Molt més que música amb el Petit Princep de Carlota Baldrís

 

Feia dies que em rondava pel cap anar a l'estrena del poema simfònic de Carlota Baldrís a la Pobla de Mafumet Una obra per trompa i orquestra que es va escoltar per primera vegada el passat divendres dia 25 d'octubre a l'Auditori de la Pobla a càrrec de l'orquestra Camera Musicae sota la batuta de Tomàs Grau amb Sylvain Carboni com a trompa. Pel que fa a la música, seguint els meus minsos coneixements he de dir que em va impactar molt. La Carlota tot just abans de començar l'obra ens va explicar una mica tota el joc dels instrumets i que simbolitzaven i com anava evolucionant fins arribar al final. Unes dades que em van fer escoltar la peça des d'una altra manera molt més enriquidora perquè tenies una mica el guió general de com anava tot sinó la veritat és que vas una mica o molt perdut. Amb ella hi havia una petita representació del Vendrell que li feien costat al seu costat. Moltes coses de la música les desconec però el que si que vaig tenir molt clar va ser la cara de felicitat de Carlota quan es va acostar per saludarnos molt emocionada. No sabria com descriure-ho. Potser com la la imatge del pare que espera fora mentre la dona està a la sala de part o com una persona que rep un gran premi després d'una gran trajectòria vital. Tenia els ulls plens d'alegria i emoció per veure néixer aquest nou fill musical que s'uneix als que ja ha han sortit del seu art i de la seva magia musical unida a la seva discrecció i humanitat que la caracteritza. Va ser una gran vetllada perquè varem escoltar peces magnífiques  de Mozart i Wagner amb motiu dles, però el més gran que no tinc paraules va ser la joia i alegria que compartia la Carlota amb les persones que estàvem alli fent-li costat en aquest auditori. Ella tenia por que no sonés bé, però l'acústica era molt bona i el nou nen va tenir una molt brillant sortida a la llum.Quan el director la va convidar a parlar en públic es va mostrar molt emocionada, però sempre controlant les seves paraules per no trencar aquesta senzillesa que la caracteritza.  Aquest obra era un encàrrec de l'OCM a Carlota Baldrís. Avui diumenge ha sonat a Tarragona. Esperem que algun dia pugui sonar al Vendrell en un dels auditoris que tenim. Seria un gran regal per la jove compositori que un cop més ens recorda que està en plena forma creativa. A veure si potser profeta a la seva terra. Tenim els auditoris, tenim l'orquestra, la peça. què ens falta? Endavant. Per altra banda molta sort en aquesta versió musical d'una obra de capçelera de moltes persones arreu del món que no morirà mai perquè és difícil resumir en poques pàgines el missatge d'Antoine de Saint-Exupéry. Sense paraules. Tancar els ulls i recordar.