Un pal de paller a la nostra identitat

El passat dia 2 d'octubre va tornar a sortir la Fura al carrer. Em van demanar si volia participar. Jo els hi vaig dir que sí. Aquesta és la meva primera col.laboració i serà quinzenal la meva participació. La meva columna és diu l'Àngel del campanar.

És tot un honor per a mi participar d’aquesta nova etapa de la Fura. Primer de tot, vull encoratjar a les persones que han fet possible que avui esteu llegint una altra cop aquesta revista setmanal després de quasi mig any d’absència de les nostres llars. Jo puc dir que sóc una de les moltes  persones que s’assabentava del que passava al nostre voltant més immediat a través de les pàgines de la Fura. En un poble com Albinyana, la meva mare cada dissabte em portava amb el pa un exemplar vostre que jo devorava amb ànsia durant tot el matí, en totes les seccions Aquest dels pocs mecanismes que et permetien  conèixer el que tenies més proper. La televisió si que et portava que passava a Madrid o a Moscú, però Vilafranca del Penedès o Sant Sadurní ens quedaven massa lluny. El Penedès el poden fer els polítics, els empresaris, els comerciants, però una de les peces claus de la nostra identitat la porten a terme els mitjans de comunicació que uneixen aquest territori a cavall entre dues províncies, entre dues capitals que exerceixen el seu domini sobre el nostre espai vital amb personalitat pròpia. Espero que aquesta nova etapa duri molts anys i de retruc es pugui ampliar a altres suports com la xarxa virtual. El que tenim aquí davant és un primer pas prou seriós. Apostar pel format paper es tornar a començar aquesta “fura” que cada cap de setmana es colava a les nostres llars d’una forma voluntària i farcida de notícies, informació i propostes de cap setmana i les esqueles,  comunions i la vida social que molts miraven a veure si coneixien algú. Des d’aquí dalt es veu tot el que passa per aquests carrers i places a vegades farcits de gent i a vegades sense cap ànima. Cada 15 dies a través d’aquesta secció de la Fura us faré quatre pinzellades d’allò que es cou sota els meus peus.