Una de les coses més divertides són les taules salarials dels treballadors
i afins de les entitats públiques. Uns polítics que han de governar la seva
administració amb presumpta igualtat d’oportunitats, transparència, democràcia
i coherència des del primer cercle que els envolta acostumen a generar i
consentir un seguit d’injustícies salarials tant per aquells que cobren més del
que presumptament els hi correspondria com per aquells que estan a l’altre
costat de la balança i al cap de més el seu salari no està a l’alçada de la
seva productivitat.
Aquesta política és una cosa que ve de lluny i cap consistori és capaç de donar-hi
solució. Els més atrevits és munten una valoració de llocs de treball que et
venen com si en els seus resultats podrem trobar la mà pura de la justícia.
Després quan veus la feina feta és tot un gran engany que lluny d’arreglar-ho una mica han creat noves
figures laborals per justificar aquells salaris que destaquen sobre la resta de
mortals. En aquesta comarca que vivim on sembla que estem rodejats de forces
polítiques totalment oposades. Quan hi ha micròfons per mig sembla que siguin enemics a mort, però en el
fons són col·legues que escenifiquen el seu paper i quan baixen de l’escenari
marxen tots a sopar com amics de tota la vida. Hi ha partits nous que han
agafat força en les darreres legislatures que necessiten fer-se notar i sembla
que vulguin trencar les normes sagrades de comportament polític, però al cap de
tres telediaris ja tornen a ser parents amb els nous veïns i entre tots es
reparteixen el pastís. El que aquests nousvinguts podrien criticar al final
acaben sent partícips d’aquesta lectura interessada per alguns. Un altre
element són els grans salvadors dels treballadors com els sindicats. Algunes
sigles ja sembla que vagin en coalició amb els partits polítics de torn. D’aquesta
manera formen una pinça globalitzadora i totalitària, per als que encara creuen
en tota aquesta farsa político sindical.
Evidentment davant d’aquesta bona entesa entre tots els partits és molt
difícil que algú comenci a posar ordre en les taules salarials i ho faci amb un
criteri mínimament objectiu i amb intenció de deixar el màxim de gent contenta
i no sempre als mateixos. El més normal que hi posi cullerada segons els
interessos del partits o dels companys d’esmorzar.
Cada entitat pública es ben diferent. Hi ha uns punts en comú que si que es
poden exposar que afecten a major o menor mesura a la majoria d’entitats. Hi ha
un nombre excessivament elevat en condició d’interinatge de funcionaris amb més
poder secretaris, interventors i tresorers. Estem parlant de funcionaris
d’àmbit estatal que per diferents
motius no freqüenten gaire la nostra comarca. Aquesta era una dels puntals del
poder del funcionari. En aquests màxims responsables dels funcionaris
municipals hauria de raure la força de tots els seus similars en nivells
inferiors. Quan aquests són interins i estan subjectes a la voluntat política
dels manaires apaga i toquem el dos. Potser que si que hi ha algun que
s’atreveix a qüestionar decisions polítics i es nega a estampar la signatura
allí on li toca, llavors aquest té els “plusos” comptats perquè està subjecte a
la política del moment. La majoria d’aquests professionals accidentals i en
algun cas accidentats és obeir i ser bona canalla i practicar la política del
“si buana” i aquí es firma tot el que emani del poder vigent. Si la cosa es
canvia ja ens adaptarem.
Un altre element és que molts ajuntaments han estat farcits els darrers
anys amb treballadors vinculats a uns colors, famílies i altres històries, a
priori, vinculants. Alguns d’aquests s’han desentès totalment de la seva
presumpta adscripció i van per lliure, però altres continuen fidels seguidors
d’aquells que els han posat allí.
A part estan els càrrecs de confiança que acostumen a tenir grans i sonors
càrrecs que s’han de justificar amb una bona nòmina. Aquestes estrelles que en
general estan una legislatura se’ls van repartint els partits entre cada
població per donar sortida a persones
amb carnet que s’han quedat fora de les nòmines més lluents del partit.
Jo crec que als grans municipis de la comarca a les properes eleccions hi
haurà forts canvis. Tot apunta que els partits tradicionals que ajunten com a
molt en una cita gastronòmica de pagament uns 180 fidels en una població de més
de 100.000 habitants veuran com van perdent votants. A més la gràcia de tot
plegat seran els mastegots de dins de cada partit per figurar en les primeres
posicions de les llistes electorals i poder salvar el cul i no cal esperar a la
repescar d’acabar en un altre administració o empresa amiga. Article publciat al Diari del Baix Penedès, a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 8 de setembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada