En èpoques de restriccions s’han d’aplicar uns criteris que evidentment
agradaran a uns més que a altres, però s’ha d’apostar per uns ítems i, en
principi, aquest fet pot resultar perjudicial
a uns altres. Fins ara anàvem de família rica i pudent que es permetia
el luxe en satisfer a totes les necessitats, més properes o més llunyanes. Però
aquest mètode de treball insostenible
s’ha tornat inviable definitivament. Ara és qüestió d’anar seleccionant aquells
punts que creiem més profitosos i necessaris. A Calafell ho han tingut molt
clar. Ells estan cofois d’organitzar una trobada d’havaneres que aplega el bo i
millor de casa nostra. Sense gaires restriccions pressupostàries. La sorra s’omple de gent per gaudir d’aquesta
vetllada en un ambient idíl·lic. Evidentment les retallades al pressupost es
noten en les festes majors de la localitat que tot i conservar el seu esperit
fonamental no tenen el tarannà d’altres temps. És una qüestió de prioritats.
La comarca acull diferents festivals musicals a llarg de l’estiu. Alguns de
primer ordre, altres en llocs més reservats, però tots necessiten un pressupost
que els facin realitat. L’esport també requereix una important inversió per fer
realitat els seus projectes.
Els responsables dels diners públics han de ser conscients d’on destinen
principalment els recursos públics. No
té molt de sentit organitzar grans esdeveniments de caire mediàtic que
requereixen un elevat cost econòmic i després quan algú vol aprendre a pintar
en una escola municipal t’imposen unes taxes que són desorbitades. Evidentment
resulta molt més profitós de cara a la galeria presentar grans esdeveniments
internacionals totalment deficitaris que aportar una petita part de tot plegat a què la gent pugui aprendre
música, a pintar o a dibuixar a uns preus assumibles. Les darreres tendències
de la moda ens diuen que els cursos públiques i algunes infrastructures han de
ser sostenibles. Si apliquessin realment aquesta teoria, ben poca cosa es duria
a terme a casa nostra perquè els números vermells s’acabarien imposant per
sobre de tot. Molts no hi saben veure vida més enllà de les subvencions
La gràcia de tot això no es fer una gran festa i donar premis a tort i a
dret als esportistes de mans d’algun polític o similar. El fonamental és que la
gent pugui accedir a uns preus coherents a practicar l’esport que li faci
gràcia. Una tasca silenciosa i anònima, però molt més fructífera que organitzar
grans actes a glòria i lloança dels seus organitzadors.
Les diferents manifestacions culturals i artístiques a part del seu vessant
creatiu que és prou destacable, també hem de tenir en compte per la seva tasca
social, oci i de teràpia de grup. Una manera de trencar la rutina i una bona
excusa per moltes persones per superar la seva situació personal a l’atur o altres
històries que cada dia són més freqüents a casa nostra.
Fa quatre dies a tort i a dret ens deien que el que pagàvem per gaudir de
molts d’aquests serveis no cobria una
bona part de les despeses. Ara ens hem trobat que s’ha acabat la bona obra social
de moltes entitats públiques. Ens volen fer pagar una part més important del
seu cost, però a l’hora de prioritzar en què destinem aquests migrats diners
públic hem de saber tots plegats on els invertim. Una peça clau per saber quin
futur ens espera. Si organitzem esdeveniments on molta gent de la comarca no
hi pot anar perquè no s’ho pot permetre
o, ens decantem per fer-ho de cara al
turisme o a les comarques properes o realment preferim treballar per moltes
famílies anònimes que d’una manera o altra fan servir aquests serveis i que
també hi han posat una part dels seus diners.
Hem de dotar a la comarca de persones amb una bona base cultural i
esportiva i que puguin prendre part en aquest tipus d’iniciatives perquè és una
inversió de futur a mig o llarg termini. Hem de treballar per aquesta gent que
potser el dia de demà poden trobar en aquestes especialitats el seu pa de cada
dia o almenys deixar de banda alguns dels seus problemes mentre ho fan
realitat. Aquestes són reflexions en aquests temps abans de començar un nou
curs i que un altre cop que ens tornin a dir que hem de cobrir els costos del
que realitzem. D’acord, però que no sempre siguem les mateixes persones
anònimes que tenim la mala mania d’estudiar música, anar a pintar, fer natació
o mil coses més. Ho fem perquè ho necessitem i ens fa créixer com a persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada