La gràcia de tot plegat és que el temps passi que darrera una nit hi hagi un dia i viceversa. Sempre endavant. Fer 44 anys suposa està una mica a la meitat de la vida. Tot ha anat molt depressa, sobretot a partir dels 18 anys, quan em vaig treure el carnet de conduir fins ara. Encara conservo l'esperit infantil, l'adolescent i el jove perquè són coses que vas acumulant i no et pots desprendre de cap perquè entre tots et van formant. Ara estem una mica a la meitat de la vida. No sé sap mai, però tal com està el patí es pot fer aquesta afirmació encara que mai se sap que passarà demà. La principal escola és la vida. El millor moment l'avui, l'ahir ja va marxar i el demà no saps com és presentarà. Al llarg dels anys per la meva passió de comunicador he tingut la sort de conèixer molta gent. La gran majoria m'han ensenyat moltes coses, una minoria m'ha ensenyat que jo no vulll ser com ells perquè són camins diferents que no m'omplen, pero també són una alternativa per a les persones que han optat. De petit volia ser músic, pero amb el temps em vaig aficionar a escriure. Ara he entrat una mica en el món de la música, però entre un poema de Pablo Neruda i una peça Chopin jo em quedo amb el primer. M'agraden les paraules tot i que molts cops opto pel camí fàcil, pero quan toca escriure o quan la cosa s'ho mereix, m'encanta jugar amb les paraules. La vida és comuniació paraules i música de fons. Hi ha cançons amb anglès que encara que no les acabi d'entendre em diuen alguna cosa i això és important. Encara recordo la meva primera traducció en àrab d'una gallina en un corral. Va ser un d'aquells moments de felicitat perquè vaig descobrir que darrera aquelles lletrotes hi havia una cosa tan senzilla com una gallina. En la poesia àrab ja és la repera.
44 anys que indiquen dos seients, potser per reflexionar sobre el demà o potser per no utilitzar mai perquè hem d'estar en moviment. Però és una xifra un xic especial. Gràcies a totes per felicitar-me i ens veiem en aquesta vida, en aquesta rutina. El món és petit i nosaltres li hem de posar la gràcia perquè cada dia sigui un xic diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada