Semblava que estava davant una peli americana amb artistes made in spain, perquè quan et trobes al Lluis Tosar i al Sergi López, per alguna cosa saps que no es tracta d'una superproducció americana. Les seves històries són més properes, ens cauen més lluny i potser algun dia tu també hi pots formar part. Tenia moltes ganes de veure el Niño i avui que és dia de l'espectador he aprofitat i he anat. M'ha agradat molt, la veritat. Dura dues hores però es passen molt ràpid no es fa gens pesada. És com si estessis en un programa de reality show que a vegades fan per la tele on t'expliquen les peripècies dels cossos de seguretat. Doncs aquí passa això però vist des dels punts de vista. És una història basada amb fets reals amb molt bons exteriors grabats i molt interessant. Manté el suspens fins el final i està molt ben feta i els protagonistes molt ben triats.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada