El miracle de Vip's

La mítica discoteca del carrer Monturiol de Calafell tancava les seves portes al setembre del 2004 després de la temporada d’estiu fruit de la manca de clients que ja havien deixat de freqüentar aquest punt de trobada, el qual va viure la seva època daurada a la dècada dels 80 i 90. Els motius certs que van forçar a la clausura indefinida no se sabran mai. Suposo que devia ser la confluència de certs elements com els efectes mediàtics d’alguns episodis de petites baralles de carrer havien anat enterbolint la fama nocturna de Calafell Platja. També hi podem veure l’empenta de nous corrents musicals que potser els darrers responsables de la discoteca no van saber adaptar a les noves necessitats. L’entrada en funcionament del Louie Vega que semblava que havia d’atendre les noves preferències dels joves. Una de les llegendes que circulava era que havien tancat el local per aprofitar el solar per construir-hi pisos. Enmig de tot això també sorgien les queixes entre els veïns d’aquests carrers pel soroll que havien de suportar per les nits arran dels protagonistes menys discrets d’aquesta moguda. Entre una cosa i l’altra amb el temps es van anar tancant tots aquestes propostes com el Babilon, l’Onyx, el Louie Vega i com no la nostra protagonista. Aquest fenomen no només passava a Calafell: Arqus, Biblos, Crisalys, Long Play i tants altres punts de trobada del jovent del Baix Penedès van anar tancant les portes sense que aparegués cap alternativa per cobrir aquestes baixes. Encara no sé on es posa el jovent del nostre dia a l’hora d’anar de marxa. Tot i que la crisi és molt greu la gent encara deu sortir. No ho sé.. A l’estiu encara tenim les carpes que podem trobar en alguna versió a moltes localitats importants del nostre voltant, però al hivern és un de les preguntes a les quals no he trobat una resposta coherent. Nous temps. Noves preferències. Però quines? Per motius professionals he tingut l’oportunitat de conèixer un dels tres Reis Mags que han fet possible que Vip’s recobres la seva dignitat i tornes a engegar màquina per revitalitzar la nit calafellenca. Aquest protagonista és el calafellenc Tomàs Cachinero que des de fa uns any ha posat tot el seu esforç per animar algunes de les propostes lúdiques de casa nostra. Ell ha treballant en projectes teatrals a través de la K-mama, no ha faltat a les cites del carnaval d’hivern. Fa uns pocs anys va prendre les rendes juntament amb altre soci d’un dels xiringuitos de la platja vendrellenca en un dels llocs amb menys turistes passejant, però amb força segones residències, especialment manyos. En aquest espai sobre la sorra mentre altres espais similars es limitaven a celebrar la revetlla de Sant Joan com una nit més, ell el va decorar amb gust. Li va posar la música i l’ambient per fer-ho un dels punts d’atractiu de la costa baixpenedesenca. El resultat és que va omplir de gent que buscava una idea alternativa i diferent a anys llum de la patxanga, els clàssics de ball i la màquina que es podia escoltar a Coma-ruga. Ell i els seus socis, l’Amadeu i el Josep, han encetat aquest arriscat projecte en els temps que corren i amb molts vents bufant en contra, però són joves i són valents i tenen bon gust a l’hora d’oferir als clients allò que busquen i es mereixen. El Tomàs i els seus amics i socis són persones que coneixen la comarca i saben què oferir. No van a buscar lluny d’aquí i pagant diners perquè ens organitzin fires o festivals varis que omplen de gent els carrers durant unes hores. Ells són com formigues que van fent i treballant sense pausa, però sense presa buscant el màxim de sintonia entre els diferents ingredients, però oferint una seguretat i unes garanties als clients que saben que allí hi estaran com a casa. Ells impliquen amics com la K-mama o el Gerard del Jané Ventura que són persones que també creuen en aquests ideals i que tots junts estan destinats a ajudar-se per tirar la comarca endavant. Una cosa més que necessària pels temps que corren actualment. Persones com ells que han tret gairebé del desguàs aquest renovat motor econòmic es mereixen tota la nostra admiració per l’aposta que han tirat endavant i que des del passat dia 3 de juliol és una tota una realitat oficial. Endavant i molta merda. Ara ens toca a nosaltres posar el nostre granet de sorra. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juliol del 2012