El Diari del Baix Penedès torna a la llum pública després de més de sis mesos
de parada tècnica. Un nou format, una nova filosofia, una nova manera
d’entendre la comarca en un format 2.0 perquè lectors i periodistes interactuïn
en un nou espai virtual. En un món on les informacions caduquen ràpidament
després que s’hagin originat i molts
lectors avesats al món dels 140 caràcters el que volen són titulars seductors
en comptes d’explicacions avorrides i difícils d’entendre. Avui tothom potser
periodista, però ens calen punts de referència que serveixen de pals de paller
per anar construint al seu voltant una realitat des de diferents angles..
La nostra comarca sempre s’ha trobat en una cruïlla de camins entre dues
grans metròpolis com són Barcelona i Tarragona. Cadascuna exerceix de pol de
pressió en benefici propi i va deixant
anar la seva influència d’una forma més o menys manifesta. Només ens queda
marcar la nostra personalitat enmig d’aquesta situació que en molts cops ens
recorda que estem al mig d’un partit de tennis. Tot això va unit a una comarca
poc unida entre els seus municipis on cadascú fa la guerra per la seva banda.
Ni la crisi, ni Europa ha fet que ens poséssim a treballar en un projecte
unitari, tot i mira que a vegades
sembla que ho intentin. Una comarca amb una forta presència d’immigració de les
comarques del cinturó de Barcelona que per diversos motius s’han establert a
casa nostra, tot i que això de la integració al territori encara els hi queda
una mica lluny. Les distàncies cada dia són més curtes. Tot això en una comarca
que ha estat molt tocada per la crisis, on el turisme és un dels pocs pilars
que ens pot ajudar a dissimular la situació econòmica, però que no és ni de bon
tros el que s’havia registrat a la zona fa 10 o 20 anys. Intentant fer diner
fàcil ens hem quedat gairebé sense indústria i amb un sector agrícola que s’ha
anat retirant perquè les noves generacions no han volgut seguir amb la tradició
dels seus pares. Ara sembla que algú hagi tornar a agafar l’aixada després de
deixar la paleta i el sac de morter perquè ja tenim pisos pels propers 10 anys.
Enmig de tot això i per entendre una mica tot el que passa al nostre
voltant, necessitem una mitjà propi i autòcton que ens ajudi a trobar-nos en
aquest circuit de corrents oposades, en aquest paradís per descobrir que ha
sorgit al mig d’aquestes dues grans ciutats. Un element amb identitat pròpia
que no ens miri com el germà lleig d’aquest gran Penedès que ens vol absorbir,
però sempre hem de tenir clar que sempre ens volen al darrere. Ells ja s’han
agafat els privilegis de portar els vagons que menen endavant. Som Penedès amb
el seu permís i consentiment. Cubelles i Cunit ja han entès la maniobra i ja
han posat el seu granet de sorra per una marca alternativa: Penedès Marítim. El
primer pas d’un nou projecte que pot funcionar. Temps al temps.
Tenim trens que no paren. Tenim
autopistes de peatge, tenim platges i tenim muntanya, però sembla que estiguin
en comarques ben diferents. El DIARI ha de servir perquè ens coneixem una mica
i coordinem aquestes potencialitats i sinergies per un bé comú. Vosaltres també
hi heu de posar el vostre granet de sorra. Vosaltres també sou importants.
Participeu i entre tots dotarem al Baix Penedès d’una eina independent i molt
propera a la seva realitat. Primer ens hem de conèixer. El proper pas serà
avançar endavant pel nostre futur. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juliol del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada