Aquí al Vendrell des de fa anys que hi ha gent que es dedica a explicar el que hi ha al seu entorn. Abans em dedicava a llegir les cròniques de finals i principis del XIX i XX en la premsa local i eren directes, obertes i entenedores. Després va venir el franquisme i tot era flors i violes per alguns. La democràcia va convertir els dolents en bons i al reves, però la cosa era també força happy per uns que havien copiat algunes tècniques anteriors però aplicades als nous temps. Tothom pot escriure i evidentment cadascú escriu el que interessa segons l'interessa. Això de l'objectivitat és una de les grans mentides de la humanitat. Ara per ara tenim al Vendrell blocs com les 4 fonts i personatges com el Marc Guitart, el Xavier Ollonarte i també persones com el Llorenç Avinyó i el Jordi Lleó, El Ricard Vinyals, la gent de la tele i la ràdio local i el Manel Baselga que ens expliquen una mica la realitat com és. Alguns estan més lliures que altres que han de respondre a uns interesssos més o menys marcats, però la gràcia és que tots escriuen i ja es pot obtenir força visions de la gent a banda dels blogs que en som pocs i dels molts opinadors que tomben per la xarxa. Entre els uns i els altres es pot obtenir una opinió força coherent del Vendrell. Ja no són tot flors i violes. N'hi ha d'haver perquè hi ha gent que escriu per interessos concrets, però ja està bè. No passa res. Entre tots s'està creant un Vendrell que comença a descobrir on està i on vol anar. Potser algun dia s'hauria de fer un debat per temes o sectors, però això costa perquè cada grup és un món, però de mica en mica tot arribarà i de moment tenim a la gent. Ara falta rodatge perquè se segueixin els propers passos. Només cal esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada