consell creessin el Consorci Universitari del Baix Penedès. Ara calia buscar una universitat que els proporcionés professors i que els acollís sota la seva capa protectora Llavors van optar per anar a la Rovira i Virgili que és el que toca per proximitat. La província sempre té preferència. La seva intenció inicial era dotar al Baix Penedès d’una facultat de dret, però no hi va haver sort i es van haver de conformar amb Relacions Laborals. També té el seu prestigi, però els estudis per ser advocat, com metge gaudeixen de més notorietat. L’escala de valor d’aquest tema no ha canviat gaire amb el temps.
Varen tirar endavant la proposta. Durant els seus més de 15 anys de vida anaven fent un programa d’assignatures bàsic per complir amb les necessitats fonamentals de la formació. A vegades inclòs algun curs no s’havia arribat a fer per manca d’alumnes. Per la primavera, organitzaven una mena de seminari que volia unir universitat i empresa. Al principi aquest esdeveniment durava una setmana, però darrerament, els dies han anat minvant. En les dues darrers edicions no crec que passes del parell de dies. La cosa estava força bé. Fins i tot resultava interessant per als que com la gran minoria no hi anàvem per aconseguir un parell de crèdits que ens poguessin resultar molt útils. S’havien portat personatges mediàtics com el radiofonista Justo Molinero, per animar a la gent a què hi participés, però la cosa s’ha anat desinflant edició a edició.
Primer, el preu de la matrícula que era molt superior a la què podies trobar en un altre centre públic com Tarragona o Barcelona. Segon, les instal·lacions que aprofiten l’Alberg de Santa Maria del Mar i no gaudeixen ni d’una bona biblioteca, ni d’un servei de bar amb un mínims exigibles. També hi mancaven altres espais i serveis com altres facultats del nostre voltant. La seva situació tampoc és la més indicada. Si que no està lluny de l’Estació de Sant Vicenç, però els camins de comunicació amb aquest important nus ferroviari, a certes hores del dia, jo no els aconsellaria a ningú.
Més tard van destinar un espai d’aquesta infrastructura a centre per ensenyar els secrets dels fogons a càrrec d’un prestigiós centre educatiu de Barcelona. Els elevats preus de la matrícula amb el problema de la ubicació que he esmentat van provocar que al cap de pocs anys la cosa deixés de funcionar. Llavors va venir la Fundació Santa Teresa que va tenir la genial idea d’utilitzar l’Escola com a eina de reinserció laboral va aconseguir donar-li vida i aportar-li nous candidats a cambrers, cuiners i altres. La cosa continua en peu i gaudeix d’un bon nom gràcies al treball fet per les persones que hi ha allí hi ha confiat des del primer dia. En especial la Jordina que ho té molt clar juntament amb la Marta.
Aquest ciri universitari en mans del Consorci Universitari del Baix Penedès ja està consumint la darrera part del ble. No podem oblidar que durant aquests darrers anys també s’estan fent classes d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.
Quan s’acabin els cursos vigents que s’imparteixen, desapareixerà relacions laborals de la comarca, però la Universitat Rovira i Virgili amb l’ajuda de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ha decidit dotar a la comarca de nous noves especialitats. Per una banda, a partir d’ara es podrà estudiar infermeria i també magisteri. Les pràctiques sanitàries les podran fer a l’hospital comarcal que porta per nom Hospital del Vendrell. Atès que el problema de la situació d’aquest centre educatiu no el podran solucionar a no sé que inverteixin uns quants milions, el que si que podran fer és i ho faran, segons diuen, es mantenir el preu dels estudis de Tarragona. Ara ens caldrà esperar veure que passa. Les universitats si els traiem el prestigi i reconeixement que comporta la seva finalitat i denominació, no deixa de ser un pur negoci com un altre. Una universitat necessita alumnes. Llavors crec que aquesta és la raó bàsica per la reedició d’aquest centre a la comarca però ara toca gestionar-ho directament per Tarragona. Ara faltarà saber quin ventall d’assignatures podran escollir en cada curs. Potser la programació serà molt simple pel cost que això comporta. ¿De quins serveis podran gaudir dels alumnes sense necessitat d’anar a Tarragona? Per l’altra banda, realment cal pensar si realment es mantindrà en els propers cursos. Quina acollida tindrà en el primer any? Esperem que la cosa rutlli sinó s’afegirà a un altre repte comarcal: fins ara és impossible posar una discoteca al Vendrell i que funcioni més de tres anys seguits amb certa normalitat. Esperem que la sort ens acompanyi aquest cop.
Publicat el 15 de maig del 2009 al Diari del Baix Penedès
Varen tirar endavant la proposta. Durant els seus més de 15 anys de vida anaven fent un programa d’assignatures bàsic per complir amb les necessitats fonamentals de la formació. A vegades inclòs algun curs no s’havia arribat a fer per manca d’alumnes. Per la primavera, organitzaven una mena de seminari que volia unir universitat i empresa. Al principi aquest esdeveniment durava una setmana, però darrerament, els dies han anat minvant. En les dues darrers edicions no crec que passes del parell de dies. La cosa estava força bé. Fins i tot resultava interessant per als que com la gran minoria no hi anàvem per aconseguir un parell de crèdits que ens poguessin resultar molt útils. S’havien portat personatges mediàtics com el radiofonista Justo Molinero, per animar a la gent a què hi participés, però la cosa s’ha anat desinflant edició a edició.
Primer, el preu de la matrícula que era molt superior a la què podies trobar en un altre centre públic com Tarragona o Barcelona. Segon, les instal·lacions que aprofiten l’Alberg de Santa Maria del Mar i no gaudeixen ni d’una bona biblioteca, ni d’un servei de bar amb un mínims exigibles. També hi mancaven altres espais i serveis com altres facultats del nostre voltant. La seva situació tampoc és la més indicada. Si que no està lluny de l’Estació de Sant Vicenç, però els camins de comunicació amb aquest important nus ferroviari, a certes hores del dia, jo no els aconsellaria a ningú.
Més tard van destinar un espai d’aquesta infrastructura a centre per ensenyar els secrets dels fogons a càrrec d’un prestigiós centre educatiu de Barcelona. Els elevats preus de la matrícula amb el problema de la ubicació que he esmentat van provocar que al cap de pocs anys la cosa deixés de funcionar. Llavors va venir la Fundació Santa Teresa que va tenir la genial idea d’utilitzar l’Escola com a eina de reinserció laboral va aconseguir donar-li vida i aportar-li nous candidats a cambrers, cuiners i altres. La cosa continua en peu i gaudeix d’un bon nom gràcies al treball fet per les persones que hi ha allí hi ha confiat des del primer dia. En especial la Jordina que ho té molt clar juntament amb la Marta.
Aquest ciri universitari en mans del Consorci Universitari del Baix Penedès ja està consumint la darrera part del ble. No podem oblidar que durant aquests darrers anys també s’estan fent classes d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.
Quan s’acabin els cursos vigents que s’imparteixen, desapareixerà relacions laborals de la comarca, però la Universitat Rovira i Virgili amb l’ajuda de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ha decidit dotar a la comarca de nous noves especialitats. Per una banda, a partir d’ara es podrà estudiar infermeria i també magisteri. Les pràctiques sanitàries les podran fer a l’hospital comarcal que porta per nom Hospital del Vendrell. Atès que el problema de la situació d’aquest centre educatiu no el podran solucionar a no sé que inverteixin uns quants milions, el que si que podran fer és i ho faran, segons diuen, es mantenir el preu dels estudis de Tarragona. Ara ens caldrà esperar veure que passa. Les universitats si els traiem el prestigi i reconeixement que comporta la seva finalitat i denominació, no deixa de ser un pur negoci com un altre. Una universitat necessita alumnes. Llavors crec que aquesta és la raó bàsica per la reedició d’aquest centre a la comarca però ara toca gestionar-ho directament per Tarragona. Ara faltarà saber quin ventall d’assignatures podran escollir en cada curs. Potser la programació serà molt simple pel cost que això comporta. ¿De quins serveis podran gaudir dels alumnes sense necessitat d’anar a Tarragona? Per l’altra banda, realment cal pensar si realment es mantindrà en els propers cursos. Quina acollida tindrà en el primer any? Esperem que la cosa rutlli sinó s’afegirà a un altre repte comarcal: fins ara és impossible posar una discoteca al Vendrell i que funcioni més de tres anys seguits amb certa normalitat. Esperem que la sort ens acompanyi aquest cop.
Publicat el 15 de maig del 2009 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada