El Vendrell és un de molts municipis del Baix Penedès que ha vist com la
crisis ha deixat la seva profunda petjada en diferents i variats apartats.
Només cal donar un tomb pel municipi i veurem les zones urbanitzades amb
carrers, voreres i fanals orfes de la xarxa d’habitatges que corresponia a la
zona. Un exemple clar és el Botafoc que a part d’un heroi anònim que ha aixecat
un edifici molt vistós al carrer Ramon Lluch, la resta continua víctima
d’esbarzers, herbotes i garrofers sense conrear. En aquesta zona és on els
lladres de cablejat han fet el seu negoci perquè a la meitat de l’urbanització
i en un punta trobem infrastructures en funcionament. Tenim el Tancat del Galan
amb una mena de monstre de ciment que podríem aprofitar per llogar a alguna
empresa per realitzar pel·lícules d’intriga i
suspens. Us imagina tot allò ple de zombis? Segur que Dídac López li
donaria un final molt millor que el que han insinuat els nostres polítics per
treure un grapat de vots. Podríem traure un rendiment a una estructura que com
és obvi i tradicional vàrem inaugurar tots just abans de les darrers eleccions
municipals. Per manca de pressupost està allí com a exemple de promeses no
complertes. Totxos convertits en diners llençats en nom de la sobirania
popular. La seva idea original era un esplai d’avis. Aquest és un segment de la
població que sempre ha estat mimat per la classe política, per captar vots de
cara a conservar les quotes de poder de cada partit. Han sorgit veus
alternatives que han plantejat millor dedicar-ho a una centre cívic com el de
l’Estació del Vendrell. De moment, i segons el polític que ho pugui tirar
endavant s’hi poden fer moltes coses menys algunes que són incompatibles amb la
seva actual fisonomia.
També tenim la zona dels Bulevards a mig fer perquè encara tenim molt
d’espai per anar posant ciments i totxos. Tot just abans de començar aquest mes
d’agost es van iniciar les obres a les Deveses, un lloc presumptament ideal per
viure amb 800 habitatges previstos. Ubicat entre els Bulevards i el Bon lloc
ens servirà per dotar a la nostra vista d’una imatge d’habitatges o casetes
aïllades quan anem d’excursió a Sant
Vicenç de Calders. Ara només cal esperar que aquest projecte es faci realitat i
no quedi a mig camí com ha passat amb altres experiències similars no gaire
lluny. Potser gaudirem d’una imatge amb una gran superfície i una benzinera al
mig del no res com passa ara mateix al Botafoc. En un municipi on fa quatre
dies ens deien que hi havia 1.000 pisos buits, encara que bastants d’aquests
hagin estat alliberats i ocupats per persones que han decidit aprofitar les
circumstàncies i viure seguint les noves tendències socials emparats pels buits
legals..
Hem tingut sort que les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) dins el el
Pacte Nacional de l’Habitatge que preveia la construcció de 160.000 habitatges
nous protecció oficial de cara al 2016 per a tot el Principat. Al Vendrell
projectava l’edificació de 154
habitatges al carrer Girona i 274 a les
Matas. En total ocuparien un total de 7 hectàrees. La meitat dels quals havien
de ser de protecció oficial. Tot aquest afany constructor va sorgir al 2009 quan
ja portàvem dos anys de crisis, però encara ningú s’ho acabava de creure el que
ens venia. Per altra banda, a la zona
del Molí Baix de Santa Oliva apostava ni més ni menys que per 1.735 habitatges
nous en una superfície total de 35 hectàrees. Calafell amb més discreció
preveia la construcció de 305 en una superfície de 6 hectàrees.
Sort que darreres aquestes aventures polítiques promogudes des de la
Generalitat van quedar enrunades sinó avui en dia aquest poble tindríem
autèntiques zones fantasmes sense cap veí i on segurament veuríem les caixes
encara tindrien més propietats.
Dins de tot aquest ampli espai tenim indrets abandonats en la ignomínia més
absoluta. Grans elements de les nostra història estan esperant oblidats
esperant nous temps. En primer lloc el gran Cinema Brisamar que fa pocs anys
per més d’un milió d’euros va passar a propietat municipal. Un futur centre de
congressos, hotel i mil altres propostes està esperant que algú ho faci
realitat aportant una bona morterada de diners. No gaire lluny de lluny tenim
el Tabaris amb les seves piscines i obres de l’oblidat Santiago Padrós que ha
estat apartat de l’escala de vendrellencs universals per no estar al cantó que
tocava en el moment oportú. És una qüestió de colors polítics o de parentela. Vivim
en municipi rodejat d’espais que esperen més habitatges per fer realitat els
projecte de quan manaven les vaques grasses. De moment, estem amb els ulls ben
oberts mirant que passarà amb les
Deveses. M’agradaria que no passi com els seus predecessors i allí
al mig un supermercat i una benzinera. Passi el que passi que per favor no es
malmeti el tros de calçada romana que sortosament encara es conserva al
Vendrell. Per la resta, només ens caldrà esperar poc o molt temps. Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del dia 2 de setembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada