Ricardo Montesinos, un vendrellenc de cap a peus

Avui havia de ser un dia normal. Un dia de vaques dins la normaliltat d'un dia de vaques. He anat a dinar a Coma-ruga i hem hagut de recular perquè he vist un accident. He posat un twitt perquè la gent ho veies i evités aquella carretera. La Liliana que és una persona que controla la realitat de casa nostra m'ha preguntat si la victima de l'accident era el Ricardo Montesinos. Jo he investigat i li he confirmat la noticia. Al facebook es poden llegir multitud de mostres de suport a la familia i en record del finat. Hi ha un seguit de persones al Vendrell que sempre m'he fixat, algunes no les conec i altres doncs si que les conec. El Ricardo Montesinos era una persopna que coneixia de vista. Ja feia dies que l'anava seguint per sobre perquè era una persona que tenia algo. No ho sé. Són idees meves quan veig que alguna persona surt del general i del global que estem acostumats. Al Vendrell com a tot arreu n'hi ha uns quants que destaca per ser diferent de la resta. Ell per mi era això. El meu perfil sobre ell no era molt ampli, però en tenia prou. El veia com una persona propera, activa. Amb un món propi. Una persona que tenia el seu món. No li havia calgut imitar ni copiar el d'un altre. Ell era ell amb les seves coses bones i dolentes. Es veia de lluny perquè el miraves i era peculiar, era ell. Una cosa no gens fàcil avui en dia.Tenia algo. No sé. Mai mai havia parlat amb ell, ni d'una manera fugaç. Mai. La meva intenció era anar-lo seguint de lluny de tant en tant quan es fan castells o amb la canalla pel vendrell. Ja no serà possible. Només vull expressar el meu suport a la família del Ricardo i esperem que el seu esperit continui viu amb nosaltres. Persones com ell, diferents amb caràcter, amb ganes de millorar les coses ens fan falta a nosaltres. Ell ha donat un exemple de persona arrelada al poble i vinculada amb els seus que estima el que té més proper. Senzill, treballador i lluitador pels seus ideals. Tot un senyor de cap a peus.