Jo quan estudiava a la Uni, cada any organitzava la típica excursió de nens de ciutat van al camp a menjar calçots. Llavors molts dels meus companys descobrien que era una patatera, com es collien les tomaques, podien veure un garrofer i el garrofi pels propers anys i un llarg etc. Avui en dia que la nostra societat tot se serveix al buit i en plàstic s'han creat granges i altres punts per donar a conèixer la realitat del nostre món a nens i persones que han viscut sempre en altres àmbits. Jo crec que mira per evitar problemes posar animals de cartró pedra a la fira del Vendrell potser un cosa comprensible, però si vas de recuperar tradicions s'haurien de fer amb animals de veritat i sinó es posen i ja està. Si n'haguessim posat potser avui parlàriem d'altres coses, però llavors si que estaríem al segle XIX i no com ara que és tot massa artificial.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada