Una de les gràcies de les calçotades i xatonades és que són àpats per fer en comunitat i la gràcia és la companyia i començar des de zero fins que es replega tot. Menjar xató i calçots a casa sol és molt trist perquè aquests plats són per compartir. Hi ha coses com les paelles que també tenen aquestes característiques però aquí el rei és la calçotada.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
hay cosas que no se pueden hacer solo/a
Publica un comentari a l'entrada