No m'agraden els herois, els éssers perfectes, les persones que ho saben tot. No m'agrada les agendes, ni la monotonia, ni els peus de foto, ni les lectures fàcils. No m'agrada l'estiu. No m'agrada el cafè sol. No m'agrada les paraules buides. No m'agraden els silencis buits. No m'agraden els gerros. No m'agrada la velocitat. No m'agrada la fi del camí. No m'agrada els tríptics de propaganda a les bústies. No m'agrada els dilluns. No m'agraden les baixades. No m'agrada repetir. No m'agrada la cervesa sola. No m'agrada històries mediàtiques. No m'agrada un adeu. No m'agrada que m'enganyin. No m'agrada ser el primer. No m'agrada escoltar-me la veu. No m'agrada les falses promeses. No m'agrada el deu inventat. No m'agrada la pintura morta. No m'agrada la fotografia que no diu res. No m'agrada un instrument callat. No m'agrada conduir. No m'agrada els regals anunciats. No m'agrada el 25 de Nadal per la tarda. No m'agrada el despertador. No m'agrada la vida al camp. No m'agrada que em mirin. No m'agrada el pernil dols sol. No m'agrada la Pepsi. No m'agrada un xec en blanc. No m'agrada fer fotos. No m'agraden els polítics que no són persones. No m'agraden les rotondes sense opcions. No m'agrada les mirades que no diuen res. No m'agraden els ulls amb ulleres de sol. Uff i jo que pensava que m'agradava tot.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada