Aquí al Vendrell des de fa anys que hi ha gent que es dedica a explicar el que hi ha al seu entorn. Abans em dedicava a llegir les cròniques de finals i principis del XIX i XX en la premsa local i eren directes, obertes i entenedores. Després va venir el franquisme i tot era flors i violes per alguns. La democràcia va convertir els dolents en bons i al reves, però la cosa era també força happy per uns que havien copiat algunes tècniques anteriors però aplicades als nous temps. Tothom pot escriure i evidentment cadascú escriu el que interessa segons l'interessa. Això de l'objectivitat és una de les grans mentides de la humanitat. Ara per ara tenim al Vendrell blocs com les 4 fonts i personatges com el Marc Guitart, el Xavier Ollonarte i també persones com el Llorenç Avinyó i el Jordi Lleó, El Ricard Vinyals, la gent de la tele i la ràdio local i el Manel Baselga que ens expliquen una mica la realitat com és. Alguns estan més lliures que altres que han de respondre a uns interesssos més o menys marcats, però la gràcia és que tots escriuen i ja es pot obtenir força visions de la gent a banda dels blogs que en som pocs i dels molts opinadors que tomben per la xarxa. Entre els uns i els altres es pot obtenir una opinió força coherent del Vendrell. Ja no són tot flors i violes. N'hi ha d'haver perquè hi ha gent que escriu per interessos concrets, però ja està bè. No passa res. Entre tots s'està creant un Vendrell que comença a descobrir on està i on vol anar. Potser algun dia s'hauria de fer un debat per temes o sectors, però això costa perquè cada grup és un món, però de mica en mica tot arribarà i de moment tenim a la gent. Ara falta rodatge perquè se segueixin els propers passos. Només cal esperar.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada