Avui he tingut una conversa per telèfon curta però molt interessant amb una músic que porta 20 anys guanyant-se la vida d'això i li proposaven que toques gratis en un concert públic. Evidentment ha dit que no rotundament. A més se sentia que li havia tocat la fibra amb aquesta proposta. La persona no ha caigut en l'exemple fàcil d'anar a buscar coses a un super i no pagar. Sinó que ha defensat la música i l'art com una manera de gunyar-se la vida dignament com una altra. Una cosa tan bàsica i fonamental com aquesta. El que passa que hi ha molts joves que comencen i sense adonar-se estan pervertint una manera de guanyar-se les garrofes quan no cobren res pel que toquen o un parell de cervesses i poca cosa més. Al final cauran en la trampa i el dia que la música sigui una cosa més que un passatemps estaran en la mateixa situació. Ha estat una lliço magristral i molt contudent i breu per tots aquells que defensen dignament i com ha de ser que la cultura té un preu. Estem mal acostumats a no pagar per això. En el fons ens estem carregant el nostre futur en aquestes professions que massa cops et pregunten, però tu a part de tocar el piano, de què treballes?
1 comentari:
És la vegada que més d'acord amb tu estic, Miquel!
Publica un comentari a l'entrada