Una cosa que ens ha de fer pensar una mica és esbrinar per quin motiu molts
comerciants del Vendrell no participen
a les fires que es realitzen a
la localitat. Arran d’aquesta mancança s’han de buscar gent de fora per omplir
els buits generats. L’excusa que acostumar a aparèixer és que els resulta cara. Llavors per posar
fil a aquesta mancança ha sorgit el col·lectiu de Vine... Tast que han sabut
dissenyar i fer realitat una mostra adequada a les possibilitats del comerç del
Vendrell. D’una forma molt digna i molt noble han donat solució a aquesta
desentesa força evident entre els uns i els altres perquè parlen llenguatges
diferents difícils de combinar. Més en aquesta situació crítica que estem
vivint.
Calafell que està aplicant un nou mapa local de fires basades en el menjar,
beure i la bijuteria ha deixat una porta oberta als comerciants locals que
sempre gaudeixen de presència en l’oferta local d’aquest tipus de certàmens
amagats sota un títol bucòlic d’enyorança del nostre passat Aquest tipus de
fira avui en dia ha quedat totalment
desfasada. Les noves tendències és apostar per les fires monotemàtiques que se
centren un tema en qüestió. Una manera de reunir gent d’arreu centrada en un
aspecte concret. El model que aplica Calafell i a la majoria de llocs ja ha
quedat obsolet . Evidentment que es veu concorregut perquè on hi hagi aquests
elements bàsics per sustentar les necessitats bàsiques vitals humanes no hi
falta mai gent. Ara falta que hi compri, però donar un volt, això és una cosa
que sempre està garantida mentre el temps acompanyi.
Un altre tema relacionat amb l’anterior és que hi ha gent que compra
objectes al top manta que se centra sobretot als passeigs marítims de la
comarca. Tot i la persecució, el
control en estacions de tren i zones de parada que esta subjectes aquests
venedors fora de la legalitat, és molt difícil eradicar aquests paradistes
furtius. Tenen una part de la normativa
al seu favor i la manca d’efectius i la longitud de la zona a controlar. Tres
elements que juguen al seu favor. A banda que hi ha gent que els busca per
comprar alguns dels seus productes per lluir una marca que tots saben que és falsificada.
En aquesta societat, on per moltes persones, la imatge és una part clau
dels seus valors portar roba o accessoris de marca visible és una cosa molt
preuada encara que només siguin imitacions a un preu reduït. Davant la galeria
queden força bé. Això és del que es tracta.
Un altre dels temes, pendents en aquest àmbit és la manca de voluntat per
saber quan un model de festa ha entrat ja en una fase decadent sense
possibilitats de recuperació si segueix mantenint el seu ritme. Això és el que
ha passat una mica amb al Festa de la Bicicleta del Vendrell que enguany
mostrava un aspecte pobre en relació amb altres anys anteriors. Una pèrdua
constant de participants, tot i que en alguns anys ha patit un lleuger augment.
Aquesta festa va tenir el seu moment clau, però a mesura que passa el temps va
perdent poder de convocatòria. Realment la seva filosofia és prou actual i
vigent, però dura la realitat a casa nostra la podem veure cada darrer diumenge
del mes de maig. Llavors veiem que queda pendent aplicar una actualització
general i que representi realment una
nova lectura dels seus principis bàsics instaurats pel Jan Fusté. Una forma que
es mantingui viva, amb empenta i procurant un punt d’inflexió en la seva pèrdua
de vitalitat.
Un altre dels temes clàssics dels dies de festa és l’actuació dels grups de
cultura popular amb motiu de la Diada de Santa Anna. Uns horaris de castellers
que s’allarga més enllà de les hores que es poden considerar racionals. A
mesura que passa el temps i si l’expectativa prèvia pateix alguna embranzida
inesperada, poc a poc la gent va tocant el dos i la plaça va perdent caliu. El
dinar de festa major espera el temps just, encara que cada dia són més famílies
que es decanta per anar a un restaurant i evitar els protocols de sempre.
Petits detalls de l’oci al Vendrell. Hem de tenir ben clar que les
festes més populars són les del barri on tot i ser entre setmana gaudeixen
d’una excel·lent participació tan de gent del Vendrell com vinguda d’altres
municipis de la comarca. Una festa
anònima que atrau la curiositat de molta gent, realitzada fonamentalment amb
l’esforç de moltes persones que hi treballen hores i dies en silenci perquè
tothom en pugui gaudir al màxim i al dia següent a complir amb les obligacions
laborals o educatives com mana la tradició. La festa major tot ja és vista per
molts com un dia de festa que es pot aprofitar per altres coses. No parlem de
la fira quan aquesta sensació d’apatia general es multiplica i et pots trobar
molts veïns en altres localitats properes fent gestions o de compra
directament. Petits retalls per aquesta recta a la festa major. Parlant
d’aquest tema , jo crec que l’encesa del campanar s’hauria d’haver mantingut unida
al correfoc. Si la gent no vol sortir de la plaça Vella tant ho fer un dia com
un altre. Aquest acte peculiar ara queda penjat i sense el caliu de formar tot
un pack únic. L’any passat no hi havia gaire gent a la plaça en el moment clau.
No es va voler desallotjar. Es va tirar després de tires i arronses i no va passar res. Si enguany no volen
marxar, que passarà? La solució el
diumenge a la nit. Molt bona festa major del Vendrell a tothom.Publicat a l'Eix Diari a partir del 22 de juliol del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada