No m'agraden els herois, els éssers perfectes, les persones que ho saben tot. No m'agrada les agendes, ni la monotonia, ni els peus de foto, ni les lectures fàcils. No m'agrada l'estiu. No m'agrada el cafè sol. No m'agrada les paraules buides. No m'agraden els silencis buits. No m'agraden els gerros. No m'agrada la velocitat. No m'agrada la fi del camí. No m'agrada els tríptics de propaganda a les bústies. No m'agrada els dilluns. No m'agraden les baixades. No m'agrada repetir. No m'agrada la cervesa sola. No m'agrada històries mediàtiques. No m'agrada un adeu. No m'agrada que m'enganyin. No m'agrada ser el primer. No m'agrada escoltar-me la veu. No m'agrada les falses promeses. No m'agrada el deu inventat. No m'agrada la pintura morta. No m'agrada la fotografia que no diu res. No m'agrada un instrument callat. No m'agrada conduir. No m'agrada els regals anunciats. No m'agrada el 25 de Nadal per la tarda. No m'agrada el despertador. No m'agrada la vida al camp. No m'agrada que em mirin. No m'agrada el pernil dols sol. No m'agrada la Pepsi. No m'agrada un xec en blanc. No m'agrada fer fotos. No m'agraden els polítics que no són persones. No m'agraden les rotondes sense opcions. No m'agrada les mirades que no diuen res. No m'agraden els ulls amb ulleres de sol. Uff i jo que pensava que m'agradava tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada