Estem en els primers passos de la nova legislatura que ens acompanyarà fins l’any 2015 marcats per una crisi global i que encara no ha tocat fons.
En aquests propers 4 anys podran triomfar els innovadors, els imaginatius, els estalviadors, els emprenedors, els experimentats entre d’altres etiquetes. Cada dia sembla que hi haurà menys lloc pels paràsits, els malgastadors, els clàssics, els neofatxes, els cecs fidels, els monòtons, els fills o amics de, entre d’altres casos. Aquesta és la teoria, però a la practica sempre acaben triomfant els segons en perjudici dels primers que es van esvaint de l’existència diària.
La comarca en l’anterior legislatura no ha viscut ni grans moments ni grans episodis que hagin marcat un canvi en la història comarcal. Calafell s’ha atrevit amb la revisió del seu pla general d’ordenació del municipi no sense polèmica per tots els cantons. Al Vendrell, hem inaugurat la Lira en la seva versió millor, però més reduïda amb un nom diferent i unes escales que et porten al cel. L’altra gran aportació d’aquesta legislatura és l’orgue del Vendrell, que és una mena de joia de la corona. Però el que ha causat més sensació a propis i estranys és la paret de les pintures del cap de munt del carrer del Mar. Un dels elements urbanístics més fotografiats del Vendrell i que ha agradat a indigenes i nouvinguts de totes les generacions. Aquest element combinat amb l’avi i el nen que es troba a pocs metres d’aquest punt de trobada del centre de la vila. Dues figures també emblemàtiques tot i no estar en el millor lloc perquè suposen un ensurt per alguns esdeveniments que es fan en aquest espai públic del centre de la vila. Molts no s’han assabentat encara, però aquests dos personatges, que encara no tenen nom, han estat els protagonistes d’una campanya de convivència i civisme que molta gent encara no ha entès el seu missatge intrínsec. Encara que sembla que si que s’han deixat veure clarament les seves conseqüències reals amb l’augment de regidors d’un grup en el consistori vendrellenc arran del 22 M. Els tríptics tenen la seva limitació. El missatge a vegades no és prou entenedors per a tothom.
També hem inaugurat la nova Escola de Música amb unes escales en el seu Auditori que es podien haver eliminat per evitar algun petit ensurt, però entre això i la Lira formen una campanya perquè mirem a terra quan estem en aquests nous edificis del segle XXI.
Som més rics que ahir i més pobres que demà, però a canvi de pagar interessos i d’altres invents financers anem tirant i de moment no ens plantejat de fer cap política seriosa d’estalvi amb cara i ulls i a consciència. Petites retallades aquí i allí, però tot segueix com si res. Anirem superant els nostres competidors més directes en aquest rànquing d’ajuntaments més endeutats. A veure qui es farà càrrec de tot plegat d’aquí un temps. De moment a pintar un somriure en les nostres cares per dissimular un mal de panxa anunciat.
Un altre element que ha entrat en les nostres vides ha estat el mosquit tigre que realment ha fet estralls arreu. Les seves picades són molt perjudicials per aquells escollits a l’atzar. La nova ordenança allunyarà aquesta maleïda espècie dels nostres dominis. El torrent del Lluch continua deixant passar una corrent continua d’aigua que segurament és el punt de trobada d’aquesta nous veïns amb dues ales.
Hem descobert un altre cop que les palmeres a les nostres contrades és una mala inversió. Són boniques i formoses i alguna cosa tenen a veure amb el clima mediterrani, però el morrut fa de les seves i de mica en mica les va eliminant del nostre terme.
Ens hem dedicat a dissenyar dos plans de convivència amb noms diferents i que el seu fruit ha estat una mena d’ordenança molt articulada perquè té molta lletra escrita. Paper mullat al cap del temps perquè les coses canvien en poc temps encara que això no es pugui percebre a simple vista i menys pels polítics que cada dia estan més lluny de la realitat.
Es continuen buscant al Vendrell persones que portin burca. Aquesta ordenança es pugui encetar o almenys que es trobi una foto ideal que pugui il·lustrar aquesta informació que sempre queda un xic forçada o s’ha de buscar en l’arxiu d’altres localitats.
Sembla que el totxo comença a deixar-se veure al Botafoc. Encara tenim el Tancat del Galan i les Madrigueres per anar fent casetes i pisets. De moment un lloc ideal per veure com les herbes creixent entre l’asfalt o no. De les Arees Residencials Estratègiques, només a Calafell s’ha sentit alguna cosa. El Pla de Barris també ha canviat amb més o menys sort els carrers més cèntrics de la vila. Crec que amb la reforma de l’oficina del Pla de Barris aquell cèntric edifici ha perdut el seu encant. La vida continua endavant i visca les festes populars que organitzem arreu. A gaudir de l’estiu que és el que toca.
Article pulbicat al Diari del Baix Penedès el 23 de juny del 2011
En aquests propers 4 anys podran triomfar els innovadors, els imaginatius, els estalviadors, els emprenedors, els experimentats entre d’altres etiquetes. Cada dia sembla que hi haurà menys lloc pels paràsits, els malgastadors, els clàssics, els neofatxes, els cecs fidels, els monòtons, els fills o amics de, entre d’altres casos. Aquesta és la teoria, però a la practica sempre acaben triomfant els segons en perjudici dels primers que es van esvaint de l’existència diària.
La comarca en l’anterior legislatura no ha viscut ni grans moments ni grans episodis que hagin marcat un canvi en la història comarcal. Calafell s’ha atrevit amb la revisió del seu pla general d’ordenació del municipi no sense polèmica per tots els cantons. Al Vendrell, hem inaugurat la Lira en la seva versió millor, però més reduïda amb un nom diferent i unes escales que et porten al cel. L’altra gran aportació d’aquesta legislatura és l’orgue del Vendrell, que és una mena de joia de la corona. Però el que ha causat més sensació a propis i estranys és la paret de les pintures del cap de munt del carrer del Mar. Un dels elements urbanístics més fotografiats del Vendrell i que ha agradat a indigenes i nouvinguts de totes les generacions. Aquest element combinat amb l’avi i el nen que es troba a pocs metres d’aquest punt de trobada del centre de la vila. Dues figures també emblemàtiques tot i no estar en el millor lloc perquè suposen un ensurt per alguns esdeveniments que es fan en aquest espai públic del centre de la vila. Molts no s’han assabentat encara, però aquests dos personatges, que encara no tenen nom, han estat els protagonistes d’una campanya de convivència i civisme que molta gent encara no ha entès el seu missatge intrínsec. Encara que sembla que si que s’han deixat veure clarament les seves conseqüències reals amb l’augment de regidors d’un grup en el consistori vendrellenc arran del 22 M. Els tríptics tenen la seva limitació. El missatge a vegades no és prou entenedors per a tothom.
També hem inaugurat la nova Escola de Música amb unes escales en el seu Auditori que es podien haver eliminat per evitar algun petit ensurt, però entre això i la Lira formen una campanya perquè mirem a terra quan estem en aquests nous edificis del segle XXI.
Som més rics que ahir i més pobres que demà, però a canvi de pagar interessos i d’altres invents financers anem tirant i de moment no ens plantejat de fer cap política seriosa d’estalvi amb cara i ulls i a consciència. Petites retallades aquí i allí, però tot segueix com si res. Anirem superant els nostres competidors més directes en aquest rànquing d’ajuntaments més endeutats. A veure qui es farà càrrec de tot plegat d’aquí un temps. De moment a pintar un somriure en les nostres cares per dissimular un mal de panxa anunciat.
Un altre element que ha entrat en les nostres vides ha estat el mosquit tigre que realment ha fet estralls arreu. Les seves picades són molt perjudicials per aquells escollits a l’atzar. La nova ordenança allunyarà aquesta maleïda espècie dels nostres dominis. El torrent del Lluch continua deixant passar una corrent continua d’aigua que segurament és el punt de trobada d’aquesta nous veïns amb dues ales.
Hem descobert un altre cop que les palmeres a les nostres contrades és una mala inversió. Són boniques i formoses i alguna cosa tenen a veure amb el clima mediterrani, però el morrut fa de les seves i de mica en mica les va eliminant del nostre terme.
Ens hem dedicat a dissenyar dos plans de convivència amb noms diferents i que el seu fruit ha estat una mena d’ordenança molt articulada perquè té molta lletra escrita. Paper mullat al cap del temps perquè les coses canvien en poc temps encara que això no es pugui percebre a simple vista i menys pels polítics que cada dia estan més lluny de la realitat.
Es continuen buscant al Vendrell persones que portin burca. Aquesta ordenança es pugui encetar o almenys que es trobi una foto ideal que pugui il·lustrar aquesta informació que sempre queda un xic forçada o s’ha de buscar en l’arxiu d’altres localitats.
Sembla que el totxo comença a deixar-se veure al Botafoc. Encara tenim el Tancat del Galan i les Madrigueres per anar fent casetes i pisets. De moment un lloc ideal per veure com les herbes creixent entre l’asfalt o no. De les Arees Residencials Estratègiques, només a Calafell s’ha sentit alguna cosa. El Pla de Barris també ha canviat amb més o menys sort els carrers més cèntrics de la vila. Crec que amb la reforma de l’oficina del Pla de Barris aquell cèntric edifici ha perdut el seu encant. La vida continua endavant i visca les festes populars que organitzem arreu. A gaudir de l’estiu que és el que toca.
Article pulbicat al Diari del Baix Penedès el 23 de juny del 2011
2 comentaris:
xaval, avui t'has lluit. Quin repàs més xulo
Miquel, pensa que tant La Lira, com l'Orgue, com la Plaçeta Ramón i Vidales, com les 2 figures de la Plaça Vella són temes en els que ha intervingut el Xavier Mercadé. Consti que aquest no és polític, almenys de moment, i fa més feina que els 12 regidors tots junts....... i a sobre sense cobrar!!!!
Publica un comentari a l'entrada