La nostra existència es base en un grapat d’incompatibilitats que anem sortejant al llarg de la vida. Uns cops s’esquiven amb alegria i humor i altres ens deixem portar perquè tot just no ens atrapi el brau. El carril bici que uneix el Vendrell i Sant Salvador resulta que amb el pas del temps i fruit de la seva excel·lent acollida entre vianants de totes les edats ha fet incompatible el seu nom popular amb el seu ús real. Si vols circular en bicicleta amb una certa tranquil·litat has de vigilar una mica perquè en aquest vial s’hi donen cita moltes tipologies de vianants. Alguns van acompanyats de joves caminadors i altres opten per prendre a passejar el gos mentre van a donar a un tomb per la platja.
Si seguim el nostre itinerari a trobem la segona cita d’avui, Calafell. En concret la seva platja també presenta des de fa anys una mena d’incompatibilitat que ara ha sortit a la llum pública per un decret municipal molt polèmic. En aquesta zona del municipi ens trobem carrers no gaire amples per on els vianants pugen i baixen amb la tranquil·litat de gaudir d’una estona d’oci mentre miren aquí i allà. També hi trobem en aquests pocs metres els expositors dels comerciants que utilitzen la part frontal del seu comerç per mostrar als possibles clients el que amaga la seva botiga. En aquesta situació, però que aquest decret ha passat per alt, trobem les taules dels bars i restaurants que es troben rodejades per cadires sota un tendal que priva de l’ombra tot el seu domini físic
El consistori actual va decidir que per donar més espai a aquests concorreguts carrers s’havia de prohibir la presència d’aquesta material de mostrari al carrer. Els interessats ràpidament es van queixar refusant la mesura. Van enganxar fotocòpies dels articles de la premsa comarcal i provincial a les seves façanes i altres cartells queixant-se d’aquesta polèmica decisió política. Aquesta pressió ha generat una petita reacció de les autoritats competents. Ja no són tots els carrers sinó que excepcionalment si que es podran plantar aquests elements de màrketing adreçat al vianant en el passeig Marítim.
Tots coneixem proa bé quina ha estat la causa d’aquesta mesura prohibitiva provocada per unes situacions en uns períodes marcats del calendari anual.: Setmana Santa, juliol i agost i força caps de setmana de l’any en una franja horària de tarda força determinada.
La veritat és que hi ha moments que passejar per la platja de Calafell és fa una mica pesadet, en especial alguna tarda a l’estiu quan la calor apreta. Potser el problema no són aquest mostrari extern sinó les cadires i taules que ocupen la via pública. Però clar si a alguns restaurants i bars els traiem aquell espai a l’aire lliure i el negoci si que realment se’n va en orris. Alguns tenen la filosofia d’un petit espai cobert i força taules a l’exterior, en relació a la seva superfície en el seu interior.
La solució per tots està dins les causes perdudes. L’espai hi ha el que hi ha i miracles no se’n poden fer. Una mesura seria limitar aquests aparells externs per a cada establiment. Sense oblidar que hi hagi un seguiment perquè sigui aplicada amb coherència i igualtat per a tothom. A partir d’aquí, aplicar les sancions oportunes o altres mesures que es creguin adients Aquí el problema és un altre. S’ha de regular l’espai públic perquè hi ha punts molt concrets que estan molt disputats entre comerciants i clients potencials en circulació. No és el mateix una filera de taules que dues fileres de rajoles més per a tots els vianants. Tot això és nota més en temps de crisi i quan s’espera que l’estiu salvi en la mesura del possible una de les temporades més crítiques dels darrers anys. Sort que a Calafell no ha caigut dins els mercats preferit pel Top Manta. Ara per ara, Coma-ruga és el punt d’atracció a la comarca a prova dels diferents cossos de seguretat que trobem per les postres contrades. De moment, tothom sap qui és el guanyador real d’aquesta situació on trobem una presumpta incompatibilitat entre legalitat i il·legalitat.
Prendre una mesura dràstica d’aquest tipus no porta enlloc i al final, les passes enrere resten credibilitat i confiança en els seus responsables que l’han dictat. En un municipi on l’alcalde ha d’aclarir en algun acte oficial si parla com en qualitat d’alcalde o com a president del Consell Comarcal és fàcil que es donin aquest tipus d’incompatibilitats. És qüestió que cada cop que és posi una camisa diferent perquè la gent ho tingui clar des de les primeres paraules del seu peculiar discurs públic.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 29 de maig del 2009
Si seguim el nostre itinerari a trobem la segona cita d’avui, Calafell. En concret la seva platja també presenta des de fa anys una mena d’incompatibilitat que ara ha sortit a la llum pública per un decret municipal molt polèmic. En aquesta zona del municipi ens trobem carrers no gaire amples per on els vianants pugen i baixen amb la tranquil·litat de gaudir d’una estona d’oci mentre miren aquí i allà. També hi trobem en aquests pocs metres els expositors dels comerciants que utilitzen la part frontal del seu comerç per mostrar als possibles clients el que amaga la seva botiga. En aquesta situació, però que aquest decret ha passat per alt, trobem les taules dels bars i restaurants que es troben rodejades per cadires sota un tendal que priva de l’ombra tot el seu domini físic
El consistori actual va decidir que per donar més espai a aquests concorreguts carrers s’havia de prohibir la presència d’aquesta material de mostrari al carrer. Els interessats ràpidament es van queixar refusant la mesura. Van enganxar fotocòpies dels articles de la premsa comarcal i provincial a les seves façanes i altres cartells queixant-se d’aquesta polèmica decisió política. Aquesta pressió ha generat una petita reacció de les autoritats competents. Ja no són tots els carrers sinó que excepcionalment si que es podran plantar aquests elements de màrketing adreçat al vianant en el passeig Marítim.
Tots coneixem proa bé quina ha estat la causa d’aquesta mesura prohibitiva provocada per unes situacions en uns períodes marcats del calendari anual.: Setmana Santa, juliol i agost i força caps de setmana de l’any en una franja horària de tarda força determinada.
La veritat és que hi ha moments que passejar per la platja de Calafell és fa una mica pesadet, en especial alguna tarda a l’estiu quan la calor apreta. Potser el problema no són aquest mostrari extern sinó les cadires i taules que ocupen la via pública. Però clar si a alguns restaurants i bars els traiem aquell espai a l’aire lliure i el negoci si que realment se’n va en orris. Alguns tenen la filosofia d’un petit espai cobert i força taules a l’exterior, en relació a la seva superfície en el seu interior.
La solució per tots està dins les causes perdudes. L’espai hi ha el que hi ha i miracles no se’n poden fer. Una mesura seria limitar aquests aparells externs per a cada establiment. Sense oblidar que hi hagi un seguiment perquè sigui aplicada amb coherència i igualtat per a tothom. A partir d’aquí, aplicar les sancions oportunes o altres mesures que es creguin adients Aquí el problema és un altre. S’ha de regular l’espai públic perquè hi ha punts molt concrets que estan molt disputats entre comerciants i clients potencials en circulació. No és el mateix una filera de taules que dues fileres de rajoles més per a tots els vianants. Tot això és nota més en temps de crisi i quan s’espera que l’estiu salvi en la mesura del possible una de les temporades més crítiques dels darrers anys. Sort que a Calafell no ha caigut dins els mercats preferit pel Top Manta. Ara per ara, Coma-ruga és el punt d’atracció a la comarca a prova dels diferents cossos de seguretat que trobem per les postres contrades. De moment, tothom sap qui és el guanyador real d’aquesta situació on trobem una presumpta incompatibilitat entre legalitat i il·legalitat.
Prendre una mesura dràstica d’aquest tipus no porta enlloc i al final, les passes enrere resten credibilitat i confiança en els seus responsables que l’han dictat. En un municipi on l’alcalde ha d’aclarir en algun acte oficial si parla com en qualitat d’alcalde o com a president del Consell Comarcal és fàcil que es donin aquest tipus d’incompatibilitats. És qüestió que cada cop que és posi una camisa diferent perquè la gent ho tingui clar des de les primeres paraules del seu peculiar discurs públic.
1 comentari:
"...sigui aplicada amb coherència i igualtat per a tothom." Com be dius en algun comentari...mai plou a gust de tothom.
"...passes enrera, resten credibilitat i confiança...", dons sí, certes actuacions en poblacions que es pot...com les nostres, cal consensuar amb els afectats, a la fi passen per reunions igualment i no deixen el mal gust de boca el que ha s'hagin fet possible per motius de pressió i de descontent.
Publica un comentari a l'entrada