Fa pocs anys
ningú s’imaginava que els Nens del Vendrell arribessin a ser colla de nou.
Durant molts anys van estar pendents d’un 4 de vuit de anava i venia, però no
s’acabava de consolidar. Van estar des de finals dels anys 70 del segle passat
fins l’any 2010 en una mena de travessia en el desert quan veies que allò no
acabava de tirar prou. Una dada important que està totalment a les antípodes de
la seva realitat actual, quan al concurs de castells de Tarragona del 1992 van
tornar a casa amb 0 punts. Aquest és un dels moments històrics més tristos de la colla, mentrestant a altres
viles del Penedès i de l’Alt Camp ja aixecaven castells de nou pisos. Aquí no
podíem acabar de consolidar el repte del “carro gros”. Fins i tot de la mà l’escultor banyerenc
Josep Cañas va sortir un model de pedra plantat al Vendrell perquè estiguéssim
ben distrets i el tinguéssim com a model allí quiet al costat de la via del
tren.
L’any 2010 hi
va haver un punt d’inflexió amb la torre de vuit amb folre. A partir d’aquest
moment i fins l’actualitat s’han anat superant barreres, fites i consolidant un
nivell comparable a altres colles punteres d’aquest món. Al 2013 es descarrega
un altra fita que semblava impossible en la llarga història de la colla, el 3
de vuit. En l’actuació de la passada Festa Major ja es treuen una espina
clavada descarregant per primer cop a la història el 5 de vuit. Aquí comença la
recta final fins aquesta Fira que han realitzat la millor actuació de la
història i han entrat per la porta gran en les colles de nou. La gràcia dels
Nens a part d’aquestes dades és que cada dia hi ha més persones que llueixen la
camisa vermella. Se’ls ha de felicitar també per la gran tasca d’integració
social que han realitzat amb les
persones d’altres contrades que dins la colla se senten com a casa. article publicat a la Fura a partir del 23 d'octubre del 2015
Miquel Casellas
@miquelcasellas
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada