L'altre dia parlava amb un músic professional i em deia. A mi ja no m'importa la fama. He de reconèixer que el que m'importa és el sou de cada mes perquè tinc moltes despeses. Ara reconec que sóc materialista, però amb el que cobro puc anar perfilant la meva vida. L'altre dia un llibreter em deia, jo no vull tenir grans llibres, jo vull vendre llibres, llavors el que necessito és que la gent compri llibres encara que no tinguin gaire valor, però jo veig que el més important és al caixa. L'altre dia em deia un polític, jo no vull fer res pel poble. Jo només vull guanyar eleccions i tenir als amics i família colocada. A mi no m'importa el poble on estic, jo només vull tenir guanyada a la gent que em vota. A la resta ja s'ho faran. L'altre dia un del bar em deia: jo no vull tenir grans productes, només comprant el més barat puc aconseguir arribar a cap de més. Si fos més car no ho compraria ningú i llavors ho passaria malament. L'altra dia el metge em deia: jo et dono hora per d'aquí mig any a l'especilista, però si vols aquest visita en una mútua privada i en pocs dies t'atendrà. Tot depèn de tu. Un funcionari em deia l'altre dia. Jo vull cobrar més cada més. M'és igual el que faci o deixi de fer. Ningú em valora, per tant ara el més important és cobrar més cada més. L'altre dia i l'altre i l'altre vaig descobrir que la gent menteix per aconseguir una fita. Jo confiava en les bones persones però em van mentir. Només em queden els angelets que vénen coloms a les portes de les esglésies perquè el seu esperit ens porti més enllà d'aquesta gran mentida que ens acull. Coloms blancs que ens facin mirar enlaire per veure el sol i la llum. Coloms d'esperança en dies incerts. Coloms, per sobre de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada