La nova situació econòmica i social està forçant de mica en mica a molta gent a escollir entre dues postures socials amb un cert antagonisme. Una de les gràcies i beneficis de la política europea i de molts països rics d’aquest planeta és la força i l’empenta que ha anat assolint de mica en mica la classe mitjana. Una mena de coixí social que acollia la gran major part dels estats desenvolupats. La majoria d’aquests membres provenien de les classes menys afavorides de la societat. Aquells que han lluitat i han tingut força i valor per tirar endavant i les circumstàncies no li han estat adverses. També n’hi hagut algun membre que per mil motius, entre ells que no s’ha sabut actualitzar a les noves realitats i han anat perdent poder econòmic i estratègic. Han intentat a qualsevol preu mantenir el seu nivell social, encara que sigui a cop d’anar a visitar al banc per buscar motius per justificar la seva aparença social.
La crisi està forçant a moltes persones de classe mitja a anar a engrossir les classes baixes de la societat. Això a simple vist no vol dir gaire gran cosa, però aquest nivell social és el que gaudeix d’alguna de les prestacions socials i ajudes d’aquest tipus.
Hi ha molts tríptics de molts colors i il·lustracions a l’administració pública, però jo encara no n’he vist cap que expliqui clarament les diferents ajudes socials que ofereixen les diferents administracions. Des del departament de benestar social del teu ajuntament fins als 2.500 euros del pla Zapatero quan arriba el torn de la paternitat o els famosos 420 que encara no ha quedat clar..
Aquesta trasbals social ha agafat de ple en ple a tota la classe mitjana. Aquells que anaven vivint amb un hipoteca i un salari. En el banc hi tenien dipositats part dels seus somnis i de les seves realitats més ambicioses. Aquest terratrèmol social de conseqüències imprevisible i d’abast mundial dins la part del món que viu dins la globalització interelacionada. La immensa majoria veïns del Camerun, han estat pobres de solemnitat, ho són i molt segurament no canviarà la seva condició social durant uns anys. Però la resta del món tenim la sort de pujar i baixar en les escales social, encara que hi hagi uns màxim i uns mínims que no et pots saltar perquè és molt probable que et facin fora del joc si ets massa agosarat.
Cada dia més gent utilitza algunes estratègies per anar millorant dins els possibles la situació econòmica de la família. Per exemple, tens un fill i no estàs casat i la dona està a l’atur. Llavors deixes el fill a càrrec de la mare i tens molts de punts que cobris algun tipus d’ajuda familiar d’uns 400 euros. El pare de la criatura pot compartir habitatge amb la dona i el fill, però aquesta relació no ha de constar com un nucli. Simplement i de manera oficial comparteixen habitatge.Els nous pobres són els que visiten Caritas de tant en tant. Hi podran anar en un cotxe de gamma alta que no poden vendre perquè si ho fan els hi donaran pocs diners i a més no tindran resolt el tema del transport. No t’estranyi que tinguin un xalet a la platja amb un cartell de coloraines molt gran que anuncia la seva venda, però que encara està allí esperant que algú se’l vulgui fer seu. Amb això podran deixar de pagar una hipoteca, però tampoc no els pot garantir gaire gran cosa més perquè els preus han baixat molt. Tots aquells que vivien ben ubicats en la classe mitjana durant un temps van estar gaudint dels privilegis de l’alta per tornar a caure en les parts baixes de la piràmide social. És el moment de les subvencions i ajudes socials esperant que tot aquest col·lectiu torni a remuntar en l’escala social, però de moment viuen pendents d’aquests diners que l’administració atorga complint una sèrie de requisits. Llavors és qüestió d’anar trampejant la situació acollint-se al màxim número d’ajudes socials esperant temps millors.
La crisi està forçant a moltes persones de classe mitja a anar a engrossir les classes baixes de la societat. Això a simple vist no vol dir gaire gran cosa, però aquest nivell social és el que gaudeix d’alguna de les prestacions socials i ajudes d’aquest tipus.
Hi ha molts tríptics de molts colors i il·lustracions a l’administració pública, però jo encara no n’he vist cap que expliqui clarament les diferents ajudes socials que ofereixen les diferents administracions. Des del departament de benestar social del teu ajuntament fins als 2.500 euros del pla Zapatero quan arriba el torn de la paternitat o els famosos 420 que encara no ha quedat clar..
Aquesta trasbals social ha agafat de ple en ple a tota la classe mitjana. Aquells que anaven vivint amb un hipoteca i un salari. En el banc hi tenien dipositats part dels seus somnis i de les seves realitats més ambicioses. Aquest terratrèmol social de conseqüències imprevisible i d’abast mundial dins la part del món que viu dins la globalització interelacionada. La immensa majoria veïns del Camerun, han estat pobres de solemnitat, ho són i molt segurament no canviarà la seva condició social durant uns anys. Però la resta del món tenim la sort de pujar i baixar en les escales social, encara que hi hagi uns màxim i uns mínims que no et pots saltar perquè és molt probable que et facin fora del joc si ets massa agosarat.
Cada dia més gent utilitza algunes estratègies per anar millorant dins els possibles la situació econòmica de la família. Per exemple, tens un fill i no estàs casat i la dona està a l’atur. Llavors deixes el fill a càrrec de la mare i tens molts de punts que cobris algun tipus d’ajuda familiar d’uns 400 euros. El pare de la criatura pot compartir habitatge amb la dona i el fill, però aquesta relació no ha de constar com un nucli. Simplement i de manera oficial comparteixen habitatge.Els nous pobres són els que visiten Caritas de tant en tant. Hi podran anar en un cotxe de gamma alta que no poden vendre perquè si ho fan els hi donaran pocs diners i a més no tindran resolt el tema del transport. No t’estranyi que tinguin un xalet a la platja amb un cartell de coloraines molt gran que anuncia la seva venda, però que encara està allí esperant que algú se’l vulgui fer seu. Amb això podran deixar de pagar una hipoteca, però tampoc no els pot garantir gaire gran cosa més perquè els preus han baixat molt. Tots aquells que vivien ben ubicats en la classe mitjana durant un temps van estar gaudint dels privilegis de l’alta per tornar a caure en les parts baixes de la piràmide social. És el moment de les subvencions i ajudes socials esperant que tot aquest col·lectiu torni a remuntar en l’escala social, però de moment viuen pendents d’aquests diners que l’administració atorga complint una sèrie de requisits. Llavors és qüestió d’anar trampejant la situació acollint-se al màxim número d’ajudes socials esperant temps millors.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de setembre del 2009
2 comentaris:
El que expliques és cert, però si molta gent (no dic tots) no hagués estirat més el braç que la màniga i voler aparenta el que no era,en aquest moments no estarien passant un malt trangol.En el sector de la construcció trobaràs molts referents d’aquesta societat construïda en un Castell de Paper.
Si quieres saber cualquier tipo de ayuda, no sólo a nivel estatal sino europeo. Es porque no tienes un compañero de feina marroquí. Esta gente esta enterada de los diferentes tipos de ayuda de los estados europeos. (Sobre todo en lo referente a familia e hijos).
La argentinización del proletariado convirtiendolo en lumpen es evidente.
Parafraseando a Faemino y Cansado: "Veo Fronklins". Es Veo "Kisner por todos lados". Mini Kisner peronistas y populistas, desde el radicalismo de izquierdas hasta los conservadores oligarquicos de pueblo por todos lados. Kisner independentistas o Kisner españolistas. La clase media baja (EL currela con un sueldo, sanidad y educación pública) van a ser los perjudicados.
Y te recuerdo: Un mileurista es un dosmilquinientos euristas después de impuestos.
El peso de los múltiples estados que tenemos encima recae en las clases media y media-baja. Nos las var a dar todas juntas.
¿Conocemos algún contribuyente que pague más del doble de lo que gana, en impuestos? Interesa crear mileuristas.
Publica un comentari a l'entrada