Encara no he anat a la Lira, però algun dia em deixaré caure. El que he sentit fins ara que va estar molt bé la inauguració que van fer els Inestables i l'elenc de la Lira, però les cadires no són molt còmodes en especial per als que no som de la mitjana nacional. També m'han comentat que des de les darreres files no es distingeix als actors, cosa normal i que fa molt de pendent. Això fa que costi de pujar per a les persones amb dificultats de mobilitat. Quan hi vagi ja us explicarè.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per boca de gent que hi va ser (jo tampoc vaig poder anar-hi), m'han comentat que tot l'acte va estar molt bé i que el teatre és espectacular. No em van dir res de les cadires.
Felicitats i esperem gaudir de bon teatre.
Jo tampoc sóc de la mida standard i hi vaig cabre perfectament, a més crec que són bastant còmodes. Era a la última fila i ho vaig sentir i veure perfecte. Referent a les escales, jo crec que tens raó. Per mi el graó es massa petit i al ser de tipus parquet (fusta) segons amb quines sabates vas, rellisques. O sigui que ja veurem si algú no farà un petó al terra.
Apa, siau
Rosa Maria
Publica un comentari a l'entrada