En cada moment de
la història hi ha uns oficis que són aquells que són els que compten amb més
professionals. Ara que sembla que estem començant a treure una mica el cap de
la crisis que va començar el 2007 el que es porta és ser emprenedor. En un
català pràctic vindria a dir ser el teu propi empresari. Alguns d’aquests
professionals no necessiten ni una ubicació física, són fàcils de trobar a
través de la xarxa o potser en moments comptats ocupen algun despatx físic,
però alguns semblen més virtuals que reals, però sempre estan localitzables.
Ja no es porta
anar a ser un obrer d’una empresa i estar 40 hores tancat dins una nau donant tombs
a un clau anglesa. Això de treballar en un banc fent més hores que un rellotge
amb un salari quasi mileurista ja no està de moda. Avui en dia has de ser un
home-empresa. Treballar en una administració on mai seràs ningú i sempre estaràs
obligat a dir si senyor encara que el teu cap no sàpiga comptar més enllà del
cinc, però està allí senzillament perquè té carnet de partit ja són situacions
que la nostra societat han deixat fora dels preferits per la majoria de
treballadors.
La teva força són els teus contactes, la teva
agenda, la teva rapidesa, el teu somriure i la teva capacitat de vendre motos
en un temps rècord i d’una manera convincent i sense haver de baixar gaire el
preu del teu producte que ofereixes les teves eines.
Negocis ràpid,
globalització, fidelització del client. solvència i bones relacions amb el teu
entorn social i econòmic.
El problema
d’aquests esportistes de risc és que tots es pensen que per haver anat a un
parell de cursets, màster, doctorats ja es poden menjar el món sense portar
pitet. Hi ha un element molt important que públicament no es valora i que
s’amaga darrera altres coses com parlar en públic, atenció al client que és el
carisma. Hi ha emprenedors que saben prou bé com han d’actuar en el seu entorn
perquè controlen la zona i els seus protagonistes. Saben com moure les fitxes.
No ho han après enlloc o potser han estudiat quatre pinzellades d’un tarannà
innat.
En la nostra
societat ens han ensenyat a què tothom pot arribar on vulgui. Evidentment hi ha
una part molt important de raó, però com en l’esport, la persona que posseeix
un cos més atlètic té més oportunitats que registrar millors marques que aquell
que té una motricitat més complicada. El temps i la lluita personal pot arribar
a què tots els candidats tinguin les mateixes possibilitats, però un ha de fer
un gran esforç i l’altre amb el mínim pot assolir els mateixos registres.
Les
administracions mostren la seva voluntat d’actuar perquè aquesta energia de
molts emprenedors es vagin concretant amb empreses. Per això organitza trobades
i altres cites per donar empenta a aquestes forces. El millor que pot fer és
promoure lleis per rebaixar el cost i la facilitat en els lloguers de locals
comercials per donar vida també els centres urbans evitant que els edificis
emblemàtics acabin en el poder d’empreses orientals o en bancs que va provocant
que de mica en mica el teixit comercial vagi desapareixent.
Una altra de les
mesures és agilitzar les tramitacions per l’obertura d’empreses amb un servei
més ràpid i senzill. També és necessari que a través de mesures ajudi a que
aquests herois puguin satisfer els seus compromisos amb el fisc.
La societat ja
s’estructura sola i no necessita gaire de suports moral de polítics i
assimilats perquè les energies es van creant entre els mateixos interessats que
són els qui més coneixen els mecanismes. L’administració s’ha de limitar a fer
que sigui més lleugera i menys dura la tasca de fer realitat els seus somnis. Hi ha gent que encara no
sap que existeix internet i que hi ha molta informació que arriba més enriquida
que no pas la nostra gran tasca en els darrers anys que ha estat l’elaboració
dels tríptics on s’hi podia posar de tot. Les xarxes deixen fora d’ús aquest
papers plegats d’una forma prou coneguda que en els darrers anys ens han
aportat molta informació. Ara ja ha quedat en desús i el paper que podia fer
l’administració elaborant aquests documents s’ha de traslladar a altres espais
de la relació amb les empreses. Doni’m un lloc a les fires per aquests herois.
Ja estic fart de pelapatates i sofàs contra l’estrès. Ara és el seu torn. Ells
saben que han de fer. Actuem en conseqüència i que ells siguin els
protagonistes de les nostres fires i no seguim els mateixos mètodes de sempre.
Mirem el futur. No omplim fires a qualsevol preu per quedar bé. Doni’m una
oportunitat als nous herois amb uns lloguers d’espais raonables. Tots hi
guanyarem. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari. a partir del 29/09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada