La sra Lópes ja fa dies que va acabar el seu periple administratiu per
actualitzar el seu primer cognom. Fa anys que volia treure de la seva part
final, la “z”, perquè la feia massa hispànica. Ella des de què milita en
partits neoindependentistes estava ben decidida en donar un toc segle XXI al
seu cognom que fa lustres que l’acompanya en el seu arbre genealògic. Pel que
fa al seu nom, Maria, ho ha tingut molt
més senzill. Era una simple qüestió d’accent que no tenia més transcendència.
Persona de pocs estudis que ben aviat va oferir part del seu temps lliure
al partit. De ben joveneta ja era l’encarregada juntament amb les seves amigues
de handbol d’omplir actes i esdeveniments polítics per assegurar-se el seu
futur laboral amb un salari molt digne per les seva minsa formació.
La sra. Lópes participava de multitud d’entitats de tot tipus. Sempre era
la primera a aixecar el dit quan algú preguntava sobre candidats per renovar la
junta directa. Ella per inèrcia ja s’oferia com la que presentava el perfil
ideal. Després ja aniria quadrant la seva graella personal per aquest tipus
d’esdeveniments. Encara que fossin incompatibles a la nostra protagonista en
horari era una cosa que li resultava indiferent. En el seu llarg currículum hi
figuraven totes aquestes entitats. Era la base de tot.
De mica en mica la sra. Lópes anava entrant en plans d’ocupació que tot i
no proporcionar-li una feina estable, s’anaven alternant fins que en un tres
anys només havia figurat un parell de mesos a l’atur. Just el temps que li va
ser útil per ajudar a enganxar cartells als seus companys de partit en uns
comicis molt renyits.
La senyora Lópes per tenir content els seus companys de formació assistia a
tots els actes possibles i entre les seves moltes amigues feia campanya perquè
la seguissin aquí i allà. Buscava mil excuses per convence-les perquè entre
tots farien més patxoca.
La sra. Lópes sempre realitzava les compres al seu municipi. Poques vegades
sortia de la seva localitat. Buscava en els seus carrers i places tot el que
necessitava. Evidentment sempre deixava ben palès als responsables de la botiga
que ella havia passat per allí i
s’havia deixat uns diners en algun producte. Una picada d’ullets els avisava
que un altre dia vindria a fer el porta a porta a demanar el vot.
Fa molts anys que demanava a totes les seccions del partit poder entrar en
una llista dins les posicions més davanteres, però sempre li buscaven una
excusa per deixar-la a la zona mitja on només era possible tocar poder en cas
de miracle a les urnes, però, en realitat ja li anava bé. No tenia gaires mal
de caps i el fet que la convertien en una persona quasi indispensable per
aconseguir un bon grapat de vots li donava un cert poder que els primers de la
llista no tenien, doncs aquests havien de tornar favors aquí i allà. Ara mateix
estava fent negociacions aprofitant una ruta de tapes perquè una amiga que era professora d’informàtica entrés a
cobrir una substitució per maternitat en l’escola taller del poble veí. La cosa
li pintava força bé i sempre li agraïen d’alguna manera aquestes tasques
solidàries en vers els seus amics.
La sra. Lópes a part de la feina que aconseguia a través dels plans
d’ocupació tenia la sort que un parell o tres d’entitats li lliuraven
gustosament cada mes una petita quantitats de diners per les seves tasques a
l’associació. Una quantitat que li anava com anell al dit per als seus capricis
com a dona coqueta i per fer front als seus compromisos de partit. Tot quedava
a casa.
La sra. Lópes vestia marques
conegudes i colors vistosos i tenia la mà trencada en això d’anar a saludar a
qui tocava en els moments oportuns sense ser massa pesada i tenir una mica
content a tothom.
La sra. Lópes mai ha tingut cap dubte que si en el seu partit en un moment
donat no li fan cas, anirà a l’altre perquè ella, en realitat, tan li fa tot.
El que la fa més és aquesta quota de
poder que va cuidant i mimant cada dia perquè vagi creixent i no perdi mai cap
vot. No tindria cap remordiment si el dia de demà tornés a posar una z en el
seu cognom que podria rimar amb el del seu segon que ara només apareix en
comptades ocasions per no trencar la seva analitzada imatge pública. Això ho faria per poder.
La sra. Lópes viu molt proper a nosaltres i cada dia treu el seu gos a
passejar per començar el dia desitjant un bon dia a tothom mentre mostra amb una
bosseta a l’altra mà per demostrar a tothom que ella també és neta amb el seu
gosset. Publicat a partir de l'11 d'octubre al Diari del Baix Penedès i Eix Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada