Realment cada dia són més els vendrellencs que amb els estudis o quan els acaben es planten en un pis a Barcelona. Evidentment que la majoria vénen per Nadal, les festes del Barri i alguna cosa més, però cada dia costa més de trobar per la vila perquè ja s'han muntat la seva vila a uns 80 del Vendrell. Molta sort per què realment que és pot fer al Vendrell? Si que tenim transport però ens resulta molt car i estàs una hora esperant el proper tren i amb més d'una hora per anar a Barna. Aquí al Vendrell hi ha poques oportunitats de feina, encara en molts aspectes és una societat tancada amb els de sempre i la resta només se'ls busca per votar i poca cosa més. La joventut no té futur. No hi a empreses, no hi ha maneres de guanyar-se la vida. Molts dels profes que estan aquí són de València perquè aquí no s'hi vol estar ningú. Estem en un territori al mig de tot arreu i cada dia més pobre i amb iniciatives que fa vint anys ja estaven obsoletes. Evidentment la gent no és tonta i se les pira. Llavors ens vénen els okupes, els que busquen el més tirat per viure perquè tenim pisos per donar i per vendre. Molta sort a tots els que toqueu el dos, El Vendrell ha canviat molt en els darrers anys i no precisament a millor. Potser algun dia començarà de nou, però primer hem de tocar fons i llavors no hi haurà més remei que la regeneració absoluta. Aquesta felicitat que ens volen vendre és mentida. És l'alegria del que viu anclat en un passat i utilitzant les mateixes paraules que fa 20 anys. Sort que cada dia hi ha menys gent que se les creu i busca algo millor. Molta sort els que heu hagut d'imigrar perquè al Vendrell cadascú va per ell i poca cosa tenim. A veure si la cosa canvia.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada