Calafell i Cunit recuperen el Carnaval d’estiu. Una mesura dedicada
fonamentalment als turistes que ens visiten. Fa uns deu anys, un polític
meteòric comarcal que va pujar fins a les estrelles per desaparèixer
sobtadament dins l’anonimat ja va posar en pràctica aquesta
destemporalització del calendari anual. El nostre protagonista era el Jordi
Alcaraz, persona que va tenir els seus anys de glòria amb iniciatives
eclèctiques que evidentment no van arribar a bon port com una pista d’esquí a
Segur de Calafell. En aquells anys, jo em dedicava al periodisme local i
comarcal i vaig tenir l’honor de veure en primera persona la realitat d’aquest
esdeveniment. La veritat que va ser una mica patètic tot plegat, però va quedar
allí estacionat esperant millors temps. Doncs l’any passat, el municipi
costaner va voler repetir aquella tan criticada iniciativa. Enguany se li
afegit Cunit i ja veurem si d’aquí quatre dies també s’ho repensen el Vendrell
i l’Arboç i Sant Jaume per acabar de rematar la festa globalitzadora
baixpenedesenca. No crec que superi gaires més fronteres.
Les nostres cabòries passen per organitzar esdeveniments que puguin atraure
turistes. Això vol dir uns presumptes ingressos per bars, restaurants i molts comerços que han fet d’aquestes
cites puntuals una peça clau per tirar
endavant.
En aquest onada iniciada a casa nostra pel gran “Ronaldinho” Alcaraz
podríem fer una perversió turística d’altres activitats similars per donar vida als comerços en una
mena de desdoblament del calendari hivernal per presentar-lo als nostres veïns
accidentals com un nou atractiu i de pas arrepleguem uns pocs dinerons.
Nosaltres que som persones amants de la
música, podríem preparar una petita coral i en cap de setmana que vagin pels
hotels, càmpings de la comarca a cantar caramelles amb la cistelleta per
recollir ous i algun altra divisa per alleugerir les nostres economies
tristotes.
Nosaltres, homes de teatre i polifacètics podríem exportar els nostres
pastorets a aquests espais internacionals que tenim a casa nostra. Ja ho fem
amb els animals de foc, castells humans i altres elements. Doncs apostem per
uns pastorets amb màniga i calça curta
que vagin fent un “tour” pels hotels. Això que pot semblar una aberració
t’ho pots trobar en altres formats quan caus en algun d’aquestos pacs turístics
amb sopar especial a banda.
No ens sabem valorar prou. Tenim els Tres Tombs que durant un parell o tres
de mesos van alternant les diferents localitats de la comarca, però a l’estiu
tot aquest esperit en vers a les tradicions ancestrals desapareix. Doncs aquí
tenim un altre punt prou interessant per tots aquells que vulguin tenir un molt
bon record de les nostres platges i que a part de platges, palmeres i sangria
també tenim un passat on les bèsties domesticades eren molt importants en les
tasques diàries. Un lloc ideal per fer-se fotos.
Però evidentment, la cosa que sempre funciona és la gastronomia. Tallers de xató arreu i d’arrossejat per
hotels derivats que coneguin els nostres plats més nostrats. Potser d’aquí
quatre dies ens podem trobar un concurs de
xatonada popular amb participants vinguts més enllà de la UE.
Treballem la nostra comarca de cara al turisme com sempre ens ha agradat ja
sigui organitzant mercats multisectorials dins el món del menjar com fan a
Calafell o festes de model fix com s’entesten al Vendrell.
Siguem originals i a part del conjunt musical amb les cançons de sempre i
alguna cosa per posar-se a al boca aprofitem les nostres tradicions que ens pot permetre aparèixer en un bon
reportatge en algun mitjà internacional que es pot consultar en les línies
aèries de baix cost.
Entre una cosa i una altra el que si que s’hauria de fer és organitzar un
Vine Tast amb productes autòctons i
comerços d’aquí dirigit a tots aquests turistes que ens visiten. D’aquí uns
anys podrem arribar a plantejar-nos la possibilitat de fer una petita ombra als
de Vilafranca amb el seu Vijazz que va agafant volada amb passes de gegants. De
moment, hem de plantar la llavor amb noves propostes temptadores i originals i
deixar-nos de fer invents de poca volada que no van gaire més lluny a part de
treure quatre calerons per pagar les disfresses del proper any. Pels
comerciants alguna coca cola de més per combatre la calitja del juliol. Pensem
en el Shopping Night. No podem perdre aquesta línia i tornar al de sempre.Articles publicat a l'Eixdiari a partir del dia 6 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada