El llenguatge
s’actualitza constantment. Si fa quatre dies no deixàvem d’escoltar termes com
sostenibilitat i igualtat, sembla que ara ja ho hem deixat una mica enrere i la
nostra gran excusa polivalent és el
tema social.
En resum, ens
volen vendre encara que pugem l’IBI
tindrem una partida destinada als més necessitats de la nostra societat. Un cop
de mà a aquells que no tenen recursos
per posar-se res a la boca.
Deixa uns diners
per cobrir aquestes necessitats ho
trobo molt bé, però amb aquesta mesura no justificar ni de bon tros un augment
de l’IBI per la resta de mortals que ja s’ha pujat substancialment en els
darrers anys. Aquest és un dels impostos que afecta a la majoria de gent, ja
siguin propietaris perquè els toca directament afluixar la mosca, ja siguin
llogaters perquè d’una manera o una altra els tocarà pagar amb ells.
El problema de
tot plegat no és que paguem més o menys. La història real és que en aquesta
població on l’atur és un dels grans protagonistes no toca pujar aquest impost.
En un poble on molta gent ha d’anar a altres llocs a guanyar-se les garrofes
perquè aquí no hi ha possibilitat per tothom per fer-ho. Si donem un tomb per
la Rambla de Vilanova i la Geltrú o Vilafranca es veu que hi ha un moviment en
el comerç, les terrasses amb força gent durant tot l’any no cal que parlem a
l’estiu. En canvi en aquesta vila nostrada a part d’uns mesos i uns dies
concrets al llarg de l’any i en uns llocs concrets no es veu aquest caliu al
carrer, ni el teixit comercial. Si ens atrevim a donar un tomb a la platja en
aquests mesos que vénen veurem com està tot plegat, després de tenir un estiu
que sembla que per una part important dels establiments marítims ha estat
presumptament galdós.
Primer hem de
saber on som, que tenim i que vol la
majoria de gent. Evidentment no passaré per alt els nombrosos concerts d’orgue
a l’església del Vendrell on van els que van perquè el nombre d’apassionats a
la vila per aquest instrument no és el que alguns voldrien, però és el que
tenim i podem veure per la televisió local. No s’hi pot fer gaire gran cosa
més.
Evidentment que
tenim un parell o tres d’auditoris amb una programació bàsica perquè el pressupost
no dóna per més. A banda és dóna una cosa curiosa que en altres localitats com
Calafell i Vilafranca del Penedès no acostuma a passar. En aquestes localitats
quan s’estrena una obra amb gent de la vila, el públic hi va, molts cops omple
el teatre i s’han de fer un parell o tres d’actuacions. En canvi aquí al
Vendrell això no passa. Encara que sigui un Guimerà a preus econòmics. Què
passa amb la gent? quin és el motiu?
En aquest poble
amb apunts de ciutat fa massa anys que ens hem acostumat al copiar i enganxar
perquè si. Ja està bé. És la política fàcil i no ens atrevim a provar amb noves
experiències en propostes que ja fa anys que han quedat obsolets com la Fira i
el mercat de Sant Joan a la platja.
Per sort encara,
la majoria de la població encara treballa i es pot permetre el luxe de pagar
els seus impostos, però per ajudar aquestes persones que van pagant com poden
també se’ls hauria de compensar, repartint l’IBI en tres o quatre terminis i
afavorir els contribuents que ho vulguin pagar en els primers mesos de l’any
que ho puguin fer amb un descompte per pagament avançat.
En aquests
moments en què hi ha vuit grups municipals al consistori sense un grup que
destaqui gaire sobre la resta és el moment de fer aquests canvis. Toca apostar
per un Vendrell millor, però deixant de banda aquesta política fàcil de
l’abstenció. Ens hem de mullar votant a favor o en contra de les diferents
posicions encara que molts cops no tinguin més transcendència que ocupar una
part del debat municipal perquè són coses que es quedaran en un calaix esperant
un miracle. L’abstenció és una aposta nefasta per tirar el vaixell endavant si
es vol tenir una mica de coherència política.
Està bé que el
nostre municipi es preocupi per Lluís Companys, pel lliure comerç. Jo tinc moltes ganes d’escoltar un debat
sobre l’estat de la vila tal com preveu el ROM municipal que podria donar molt
de si Esperem que ho portin a terme en un espai més gran com la Lira o
l’Auditori perquè la sala de plens segons per quines coses s’ha quedat
obsoleta. publicat al Diari Baix Penedès, Eix Diari i Baix Penedès Diari a partir del 3 de novembre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada