Un dels actes que acostumen a
encetar les festes majors de la comarca com passa arreu de la nostra
geografia són els tradicionals pregons. Després de veure la poca identitat del
que varen realitzar el passat dijous al Vendrell em veig obligat a abordar
aquest tema. La majoria de municipis conserven a aquesta tradició que algú des
del balcó de l’ajuntament doni la benvinguda a les festes de la localitat i
convidi a tothom a participar en els seus actes. Aquesta és la base de tot
plegat que pot derivar en altres històries segons la filosofia peculiar de
l’esdeveniment. A vegades són discursos més o menys encertats. En altres
ocasions s’han recreat figures històriques com Àngel Guimerà que han saltat 100
anys en la història. No han faltat les empreses que es dediquen a aquest
apartat de l’oci i ens preparen apostes amb certa originalitat per omplir
aquest buit. Al Vendrell s’ha vist de tot una mica en els darrers anys. Jo
recordo l’any passat amb el grup dels “ke t’hi dit” que van fer passar una molt
bona estona als reunits a la plaça Vella.
En la nostra comarca hi hagut autèntics professionals d’aquest art de pujar
al balcó i mostrar un discurs amb gràcia i originalitat. El venerat Manuel
Bofarull va ser un dels grans pregoners d’aquest tombant de segle i la majoria
de municipis van gaudir de les seves sàvies paraules. Ell sempre buscava el toc
personal i original del municipi per compartir
aquest punt de gràcia a la
concurrència allí aplegada.
Però no tothom té la gràcia i l’encert d’aquest prohome albinyanenc. Jo
me’n recordo del Josep Guardiola, músic, quan va venir a Albinyana que només va
triomfar allñi dalt al balcó cantant alguna de les seves cançons, una mica com
li va passar a la Núria Feliu que per coses de la inèrcia política també va
passar per Albinyana. Altres cops han passat persones que no han tingut cap
tipus de vinculació amb la localitat com el conseller convergent Felip Puig
que va venir quan hi havia certa
polèmica amb les seves formes de portar la conselleria d’interior. Suposo que
seria una mena de rentat d’imatge davant d’un públic que esperava els castells
i que escoltaria amb resignació el que digués aquell bon home com el preu que
s’havia de pagar aquell any. Hi ha municipis que trien els protagonistes
d’aquest acte segons la corda política del
consistori. Llavors s’aprofita per fer una mica de relacions públiques
amb la persona convidada, a veure si entre copeta de cava i coca cau alguna
subvenció per arreglar la xarxa d’aigua que està molt malmesa per la cals. És
molt trist i patètic fer servir aquest sistema de campanya política velada per
encetar unes festes, però la política demana molts sacrificis. La gent que vius
dels diners públics ja tenen la seva oportunitat quasi cada any amb motiu
d’alguna elecció. Hi ha polítics que tot i viure d’aquest món tenen gràcia a
l’hora de fer el discurs i ho fan d’una forma original i sense que sigui un
discurs com els que fan servir a les rodes de premsa.
Una de les iniciatives que admiro és el que fan a Calafell que cada any i
en cada barriada un veí té l’honor de fer el pregó. Amb més o menys encert té
el seu quart d’hora de glòria per parlar davant de tot. Jo ho trobo una gran
mesura de difusió dels veïns de la barriada que altres municipis haurien de
seguir. Persones que tenen alguna cosa a dir que són la majoria, però molts
quan han de parlar en públic s’atabalen, però hi ha altres que tenen un do
especial per aquest exercici.
Alguns pregoners porten el seu discurs escrit en un paper i van llegint amb
gràcia el seu contingut encara que sempre hi ha lloc per a l’improvització.
Altres es deixen anar i no controlen el temps. Jo crec que és millor tenir
escrit una mena de discurs i després depèn de com ho vegis fas uns pocs retocs
Evidentment en aquest camp també hi ha estils diferents. La majoria de discursos i similars es reguen
amb cava i coca. Encara que no surti al programa són unes dades que ja van
incloses dins la memòria pública de la gent.
Sempre m’ha fet gràcia els espavilats que recorren al google per fer el seu
discurs. Ja veus ben aviat que no saben sortir dels tòpics i que és molt
difícil que puguin treure una certa gràcia. Després estan els que tenen un
parell o tres de discursos tipus que adapten amb quatre coses per donar-li un
aire local. També és nota bastant quan ho fan. Hi ha els que cobren per fer
aquesta tasca. Jo ho veig lamentable perquè és de les coses que jo crec que
haurien de ser altruistes i a part de l’honor no caldria posar cap diner.
Altres òbviament no veuen un ral.
Aquests són els millors. Després estan els que llegeixen una cosa que no és
seva. Si coneixes el personatge i depèn com ho enfili veuràs si hi ha posat
alguna cosa seva en el text. Fet també deplorable. Un tema més per tenir en
compte en les festes majors i no és pel seu pressupost que en alguns llocs es
pot fer sense megafonia, però clar a vegades serveix per evitar els xiulets com va tenir lloc el passat dimecres
al Vendrell quan per miracles de la vida va aparèixer el tema de l’encesa del
campanar.Article publicat al Diari del Baix Penedès i EixDiari a partir del 27 de juliol del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada