En plena crisi, encara que pel que estem veient potser estem passant la part més dolça d’aquests anys de vaques flaques perquè sembla que en tenim per uns cinc anys més. Entre el que portem i ens falta sembla que estem al davant del número 7. Una xifra sagrada amb força connotacions màgiques més enllà de la nostra racionalitat. Hem passat Tots Sants, estem apropant-nos a un dels exemples clàssics com en aquest país no hi ha entesa entre societat civil i religiosa. El pont de la Puríssima Constitució ens ve a dir que aquí cadascú fa la seva guerra. Cadascú que se serveixi com vulgui, però ningú vol renunciar a res. Més enllà Nadal i un nou any. En aquests mesos ja fa uns anys que vinc reclamant que el millor lot que poden donar a la corporació és un pernil de Nadal, també em serveix una espatlleta, diners o res. Encara que el panettone dels darrers anys també es mereixia el seu respecte i estima. No ho sé oficialment, però jo crec que enguany no ens donaran lot de Nadal. La cosa no està per tirar coets. Encara que vivim en una mena de superàvit mediàtic que poca gent acaba d’entendre, però és motiu d’algun titular, frases lapidàries i bromes a part. El Joan Laporta, darrer president del Barça i nou candidat a viure de la política nacional catalana sembla que també segueix aquest curiós mètode econòmic quan els números, els miris com els miris estan ben vermells.
Si mirem els pressupostos de l’Ajuntament del Vendrell per aquest 2010 veiem com pel demà lots de Nadal tenim assignats 1.800 euros en front dels 6.000 de l’any anterior. Una dràstica reducció que arriba a un 70%. De moment, els diners estan clarament contemplats en el vigent pressupost. En comptes dels clàssics productes de sempre, potser enguany ens donaran un paquet de neules i una botella petita de cava i dins d’una capsa menuda de cartró amb la omnipresent felicitació de Nadal en la què el president temporal de tot aquest invent ens desitja unes bones festes.
El fet que ens donin lot o no és un tema indiferent. Si aquests quasi 2.000 euros són utilitzats per una cosa amb cara i peus doncs ben invertit siguin i aquí no passa res. Ara si els destinen per una avorrida i insulsa memòria de legislatura no em fa cap mena de gràcia. És llençar els diners. Però si és el cas, tampoc no refusarem aquests torrons i productes vitivinícoles en un temps on imperen les dietes i els sobres de proteïnes que cada dia consumeixen més gent.
Com a vendrellencs i com a treballadors de l’Ajuntament ens podem sentir orgullosos, o no, d’haver contribuït amb 120.000 euros a l’arranjament de l’orgue barroc de la nostra església. Una xifra prou rellevant i que ha estat clau perquè la cosa arribés al seu final feliç. Altres administracions com el màxim mandatari del Consell Comarcal no se l’ha vist per enlloc. Ni quan el van prendre ni quan el varen tornar. Suposo que el seu màxim dirigent polític prefereix altres tipus d’actes i propostes més en una altra línia que no sé com qualificar, però la realitat és aquesta. Per altra banda, no sé si el encara president Montilla ha aportat la part que va dir que posaria responent a aquesta relació quasi fraternal entre ell i el nostre instrument. Potser amb aquests bons de la Generalitat podrà tapar alguns comptes pendents abans que Catalunya torni a escollir un partit que després pot governar o quedar-se a l’oposició. Els pactes poden donar molt de si.
Enguany ha estat un mal any. Només falta donar un tomb pel Vendrell per veure molts cartells de “en venda” o “ es traspassa”. Molts d’aquests en nous negocis que han provat sort per buscar-se una alternativa laboral i al final han fracassat. El problema és que la gent no gasta i hi ha poc moviment econòmic en la majoria de sectors i les administracions públiques estan escurades. La cosa està molt parada, més del que és habitual per a les nostres contrades. La solució és molt complicada. De mica en mica aniran acabant la prestació d’atur tots aquests que fa dos anys que l’estaven cobrant i ja no tenen res. Podran aconseguir una aportació mínima, però... La majoria d’aquests que es formen i fan cursos veuran com la seva inversió no ha donat resultat. Benaventurats els que hi si que han trobat alguna cosa i els hi ha valgut la pena, però la cosa està molt complicada. Empreses públiques i privades hauran de fer màns i mànigues per pagar als seus treballadors la normal i un esforç extraordinari per la paga extraordinària del Nadal que el senyor Zapatero ja es va encarregar de minvar per decret als funcionaris públics. Sempre ens quedarà les notes de l’orgue acompanyant-nos en aquests moments tan especials a banda dels Reis, Pare Noel i altres elements màgics que ens permeten somiar, perquè com diuen no costa, de moment, diners.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de novembre del 2010
Si mirem els pressupostos de l’Ajuntament del Vendrell per aquest 2010 veiem com pel demà lots de Nadal tenim assignats 1.800 euros en front dels 6.000 de l’any anterior. Una dràstica reducció que arriba a un 70%. De moment, els diners estan clarament contemplats en el vigent pressupost. En comptes dels clàssics productes de sempre, potser enguany ens donaran un paquet de neules i una botella petita de cava i dins d’una capsa menuda de cartró amb la omnipresent felicitació de Nadal en la què el president temporal de tot aquest invent ens desitja unes bones festes.
El fet que ens donin lot o no és un tema indiferent. Si aquests quasi 2.000 euros són utilitzats per una cosa amb cara i peus doncs ben invertit siguin i aquí no passa res. Ara si els destinen per una avorrida i insulsa memòria de legislatura no em fa cap mena de gràcia. És llençar els diners. Però si és el cas, tampoc no refusarem aquests torrons i productes vitivinícoles en un temps on imperen les dietes i els sobres de proteïnes que cada dia consumeixen més gent.
Com a vendrellencs i com a treballadors de l’Ajuntament ens podem sentir orgullosos, o no, d’haver contribuït amb 120.000 euros a l’arranjament de l’orgue barroc de la nostra església. Una xifra prou rellevant i que ha estat clau perquè la cosa arribés al seu final feliç. Altres administracions com el màxim mandatari del Consell Comarcal no se l’ha vist per enlloc. Ni quan el van prendre ni quan el varen tornar. Suposo que el seu màxim dirigent polític prefereix altres tipus d’actes i propostes més en una altra línia que no sé com qualificar, però la realitat és aquesta. Per altra banda, no sé si el encara president Montilla ha aportat la part que va dir que posaria responent a aquesta relació quasi fraternal entre ell i el nostre instrument. Potser amb aquests bons de la Generalitat podrà tapar alguns comptes pendents abans que Catalunya torni a escollir un partit que després pot governar o quedar-se a l’oposició. Els pactes poden donar molt de si.
Enguany ha estat un mal any. Només falta donar un tomb pel Vendrell per veure molts cartells de “en venda” o “ es traspassa”. Molts d’aquests en nous negocis que han provat sort per buscar-se una alternativa laboral i al final han fracassat. El problema és que la gent no gasta i hi ha poc moviment econòmic en la majoria de sectors i les administracions públiques estan escurades. La cosa està molt parada, més del que és habitual per a les nostres contrades. La solució és molt complicada. De mica en mica aniran acabant la prestació d’atur tots aquests que fa dos anys que l’estaven cobrant i ja no tenen res. Podran aconseguir una aportació mínima, però... La majoria d’aquests que es formen i fan cursos veuran com la seva inversió no ha donat resultat. Benaventurats els que hi si que han trobat alguna cosa i els hi ha valgut la pena, però la cosa està molt complicada. Empreses públiques i privades hauran de fer màns i mànigues per pagar als seus treballadors la normal i un esforç extraordinari per la paga extraordinària del Nadal que el senyor Zapatero ja es va encarregar de minvar per decret als funcionaris públics. Sempre ens quedarà les notes de l’orgue acompanyant-nos en aquests moments tan especials a banda dels Reis, Pare Noel i altres elements màgics que ens permeten somiar, perquè com diuen no costa, de moment, diners.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 12 de novembre del 2010
1 comentari:
M'agrada molt la teura foto del perfil. Està guai!hehe
Publica un comentari a l'entrada