Avui he tingut una conversa per telèfon curta però molt interessant amb una músic que porta 20 anys guanyant-se la vida d'això i li proposaven que toques gratis en un concert públic. Evidentment ha dit que no rotundament. A més se sentia que li havia tocat la fibra amb aquesta proposta. La persona no ha caigut en l'exemple fàcil d'anar a buscar coses a un super i no pagar. Sinó que ha defensat la música i l'art com una manera de gunyar-se la vida dignament com una altra. Una cosa tan bàsica i fonamental com aquesta. El que passa que hi ha molts joves que comencen i sense adonar-se estan pervertint una manera de guanyar-se les garrofes quan no cobren res pel que toquen o un parell de cervesses i poca cosa més. Al final cauran en la trampa i el dia que la música sigui una cosa més que un passatemps estaran en la mateixa situació. Ha estat una lliço magristral i molt contudent i breu per tots aquells que defensen dignament i com ha de ser que la cultura té un preu. Estem mal acostumats a no pagar per això. En el fons ens estem carregant el nostre futur en aquestes professions que massa cops et pregunten, però tu a part de tocar el piano, de què treballes?
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És la vegada que més d'acord amb tu estic, Miquel!
Publica un comentari a l'entrada